Racons de l’Anoia: La Pobla de Claramunt
R

16 de juliol de 2021

El terme municipal de la Pobla de Claramunt, de 18,53 km2 i 2.185 habitants (cens de 2020), limita amb els municipis d’Òdena, Vilanova del Camí, Carme, la Torre de Claramunt i Capellades, Vallbona d’Anoia, Piera i Castellolí. És situat a la vall de l’Anoia, riu que travessa el terme. El municipi comprèn el poble de la Pobla de Claramunt, cap del terme, el barri de l’Estació i el barri de la Rata, les urbanitzacions de les Garrigues i del Xaró (aquesta compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt), la caseria dels Vivencs i el lloc dels Masets. Hi ha també les magnífiques restes de l’antic castell de Claramunt.

Aquest castell que avui encara presideix la població, és sens dubte un dels factors que van propiciar el poblament d’aquest indret. Tot i així també cal tenir-ne en compte dos més: l’aigua i el pas del camí ral que portava cap a Barcelona que en aquest punt es creuava amb el que es dirigia a Vilafranca del Penedès.
L’any 1344 va ser una data històrica per a l’actual nucli de població ja que una rierada es va emportar la població, la qual es coneix com la Pobla Vella, que estava ubicada al marge esquerre del riu Anoia. El senyor de Claramunt va atorgar una carta de població i aleshores la nova Pobla es va instal·lar al cantó dret del riu, sota el castell. Jurisdiccionalment la Pobla va pertànyer als Claramunt fins al segle XIV quan va passar a la casa dels Cardona. Durant el segle XVIII, per matrimoni passà als Medinaceli que exerciren el seu domini fins a la fi de l’Antic Règim.

La indústria molinera ha estat un dels motors més importants del desenvolupament econòmic de la població. Molins que al llarg del temps han anat canviant o combinant la seva activitat. Si en un primer moment eren fariners, més tard van ser drapers i avui són paperers. Entre els molins més coneguts hi hagué els de les famílies papereres dels Coca, Font, Guarro, Romaní i Tort, que obtingueren privilegis i distincions reials per la seva bona producció de paper de tina a mà, que era exportada fins i tot als països hispanoamericans.

El Castell de Claramunt

Castell de Claramunt és el castell més notable i ben conservat de la comarca de l’Anoia i de part de la Catalunya central. L’estat que presenta actualment és el producte de més de 1000 anys d’història i de diverses guerres i reconstruccions que l’han afectat profundament, així com d’importants restauracions i rehabilitacions arquitectòniques dutes a terme en els darrers temps que n’han transformat profundament el seu aspecte primigeni de castell roquer.

Dalt d’un turó (popularment conegut com “muntanya del castell”) de 461 metres d’alçària s’hi va construir un primer recinte medieval fortificat, part de la primera muralla del qual es va documentar durant les actuacions arqueològiques dutes a terme a finals del segle XX. Aquest primer recinte fou ampliat a inicis del segle XIV amb la construcció de la torre nord i l’enderrocament de l’antiga muralla. El fossat del castell s’associa la fase d’ampliació d’inicis del segle XIV i es va construir aprofitant una falla de la mateixa roca natural.

El portal d’accés al recinte es va construir al segle XIII i es recolza parcialment a la banda sud de l’església romànica en ruïnes de Santa Maria. Davant d’aquesta antiga església parroquial romànica de planta basilical hi ha una gran plaça que havia estat la sagrera. Al recinte sobirà s’hi localitza també l’anomenada Sala Gran, coberta amb volta de canó i on molt probablement hi hauria les cavalleries i dependències de servei, mentre que al pis superior (avui un terrat) caldria cercar-hi les estances senyorials. El conjunt castral es completa amb la encara íntegrament dempeus capella de Santa Margarida.

El castell de Claramunt -‘Claremonte’- és mencionat per primer cop al segle X a la documentació conservada. La seva gènesi s’entén com a castell de frontera de la marca del comtat de Barcelona, i els primers senyors en van ser els Claramunt.
Durant la segona meitat del segle XI, part del domini del castell de Claramunt es fragmentà, i es formà el nou terme de la Torre de Claramunt. També és destacable la unió familiar amb el casal dels Cardona, els quals van consolidar el domini sobre el castell quan a finals del segle XIII es va extingir la branca principal dels Claramunt. En l’etapa final, el Ducat de Cardona i Medinacelli ostentà els drets senyorials del castell fins a la seva abolició definitiva a finals del segle XIX

Emplaçament: Al cim de la muntanya que presideix el municipi de la Pobla

Església de Santa Maria

Es tracta d’una gran edificació religiosa d’estil neoclàssic de finals del segle XVIII amb planta de creu llatina i una sola nau, amb varies capelles adossades, amb l’absis orientat a l’est i la portalada a l’oest. A l’angle oest de l’edifici hi ha un campanar de 33 m d’alçada que fou enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït posteriorment. A l’altar major hi trobem la imatge de la Mare de Déu de la Llet, una talla romànica del segle XIII procedent de l’església del castell. Es tracta d’una imatge que encara conserva les característiques que el romànic va incorporar de la influència bizantina, però com a tardoromànica, ja presenta una certa humanització: la representació de la Mare de Déu alletant el seu fill.

Emplaçament: carrer Major

Molí de Cal Guarro

Es tracta d’un molí paperer construït a mitjan segle XVIII al marge dret del riu Anoia, no molt lluny del nucli de la Rata. Disposa de la típica planta rectangular, amb planta baixa i porta adovellada, primer pis i coberta a doble vessant, a la que se li han anat afegint construccions annexes amb el pas del temps, tot i que el perfil de l’antic molí roman inconfusible. Segons un inventari de l’any 1794, el molí tenia un oratori amb un altar i imatges de sant Francesc de Paula, Sant Andreu, una Immaculada, i una pintura mural de la Mare de Déu de les Aigües, tot plegat avui perdut.

El 1745 es va concedir a Francesc Guarro la facultat de construir un molí paperer en aquest lloc. El 1773 els germans Pere i Francesc Guarro i Fontanelles, van obtenir una Reial Cèdula que els atorgava privilegis fiscals per comprar matèries primeres i vendre els seus productes, en un context on aquests germans controlaven varis molins.

Emplaçament: polígon la Rata

Molí de Dalt de Cal Coca

Es tracta d’un conjunt arquitectònic corresponent a un antic molí paperer construït el 1728 però amb antecedents notarials del 1638. L’edifici està fet de maó i maçoneria, amb blocs de pedra de turo autòctona a les cantoneres i blocs d’altres tipus de pedra a la base d’alguna de les seves parets. La coberta, de teula aràbiga, és a dues vessants i forma un ràfec. La portalada d’accés és adovellada, i finestres i balcons semblen correspondre a les obertures originals del molí. Dins d’aquest conjunt arquitectònic, destaca la presència d’una estança corresponent a un molí més petit, fariner, d’època gòtica I totalment integrat dins l’obra del molí paperer del segle XVIII. En el cas d’aquest molí al soterrani es conserva íntegrament i en un excel·lent estat les piques i tota la infraestructura relacionada amb la fase de treball que necessitava més aigua. L’any 1695, la família dels Coca ja apareix com a antiga propietària de drets sobre quatre molins. El 1923, Ròmul Gavarró Garcia va comprar els molins fariners i paperers de dalt i de baix de can Coca per tal d’explotar-ne econòmicament les seves aigües i va fundar una societat per subministrar aigua potable a Igualada i Vilanova del Camí.

Emplaçament: Al barri de les Figueres

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta