El terme municipal del Bruc, de 47,21 km2, a l’extrem de llevant de la comarca, es troba en contacte amb el Bages i el Baix Llobregat i s’estén als vessants sud-occidentals del massís de Montserrat, a l’est del coll del Bruc, fora ja de la conca de l’Anoia.
Comprèn el poble del Bruc, repartit en quatre sectors principals, l’antiga parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, amb l’antic castell de la Guàrdia, diverses masies i veïnats i algunes urbanitzacions, com Montserrat Parc i el Bruc Residencial. El poble del Bruc es troba repartit en quatre carrers o sectors principal. El nucli anomenat el Bruc de Baix és disposat al llarg de l’actual autovia, al límit amb el terme de Pierola. El Bruc de Dalt i el Bruc del Mig (que a ponent està limitat per l’autovia), se situen al llarg de l’antic traçat de la N-II, però estan lleugerament separats. Al Bruc del Mig hi ha diverses cases d’interès, com la Vil·la Antonieta, modernista, Cal Calvo i Cal Cordero. Can Cases, obra de Cristòbal Cascante, deixeble d’Antoni Gaudí, construïda entre el 1888 i el 1900, acull l’ajuntament, equipaments culturals i una biblioteca. A la sortida del Bruc del Mig, abans d’arribar al Bruc de Dalt, hi ha el monument del Timbaler, fet el 1952 per Frederic Marès.
El Bruc de la Parròquia és a l’esquerra de la riera de Can Dalmases, que el separa dels altres sectors, i també s’anomena el Bruc de la Plaça i el carrer de la Parròquia, que són els vials que envolten i menen a l’església parroquial.
La història del Bruc va lligada a la via del Camí Ral, el seu inici seria pels voltants del segle X, primera data que trobem el castell de la Guàrdia. Ja al segle XIII trobem els nuclis del Bruc de la parròquia i el Bruc de Dalt.
L’arribada del tren a Martorell, al segle XIX, va fer de al zona del Bruc un lloc d’estiueig, amb la construcció de cases d’estil modernista que encara perduren.
La llegenda del Timbaler del Bruc fa esment a les batalles que hi va haver a la zona durant la Guerra del Francès.
Santa Maria del Bruc
La primera notícia que tenim d’aquesta església és del segle XI però la construcció que avui podem veure data del segle XVIII. Es tracta d’un edifici d’estil neoclàssic que en edificar-se va incorporar l’antic absis romànic com a capella lateral. En l’absis hi podem observar la influència llombarda que va tenir el romànic de la zona, amb uns arcs cecs a la part alta i les lesenes que baixen fins al sòcol. En el mig hi ha una finestra d’esqueixada. El campanar està situat al costat de l’absis i va ser edificat l’any 1080. Avui hi podem veure dos moments constructius: el que correspon a l’època romànica i un de posterior, probablement, de l’edificació del segle XVIII. Està coronat per una torre piramidal coberta amb teules vidrades d’escames esmaltades de color blau i blanc.
A l’interior de l’absis es poden observar unes pintures realitzades a finals del segle XIII començament del XIV, època en què encara es conserven molts del esquemes del romànic però ja es poden entreveure els nous conceptes del gòtic. Aquestes pintures foren realitzades sobre el mur utilitzant la tècnica anomenada “fals fresc”. Es van descobrir l’any 1958 sota una capa de calç. També són destacables les pintures renaixentistes de la volta de la nau i el retaule del Roser situat en una de les capelles laterals
Emplaçament: A la banda sud del nucli antic; tocant al torrent de l’Illa
Museu de la Muntanya de Montserrat
A les golfes de Can Casas, l’edifici modernista que alberga l’Ajuntament del Bruc, trobem aquest museu que presenta peces sobre l’escalada a Montserrat, les batalles del Bruc (1808) i materials provinents de les excavacions i espeleologia local (fòssils, restes arqueològiques…). Entre els elements més destacats, podem esmentar una maqueta 1:5000 de la muntanya, així com nombroses fotografies de les seves roques i cims, i materials d’escalada; una imatge d’alumini de la Mare de Déu de Montserrat, elaborada per escaladors dels anys cinquanta del segle XX; el monument al Timbaler i armament utilitzat a les batalles, a més d’una representació de l’edat mitjana al Bruc.
Aquest museu és un equipament cultural dinàmic que inclou una exposició permanent, un espectacular audiovisual, un fons documental i de materials de cada àmbit, i també té la voluntat d’acollir i promoure activitats culturals periòdiques (conferències, exposicions temporals, cursos…). Les visites són concertades contactant al tel 93 771 0006.
Emplaçament: Can Casas, c. Bruc del Mig, 55
Can Casas
Can Casas, o cellers Muller, és un edifici senyorial situat al bell mig del poble del Bruc, protegit com a bé cultural d’interès local. Pertany al Modernisme. L’arquitecte Cristóbal Cascante i Colom (1851-1889), en va ser l’autor. Can Casas fou la darrera obra de Cascante, que col·laborà amb Joan Martorell i Montells, Eduard Mercader i Antoni Gaudí. La seva mor li sobrevingué quan tot just es coronava l’edifici de Can Casas, però restà per sempre inacabada la façana posterior (la que connecta amb la “casa vella”).
Es tracta d’una casa senyorial de planta rectangular formada per l’edifici principal i un cos adossat d’una sola planta cobert per un terrat. En l’edifici principal s’hi poden distingir dues crugies. La primera, situada en una de les dues vessants de la coberta a dues aigües, (al costat del cos de planta baixa), consta de planta baixa, planta primera i golfes. Contenia l’espai dedicat a celler, avui sala d’actes, i l’habitatge principal de la família Casas, avui reconvertit en oficines municipals. L’altra vessant conté el cos de l’escala d’accés a la planta primera i altres estances de l’habitatge. L’escala està il·luminada per vidrieres policromades i arranca d’un vestíbul, antigament ornamentat amb ceràmiques aplacades. Se’n conserven alguns elements notables, com la porta d’accés a la sala d’actes (antic celler). A la planta golfes, avui Museu de la muntanya de Montserrat, la coberta està suportada per cavalls de fusta invertits, atirantats amb elements de ferro pla. El cos de planta baixa, avui seu de la Biblioteca Pública Verge de Montserrat, havia estat la zona dels antics cups. Hi destaca el coronament del terrat format per una barana calada, amb un passamà motllurat que recolza sobre pilars de totxo vist i una sèrie de cercles de pedra artificial on s’inscriuen uns motius vegetals.
A la façana principal i la façana del carrer del Bruc del mig hi són notables l’ús dels diferents elements de totxo vist i els elements de ceràmica vidriada policroma.
Emplaçament: carrer Bruc del Mig, 55
Ca n’Ollé de la Guàrdia
Casa pairal de grans dimensions, de planta baixa, planta pis i sota-coberta amb una sèrie de volums adossats. Ha estat reformada, canviant l’aspecte original de la façana. El porxo d’arcades, la galeria i la torre són de recent construcció. De la primitiva edificació en resta tot el volum format per un edifici a dues vessants, de planta i pis amb dos balcons de barana de ferro on hi ha inscrit el nom Ignaci Oller. Per damunt dels balcons s’ha incorporat una finestra gòtica on hi havia l’antiga finestra de les golfes. S’accedeix a l’entrada per la porta situada a l’arcada del cos lateral, situat a ponent, construït probablement al segle XIX.
Consta de planta baixa i pis cobert amb una galeria que conserva l’aspecte original. Per sota de la galeria, es troba la porta original de la masia, d’arc de mig punt amb dovelles. A l’interior de la planta baixa, una escala condueix al primer pis on hi ha una gran sala original, de 90 metres quadrats. A la part de ponent hi ha l’antic cup amb la inscripció “Fet fer Ignaci Oller. Any 1800”. Al voltant de la casa hi ha la capella de Sant Simeó, del segle XVIII, un estany, jardins i una premsa de vi.
Actualment allotja una casa de turisme rural.
Emplaçament: En un petit turó al límit nord-oest del terme municipal tocant al de Maians.
FONTS: Patrimoni Cultural DIBA; “Esglésies Romàniques de l’Anoia” (Josep-Vicenç Mestre Casanova/La Veu); “Rutes per l’Anoia, història i art” (Pau Llacuna i Teresa Mascó /La Veu); Ajuntament del Bruc / Enciclopèdia Catalana
