20.5 C
Igualada
Diumenge, setembre 26, 2021

Qui té por? – Josep M. Carreras

No cal que ens esverem pels atacs del govern contra el procés sobiranista de Catalunya. En realitat, està seguint els passos previstos. Primer varen ignorar-lo, després el menysprearen; més tard, a mesura que anàvem fent camí, han intentat espantar-nos de moltes maneres: amenaces de plagues bíbliques: pobresa, boicot, exclusió de la UE, fins i tot intervenció militar… Quan s’han adonat que tot plegat era inútil i no podien aturar la via empresa, han posat en marxa tota la maquinària de l’Estat per evitar … què? Que el poble manifesti lliurement la seva voluntat, res més que això. I en aquest sentit, han estat implacables. No solament s’han valgut de la premsa més addicta per bescantar-nos amb mentides, sinó que volen impedir un dret tan fonamental en democràcia com la llibertat d’expressió. El cas més recent ha estat la destitució fulminant del fiscal en cap de Catalunya per haver afirmat que era legítim preguntar al poble de Catalunya sobre el seu futur. No ha servit de res dir que en tot cas havia de fer-se dintre la llei perquè no es poden defensar ni posicions legals si aquestes no plauen a les altes esferes de l’Estat. Ha començat, doncs, la guerra bruta dels que veuen que no la podran guanyar d’altra manera. S’ha posat en moviment l’artilleria pesant. Els primers arguments per anar-hi en contra eren l’apel·lació a la sagrada Constitució i a les lleis espanyoles, que no ho permeten. Però no n’hi havia prou amb això. Ara l’objectiu és crear un clima de desconfiança dels catalans envers els seus polítics. No vull dir que siguin uns angelets i sempre actuïn correctament. Però que ara surtin casos com bolets és, com a mínim, sospitós. Busquen desacreditar la política catalana i estan usant tots els mitjans per fer-ho. Es tracta, ni més ni menys, de fer que el mateix poble que reclamava independència l’Onze de Setembre de l’any passat, ara es desentengui del procés fent veure que els qui el volen portar endavant són uns delinqüents. Però han adoptat el camí equivocat. No s’adonen que l’escanyament econòmic a què ens sotmeten, les invalidacions de lleis catalanes, els recursos sistemàtics contra les decisions del Parlament en realitat ens carreguen de raons per trencar amb una situació totalment injusta. Si alguna cosa es posa de manifest és la seva feblesa i la mateixa democràcia. Són sobradament conegudes les raons econòmiques, històriques i polítiques que avalen la independència de Catalunya. Els polítics espanyols saben perfectament que tenim raó –i raons- per a reclamar-la. Ells i nosaltres sabem que no hi ha raons jurídiques per impedir la consulta i que com a Estat –almenys teòricament- democràtic hauran d’acceptar els resultats. Per això orienten tots els esforços a evitar que es faci. En el fons –i encara que mai ho reconeixeran- ens tenen por. Per això tanquen les portes fins i tot al fet de parlar-ne. Però qui pot posar portes al camp? Josep M. Carreras

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

A la Boutique Hotel Cal Roure, “Plou a l’escala”, de Kima Guitart, o l’art de pintar les sedes

La Boutique Hotel Cal Roure, a la plaça de l’Ajuntament, més enllà de donar vida a un singular edifici del patrimoni arquitectònic igualadí, amb...

El Casal de Calaf celebra el 125 aniversari amb una gran festa

Aquest diumenge el Casal de Calaf està de festa: compleix 125 anys i per celebrar-ho ha programat diversos actes. A les 12 del migdia es...

Les obres de la plaça Picasso de Vilanova, a punt de començar

L’Ajuntament de Vilanova del Camí entoma una de les obres més importants del mandat, la remodelació de la plaça Picasso, una de les més...

“Hem de ser responsables i pensar en global. Que les oportunitats vinguin és millor que buscar-les fora”

El proper 24 d’octubre Jorba viurà una consulta popular per conèixer la seva postura sobre el polígon industrial inclòs en el Pla Director Urbanístic...

L’editorial: Bona Fira, i bona economia!

Aquest divendres es va estrenar la 68a edició de la fira multisectorial d’Igualada, i, després d’any i mig de pandèmia, comencen a veure’s els...
Compartir