Qui canta, el mal espanta (Cançons d’esperança, optimisme i resistència) – Part 1
Q

11 d'abril de 2020

Ramon Robert

En aquestes setmanes de perplexitat (ningú hi comptava, amb això del coronavirus) i confinament, la música ens fa costat, tornant a manifestar la seva força benefactora. De fet, algunes cançons poden servir de resguard emocional, nodrint de caliu, esperança i optimisme als qui, individual o col·lectivament, les escolten o comparteixen. “No deixis de pensar en el demà”, deia una coneguda cançó del grup musical Fleetwood Mac.

George Harrison: Here comes the sun
“Amor meu, ara arriba el sol. Ha estat un hivern llarg, fred i solitari. Però ara tot esta bé. Els somriures tornen a les cares”. George Harrison celebra la nova primavera i aixeca l’ànim amb una de les seves millors cançons, originàriament editada en el extraordinari àlbum Abbey Road dels Beatles, a l’any 1968. Nina Simone en va fer una gran versió.

Duo Dinamico: Resistiré
Els barcelonins Ramon Arcusa i Manolo de la Calva, que havien començat a cantar a l’any 1958, van sorprendre trenta anys després del seu debut amb aquest irresistible himne de refermament i coratge. Pedro Almodóvar va recuperar la cançó en la seva pel·lícula Atame, donant-li nova empenta. Ara mateix, Resistiré torna a ser un aclamat cant a favor de la tenacitat i el coratge que cal practicar en els moments més difícils de la vida. En una campanya per recollir diners per a Càritas, més de cinquanta artistes (Carlos Baute, Mikel Erentxun, Nil Moliner David Bisbal, Pedro Guerra, David Summers, Pastora Soler, etc ) l’han tornat a registrar.

Gossos: Corren
“Corren, corren pels carrers, corren paraules que no s’esborren, imatges que no se’n van. I ploren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d’aigua s’enyoren, aquells que ja no es veuran”. Davant de les notícies negatives, cantar junts (Manresa, 31 de març de 2020) segurament no soluciona res, però trenca el clima de grisor i serveix per homenatjar tots els treballadors que ara són essencials: sanitaris, transportistes, botiguers, tothom que fa que aconseguim portar el confinament amb ànim i respecte per la resta.

Violeta Parra: Gracias a la vida
Una bonica i molt popular cançó d’inspiració folklòrica, composta a La Paz el 1966, i interpretada per la seva pròpia autora, Violeta Parra. Malauradament, les coses no li van anar gens bé a la gran artista xilena, que es va treure la vida un any després. Aquest himne humanista i generós també ha estat cantat amb molt sentiment per Joan Baez, Mercedes Sosa, Omara Portuondo, Nana Mouskouri i altres importants artistes musicals.

Bob Dylan: The Times They Are A-Changin’
“Gent, on sigui que estigueu, reunir-vos aquí, i accepteu que les aigües han crescut. Si voleu salvar la vostra època, disposeu-vos a nadar, perquè sinó us enfonsareu com pedres, perquè els temps estan canviant”. Bob Dylan, profeta d’una generació ampliada, va escriure aquesta emblemàtica cançó fa més de cinquanta anys. El missatge segueix vigent: cal recompondre’s i seguir endavant, cal fer-se fort enfront de l’adversitat. Ja res serà com era fins ara. I és que els temps estan canviant.

Xiula i els Confinats: Em quedo a casa
Aquest debutant grup barceloní va penjar a la xarxa un rap carregat d’humor i bones intencions, adreçat als petits de la casa. Paral·lelament, la iniciativa musical YoMeQuedoEnCasaFestival s’ha celebrat també mitjançat les xarxes socials durant dues setmanes. I ha tingut la seva cançó més o menys oficial, aquesta, una festiva peça d’ska creada pel cantant de La Pegatina, Adrià Salas. Li fan costat una quinzena artistes musicals, els quals canten plegats per animar a tothom a quedar-se a casa per a vèncer l’epidèmia del coronavirus.

Queen: We are the champions
“Som els campions, amic meu, i continuarem lluitant fins a la fi. No és el moment dels perdedors, perquè nosaltres som els campions del món”. El celebèrrim grup musical britànic Queen, amb Freddie Mercury al capdavant, va enregistrar aquesta coneguda cançó el 1977, formant part de l’àlbum News of the world. Amb el temps, s’ha convertit en l’himne preferencial de les victòries esportives, encara que també s’ha fet sentir en distints àmbits culturals i socials.

Ovidi Montllor: La fera ferotge
“Per ordre de l’alcalde, es fa saber a tothom, que una fera ferotge, del parc s’escaparà. Es prega a les senyores, compren força aliments i no surten de casa, fins que torne el bon temps”. Digueu-li fera ferotge, o si voleu, mal bitxo, la qüestió és que amb l’epidèmia actual tenim un molt important problema sanitari i social. Sense obviar aquest problema, o potser un de semblant, en aquesta cançó de 1968, l’Ovidi Montllor s’ho mira tot plegat amb cert humor i sense perdre la temperància.
https://youtu.be/osvATBFJhns

Rosalia: Dolerme
Juntament amb les líriques Montserrat Caballé i Victòria dels Àngels, Rosalía sembla haver estat cridada per ser la cantant catalana més popular de tots els temps. Darrerament ha donat suport la tasca de Creu Roja i de Save the Children. I el darrer dia de Sant Josep, Rosalia penjava a les xarxes Dolerme, un tema animant tothom a superar la situació de crisi creada pel maleit coronavirus. El lyric video de la cançó va assolir ràpidament el milió de visualitzacions al canal YouTube. Rosalia es fa escoltar.

Gloria Gaynor : I Will Survive
Un mega mega èxit dels anys 70, numero 1 del hit-parade internacional i super magnètic omple-pistes en les discoteques de mig món. La lletra fa referència a un cas de desamor en què una persona es refà d’una separació traumàtica i recupera les ganes de viure. Però l’argument de base de tant animada cançó disco-soul ben aviat va traspassar els plantejaments primaris per a ser abraçada com a himne d’apoderament femení i resistència a tot drap. Resistirem!.
https://youtu.be/ARt9HV9T0w8

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Llegeixes els llibres que et regalen per Sant Jordi?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta