Que paguin ells – Jaume Singla

Q

El confidencial de la setmana passada em va confirmar el que feia temps he estat opinant: el darrer mandat de Jordi Aymamí com a alcalde d’Igualada va ser un desastre total per a la ciutat. Algun dia caldrà que algú analitzi les gestions dels alcaldes Manuel Miserachs -12 anys- Ramon Tomàs -7 mesos- Josep Maria Susanna -4 anys- i els 15 anys i mig de Jordi Aymamí per calibrar l’abast de les seves respectives actuacions, tenint en compte la ciutat que varen trobar i la que varen deixar. Mentre no arriba aquesta anàlisi, tot em confirma que Jordi Aymamí es va deixar portar per la supèrbia i, normalment amb el vot favorable del PP, va teixir complicitats i desastres econòmics, l’abast dels quals encara no s’ha determinat. Al llarg de tedioses sessions plenàries a l’ajuntament d’Igualada, he vist justificar -i votar per majoria absoluta de l’Entesa per Igualada (PSC i ICV) i del PP- decisions tan desassenyades com l’avortat projecte del World Trade Center, la creació de diverses empreses municipals sense cap sentit, la valoració de dues finques al passeig de les Cabres per dos milions i mig d’euros, un Pla General d’Ordenació que es va retirar per lesiu als ciutadans i absurd en el plantejament o un pont faraònic al barri de Fàtima. El pitjor de tot però, és el manteniment de determinats càrrecs de confiança, només per la dèria de Jordi Aymamí de mantenir-los al seu lloc… això sí, pagant la ciutat d’Igualada. El darrer i escandalós cas és el de l’exdirector general de les empreses municipals. Aquest home, amb un sou acumulat de 120.000 euros l’any per 8 hores de treball, també ha gaudit d’una targeta Visa Bussines -amb càrrec a l’erari public-, un cotxe en renting -pagat per l’erari public- i altres prebendes. En ser cessat del seu càrrec per Marc Castells, l’exgerent ha demandat l’ajuntament d’Igualada i ha aconseguit una indemnització -recorreguda pel consistori- de 50.000 euros. Tot plegat, entre els sous acumulats i prebendes, el cost que ha tingut aquest “super gerent” segurament que supera els 900.000 euros per a les arques municipals. És a dir per a les butxaques dels igualadins. Tot això per dirigir unes empreses que majoritàriament eren deficitàries i, per tant, mal gestionades. No entraré a valorar la sentència recorreguda, però una cosa està clara: el responsable d’aquesta despesa és l’alcalde que, contra totes les opinions, el va mantenir en el seu càrrec, signant-li els successius contractes que pel ple passaven -els que passaven- com a càrrec de confiança. El que seria just és que els grups municipals del PSC i d’ICV paguessin de la seva butxaca els 50.000 euros d’indemnització que, si no es guanya el recurs, li haurem de pagar a aquest exdirectiu. Em temo però que els mateixos regidors que mantenien Gausachs, seguiran cobrant de l’ajuntament, conscients que encara que s’equivoquin, sempre és el poble el que paga. Jaume Singla