4 C
Igualada
Monday, February 6, 2023

Que hi hagi feina

donativo.gif Que hi hagi feina i que sigui de la màxima qualitat possible. Que tant si t’has pogut formar molt, com si no t’has pogut formar tant -perquè les condicions econòmiques no t’ho van permetre- puguis trobar ben a prop del lloc on vius, una feina digne, amb unes condicions salarials i de treball pròpies d’un país socialment avançat. I que si has engegat un petit projecte empresarial o d’autònom, que es valori el risc que assumeixes i que contractar persones indefinides no et suposi un risc de perdre tots els teus estalvis en el futur. Que ens puguem educar en bones escoles, instituts i universitats, dotades amb el finançament públic adequat. Que quan patim alguna malaltia, el sistema de salut pública del país ens garanteixi una ràpida i bona atenció. Que quan ens jubilem, ens paguin una pensió digna i no ens condemnin a la pobresa durant els últims anys de la nostra vida. I que quan ja no ens puguem valdre, disposem d’uns bons serveis assistencials finançats públicament (residències, centres de dia, assistència a domicili, etc.). Això és el que volem totes les persones del món. Els catalans i catalanes del segle XXI també. Penso que és això el que cal exigir als diputats i diputades que surtin elegits en les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 25 de novembre. I per això, necessitem el més aviat possible, la independència política de Catalunya. No tota Europa està patint avui una crisi econòmica tan accentuada, ni un nivell d’atur (22,5%) tan elevat com Catalunya. Suècia (7,3% d’atur), Noruega (3,2%), Àustria (4,0%), Dinamarca (8,1%), Finlàndia (7,6%), Flandes (8,1%), Escòcia (8,0%), per posar l’exemple de 7 països amb unes dimensions demogràfiques i de PIB similars a les de Catalunya, estan molt millor. L’explicació és que aquests països, des de l’inici de la crisi, l’any 2008, han pogut aplicar tots els recursos que genera la seva economia a dues finalitats prioritàries: 1) Plans d’estímul econòmic per incentivar l’activitat empresarial i l’ocupació (hi han invertit més de 16.000 milions d’euros anuals, alguns d’aquests països) i 2) Mantenir i desenvolupar un estat del benestar en el qual la despesa social (educació, salut, atenció a la dependència i pensions) representa més del 30% del PIB i prop del 25% de la població activa treballa en aquest tipus de serveis. A Catalunya destinem a despesa social només el 17% del PIB i hi treballa un 8% de la població activa. Tinguem-ho clar: sense els 16.000 milions d’euros que se’n van a l’Estat espanyol i no tornen, no hi ha res a fer. Amb aquests recursos, ben invertits (cal un compromís amb allò públic, amb l’emprenedoria i amb la redistribució de la riquesa) i ben gestionats, tot és possible. El missatge davant d’Espanya, de la Unió Europea i del món no pot continuar sent ambigu. A partir del 25 de novembre, ERC segona força al Parlament de Catalunya, condicionant de forma decisiva l’actuació de CiU i empenyent-la cap a l’assoliment de la independència en un termini curt, al mateix temps de que es garanteix la recuperació i el desenvolupament de l’Estat del benestar a Catalunya. Josep M. Palau

Compartir
Previous article
Next article

Més notícies

Nou tall a la C-15, demà dilluns i dijous

L'empresa Eix Diagonal ha informat d'un tall a la C15, per voladures, aquest dilluns 6 i el proper dijous 9 de febrer. El trànsit quedarà...

“Cada dia nedo 1.500 metres i paro perquè ja he fet l’exercici, no perquè estigui cansat!”

Entrevista a Ernest Parcerisas, nedador de 89 anys L’Ernest Parcerisas té 89 anys i una energia infinita. Fa més de 70 anys que neda i...

Per què és important dormir bé? Com podem dormir millor?

Dormir és un complex procés biològic indispensable per estar sa. Mentre dormim el cervell passa per cinc fases diferents i moviments oculars ràpids. La...

Últimes notícies