27.6 C
Igualada
Divendres, juliol 1, 2022

“Quan s’enduen el país: L’espoli franquista als ateneus de Catalunya”, un greuge històric no resolt del tot

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

L’exposició “Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya”, confeccionada per la Federació d’Ateneus de Catalunya, i el magazín La Mira, ha arribat aquests dies a l’Ateneu Igualadí, en el marc de la divuitena edició del Recercat celebrada a Igualada – i també participada pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada- dins del calendari d’actes de la Capital de la Cultura Catalana 2022; un treball comissariat per la doctora en Història Neus Moran, la qual s’ha basat en una recerca feta sobre l’espoli patrimonial als ateneus durant i després de la Guerra Civil. Val a dir que d’aquesta investigació, de retruc, se n’ha editat el llibre: “L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)”.

L’origen del projecte rau en un manifest, signat a l’any 2014 a l’Ateneu Barcelonès, on s’evidenciava que a diferents entitats de l’àmbit associatiu els afectava el mateix greuge històric: eren víctimes d’una terrible requisa patrimonial a aquest moviment associatiu per part del règim franquista. Avui, l’objectiu del projecte es manifesta en base a què els ateneus no obliden; només demanen difusió i reparació, des de l’àmbit polític i legal.

Un passeig atent per l’exposició et descobreix una sèrie de grans i vistosos plafons que recullen minuciosament els adusts capítols d’una etapa molt dura per a l’associacionisme, amb proves documentals detallades i un llistat complet dels estatges confiscats. Es tracta, doncs, d’una temàtica que, de fet, fins fa ben poc no ha tingut cap gran recerca -dins del marc de la historiografia catalana- sobre l’espoliació patrimonial al moviment ateneista a Catalunya. La mostra permet localitzar la sèrie de béns i edificis construïts per les entitats que van ser espoliats a partir de l’entrada de les tropes franquistes de Barcelona, a l’ensems que a través del temps, i posteriorment a la Guerra Civil, es van continuar espoliant béns i edificis passant a ser un botí o, eufemísticament si es vol, una possessió de la Dictadura al servei del Règim Franquista.

Efectivament, l’espoli va ser una colossal maniobra repressiva que, endemés de respondre a la premeditada intencionalitat política de castigar els enemics i d’esborrar qualsevol vincle socioculturals no descartava una pretensió econòmica favorable a tots els partidaris del Movimiento. Un saqueig expressament planejat de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats diferents que, un cop decomissades, van passar a ser patrimoni del nou Estat; tot un material -considerat com de l’enemic- que va ser utilitzat per a convertir-se en el patrimoni nacional del nou Estat que el franquisme anava construint. Simultàniament, aquí, a Casa Nostra, la pèrdua i destrucció d’aquests espais va deixar una empremta irreversible del nostre patrimoni material i immaterial. De les nombroses propietats que s’han pogut localitzar al territori català i s’ha pogut verificar a quines entitats pertanyien, malgrat que lamentablement algunes ja s’havien extingit i d’altres segueixen afortunadament en plena activitat, a l’actualitat; les que sí que s’han pogut recuperar han estat aquelles que -per iniciativa de les mateixes entitats- van poder pactar amb les autoritats de la Transició Democràtica, a més de procedir a al·legacions judicials, la seva titularitat.

Si bé l’únic organisme que va ser mitjanament transparent amb tot aquest material requisat va ser la Delegación Nacional Sindicalista del Ministerio de Trabajo; que, al final, va passar a ser el principal beneficiari d’aquesta requisa: un veritable patrimoni sindical, juntament amb el que s’havia fet seu la pròpia Església. Per descomptat, l’Exèrcit, en cap cas, mai no ha permès d’accedir ni facilitar dades ni informacions públiques sobre aquests veritables botins de guerra dels guanyadors.

Als nostres dies, 80 anys després del final de la Guerra Civil, continua perpetuant-se l’espoliació i la requisa patrimonial d’un gran nombre dels béns confiscats als ateneus, romanent –encara- com a propietats de l’Estat espanyol. I, a propòsit de consolidar-se, aquest any 2022, com a un projecte de difusió, divulgació i reivindicació, aquest itinerari d’exposicions pels territoris de parla catalana, al costat d’un complet cicle de reportatges, publicacions, xerrades i taules rodones -amb diferents polítics i experts- es referma en l’agosarat propòsit de mantenir viu un debat sobre un tema, tristament, encara no solucionat.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

Visitanoia, una altra proposta per promocionar el turisme

La sectorial de turisme de la Unió Empresarial de l’Anoia que aglutina i representa a les empreses del sector ha presentat la creació d’una...

La Síndica de Greuges d’Igualada va atendre 130 casos durant el 2021

La Síndica de Greuges, Rosa Maria Sánchez, ha presentat públicament la memòria de la tasca duta a terme durant l’any 2021. La presentació, s’ha...

Més de la meitat dels anoiencs no s’ha posat la tercera dosi de la covid-19

Salut ja fa mesos que administra la tercera dosi de la vacuna covid a Catalunya. La dosi de reforç busca garantir la protecció de...

L’editorial: Confiar en la vacuna

L’Anoia acumula 679 morts per covid-19 des que va iniciar-se la pandèmia, el mes de març de 2020. Una xifra preocupant, prou com perquè...

Llegendes, cançons populars, dansa i tradicions d’arreu dels Països Catalans arriben a Tous

Sant Martí de Tous es convertirà un any més en l’epicentre de les llegendes. La 13a edició del festival de Llegendes de Catalunya començarà...
Compartir