La Unió Europea ja ha decidit com afrontar la recuperació dels efectes de la pandèmia mitjançant el Marc Financer Plurianual 2021-2027 amb el Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU) que van dirigits a transformar l’economia, reforçar el mercat únic, i impulsar la doble transició ecològica i digital.
Tots ells contemplen ajuts i reforços per a projectes que tenen un alt component tecnològic: la digitalització de les empreses, l’impuls a l’energia verda, la Indústria 4.0, l’aposta per l’economia circular i la recuperació de materials… En tots, l’enginyeria, la tecnologia i les millores tecnològiques hi tenen una presència i un protagonisme medul·lar. Europa ens indica que situar de nou la indústria al centre de la recuperació econòmica assegurarà resiliència i progrés al conjunt de la societat.
Per poder complir amb aquests projectes tecnològics, a les empreses faran falta professionals ben preparats, que tinguin coneixements i competències posades al dia. Professionals als qui com a societat hem dedicat temps i recursos per formar-los, i als qui hem de oferir un bon reconeixement social i un bon salari.
Aquest punt, desgraciadament és un tema estructural al nostre país: hi ha un baix reconeixement de la societat als professionals que li aporten més valor. I s’ha pogut veure i posat dramàticament de manifest el cas dels professionals sanitaris, o dels nostres enginyers.
Segons l’Observatori de l’Enginyeria a Catalunya, a Catalunya, el salari mitjà d’un enginyer o enginyera és un 33% menys que a Alemanya o un 20% inferior al de França.
Per desgràcia, aquestes xifres no s’estan corregint. I les diferències són molt més rellevants si parlem dels salaris entre els més joves i els projectes que els oferim, quan tot just comencen amb la seva entrada al món laboral.
És necessari aturar aquesta tendència. No ens podem permetre el luxe de seguir sent, com afirmava en un article de fa uns mesos l’enginyer i escriptor Xavier Roig, un país “low cost”.
Una part important de l’esforç formatiu que realitza en la nostra societat als nostres joves, dotant-los d’un gran talent, és aprofitada per d’altres països, a l’haver de marxar a l’estranger una part importants dels recents titulats per una inacceptable incapacitat d’oferir-los projectes professionals interessants i que estiguin reconeguts.
Ara és el moment d’aprofitar aquests ajuts i de donar suport a la nova indústria, als sectors industrials que han estat el pilar de l’economia catalana cada vegada que, des de mitjan segle XIX, hem fet un pas sòlid endavant. I també és moment de donar reconeixement a tots aquells professionals que són necessaris per a la recuperació del sector.
És el moment d’adoptar una forta cultura on innovar i desplegar tecnologia estigui prestigiat i reconegut, encoratjant als nostres joves a ser part i a contribuir des d’aquí a un millor futur. Ens ho devem. Els hi devem.
