Establir una cultura innovadora requereix sinceritat, transparència, disciplina, visió sistèmica i equilibri
Ningú dubta que, en l’era digital, tant la innovació com la col·laboració són claus per desenvolupar o mantenir l’avantatge competitiu de les empreses. En l’actualitat és comú escoltar a les reunions de direcció, les següents frases a mode de “mantra”:
•Hem d’innovar.
•Hem de fer que els nostres equips innovin.
• Innovació contínua….
En definitiva, frases que inclouen la paraula innovació en forma de desig. Però perquè el mantra tingui el seu efecte, a més de repetir-ho una vegada i una altra, es necessita crear un clima i una cultura en l’organització que habilitin que aquesta innovació passi.
Es necessita una mica més que un pressupost. Una mica més que un concurs d’innovació una vegada a l’any o la mera arenga de: “Senyors hem d’innovar”. Si realment volem que la innovació formi part de l’ADN de la nostra empresa, hem de crear cultura.
Les cultures innovadores són generalment descrites com a divertides, obertes, creatives i alguns, pel conegut “efecte halo”, creuen que això es correlaciona amb caos creatiu, espontaneïtat i frescor.
Però més enllà de la percepció general, les organitzacions innovadores comprenen aspectes com: una gran disciplina i tolerància al fracàs, la voluntat d’experimentar, la seguretat psicològica, gran col·laboració i estructura no jeràrquica. Les recerques sobre el rendiment recolzen la idea que aquests atributs es tradueixen en un millor rendiment i, per tant, en millors resultats.
En aquest article compartiré unes pràctiques que t’ajudaran com a directiu a fomentar la innovació en la teva empresa i en els teus equips en un marc de gestió efectiva.
Pràctica 1: Experimentar amb disciplina
Premia: “La recerca d’errors i no la validació d’idees”. La voluntat d’experimentar requereix una disciplina rigorosa i una forta orientació a resultats. Hem d’entendre que experimentar no és sinònim d’improvisar o de reaccionar sense mètode. El mètode i la disciplina són fonamentals ja que s’han de:
Seleccionar acuradament els experiments sobre els quals es s’invertirà en funció del seu potencial valor d’aprenentatge.
Determinar uns criteris clars per decidir si avançar, modificar o eliminar una idea o un projecte. La disciplina sobre el procés de descarti de projectes fa que sigui menys arriscat provar coses noves.
Pràctica 2: La col·laboració sense resultats és un sense sentit
La col·laboració s’equilibra amb el compromís individual. La col·laboració i l’esperit d’equip no ha de diluir la responsabilitat individual. Els equips poden analitzar i revisar les decisions i també proporcionar informació perquè les decisions que es prenguin siguin les més encertades. Però al final del dia, són unes persones específiques les encarregades de prendre decisions crítiques pel que fa als projectes de l’organització.
