Populismes

36

jaume singlaLa crisi ja fa gairebé deu anys que dura. Des de finals del 2007 que la situació econòmica, social i política, no ha deixat d’empitjorar. No per a tothom, però per a la majoria de ciutadans la situació ha empitjorat.

 

Això, com va passar a l’Europa dels anys 30, fa aflorar propostes populistes que capgiren -o amenacen en capgirar- les institucions públiques. Si analitzem els resultats de les eleccions i dels referèndums que s’han succeït aquest mateix any, veurem no solament que els nous partits i nous líders apareixen, sinó que el mateix llenguatge dels partits tradicionals ha girat cap al populisme i la demagògia.

Fins ara cap polític dubtava en mentir o tergiversar la veritat quan li convenia als seus interessos, però ara a més practiquen el populisme i la demagògia. El domini de la banca damunt de les institucions europees és total. Per exemple, Itàlia ha tingut els darrers tres primers ministres sense passar per les urnes. I en pocs dies tindrà el quart. Als Estats Units acaba de guanyar les eleccions un populista d’extrema dreta. (En canvi a Àustria, on va néixer Hitler, l’extrema dreta ha perdut). A França els ciutadans es poden trobar en la disjuntiva d’haver d’elegir entre la dreta extrema i l’extrema dreta. I si ens mirem l’Estat Espanyol podem veure com el partit que ha perdut fins a cinc milions de vots, continua al capdavant de l’Estat, que en aquest cas vol dir que el mateix partit domina els tres poders, ja que s’han carregat l’Estat de dret.

jaume-singla-opinio-populisme-veuanoiaNo és estrany que davant l’allau d’abusos del poder envers els ciutadans, dels terribles casos de corrupció, de les amenaces contra el sistema de pensions…. apareguin per tot arreu propostes teòricament trencadores que, per a arribar a la opinió pública, no dubten en fer discursos abrandats, populistes i demagògics per atraure vots. I encara ho és menys, si mirem l’edat i la trajectòria de les velles i envellides figures del sistema polític espanyol que, retirats o exercint càrrecs, taponen qualsevol possibilitat d’evolució de les respectives formacions. La manca de confiança dels ciutadans en les institucions públiques genera l’aparició d’un populisme que ens priva d’analitzar la situació de forma correcta i, per tant, de prendre les decisions electorals més convenients al nostre país.

Ens cal obrir un debat sobre els valors republicans, la solidaritat intergeneracional, intersocial, la voluntat d’exercir el nostre dret a decidir i l’exigència ètica dels governants, per resoldre els problemes que tenim plantejats. Els que ens vénen de fora i els que tenim a dins.

Si no superem l’estat actual, seguirem dominats per populistes d’esquerra, de dreta extrema i d’extrema dreta.

Jaume Singla, periodista