Al juliol del 2019 es va parlar molt d’una portada de la revista Paris Match. En Sarkozy semblava més alt que la Carla Bruni quan en realitat ella mesura nou centímetres més que ell. La foto d’ella recolzada a la seva espatlla no ens entrava pels ulls.
Talons i alces al rescat per semblar més poderós. Més alt, més estatus social deien les antigues normes socials. Si bé és cert que, amb els anys, ha sigut més aviat una arma poderosa per realçar la figura i un símbol de feminitat.
Marilyn Monroe deia “Dona a una dona les sabates adequades i conquistarà el món”. No sé si aquesta era la intenció però quantes de nosaltres, sabent que patirem, escollim els talons a ulls clucs. Encara que tinguéssim que portar un altre parell de sabates a la bossa per emergències o carreres previstes o no. No totes les dones però.
Al 2019 sota el hastag #Kutoo (joc de paraules entre sabates kutsu i dolor kuutso) les japoneses es revelaven contra la tirania de les empreses que imposaven el taló, buscant el suport del govern. Al 2017 països com Filipines i Canadà havien aconseguit aprovar lleis que obligaven a les dones a portar talons a la feina.
Abans del confinament la moda s’estava revistant buscant la comoditat. Les noves tendències es presentaven en forma de ballarines o sabatilles, d’esport o no, i els talons condicionats per aquesta moda, es transformaven en més baixos i més amples. L’objectiu? Arribar a més públic.
Vàries coincidències ajuden i reforcen: noms de dona al timó de les grans cases de l’alta costura, com Maria Grazia Chiuri a Dior, la Virginie Viard a Chanel o la Nadège Vanhee-Cybulski a Hermès. Dones que entenen les noves dones i que saben que la feminitat no depèn d’uns quants centímetres als peus.
L’ús més estès de la bicicleta o dels patinets elèctrics. Impossible “conduir” amb 10 centímetres als peus. I els efectes del confinament. Ens van dir que ens traguéssim el pijama, que ens vestíssim, però res de que ens poséssim sabates de taló. Les sabatilles d’anar per casa han sigut les reines d’aquest període. Doncs bé, mira’t els peus i prova a calçar-te unes sabates de taló. Camina-hi una estona. Què passa, si són unes sabates que portaves la mar de bé?
Els peus s’han fet més amples i s’han acomodat, snif, snif. Entre d’altres patologies que denuncien els podòlegs.
El teletreball ha vingut per quedar-se, així que estem davant d’un canvi que no té marxa enrere? Quantes de vosaltres ha deixat o ha portat els talons al traster? O quantes sabatilles amb plataforma, amb animal print, amb brillantors, teniu al vostre sabater?
“Els homes em diuen que salvo els seus matrimonis. Els costa una fortuna en sabates però és més barat que un divorci” diu en Manolo Blahnik. Per sort també ofereix opcions de sabates planes.
