23.4 C
Igualada
Dissabte, maig 28, 2022

Petons i abraçades – @jordipuiggros67

La política no n’entén massa, de petons i abraçades. Tampoc el món empresarial. Darrere de les imatges de tendresa i suposada entesa que es van veure fa només uns mesos entre David Fernández i Artur Mas, alguna cosa devia haver-hi que, ara quan més farien falta, brillen per la seva absència. Aquests dies n’hi ha molts que veuen perillar no només l’acord entre Junts pel Sí i la CUP, que sembla impossible perquè ningú no baixa del burro, sinó el propi procés sobiranista. Tenim un problema, certament, i som a les portes d’un immens ridícul traduït en eleccions el proper mes de març…
Quan Fernández i Mas es van abraçar i es petonejaven públicament, per esglai dels cuperos més autèntics, encara hi havia quelcom que aguantava l’esperit autèntic del procés sobiranista, el que de debò ha portat el país a les portes de la independència: el poble, l’ANC, Sumate i l’Òmnium, menjaven a part. Quan han volgut barrejar-se amb els que fa temps que són a la poltrona d’una política per llençar a les escombraries, tot se n’ha anat en orris. I no s’hi val culpar a la CUP, perquè ells són els qui tampoc entenen aquesta manera de fer política… Només cal que ens fixem en la filtració de la darrera reunió del govern de la Generalitat, on tots eren del mateix partit. Quan vaig llegir aquell dia “la Vanguardia” com es posaven les mans al cap aquells qui fa quatre dies sortien a la foto en primera fila cridant independència, vaig comprendre com de gran havia estat l’error de coŀlocar Forcadells, Muriels, Llachs i companyia en una llista “política”… La filtració del Consell Executiu és un delicte, i això vol dir que hi ha un conseller que és un delinqüent. Un membre del govern! I volem donar lliçons al d’Espanya? No, home, no. Així no.
Tenen raó els qui afirmen que el procés està on està perquè, a les eleccions, la majoria era independentista, sí, però insuficient. No es tracta només de voler la independència, no siguem ingenus. N’hi ha molts que fa dies que corren per emportar-se els càrrecs públics millor pagats, com sempre ha passat…
I no tot està en veure qui té més ous a la cistella o de modelar màrtirs, com si tot plegat només depengués d’una persona. El procés no ha arribat fins aquí per ara estar llençant-se els plats pel cap com criatures, cada dia, perquè això deceb molta gent, massa gent. Estem en un moment en què cada dia que passa es corre el risc de perdre independentistes.
I no pas per gràcia de Madrid, sinó per desgràcia de Catalunya. La història, sàvia ella, es repeteix.
@jordipuiggros67

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir