Pere Navarro
P

9 de maig de 2014

pere-navarro-candidat-24662En aquesta columna que La Veu em cedeix gentilment, acostumo a escriure defensant la independència de Catalunya perquè considero que serà bona per al meu país i ens retornarà, entre d’altres coses, la dignitat que ens va ser arrabassada en perdre l’anomenada Guerra de Successió. Tot i així, respecto les persones que pensen d’una altra manera, ni que sigui justament al contrari mentre respectin de la mateixa manera la meva forma de pensar. Subscric la cita falsament atribuïda a Voltaire que diu: Estic en desacord amb les teves idees, però defenso el teu sagrat dret a expressar-les. De moment, els que estem al cantó anomenat “sobiranista” només demanem que ens deixin fer un referèndum i poder comptar si som tants com ens pensem. El coneixement és la base del progrés i “conèixer” quants som serà la base per saber si som capaços de tirar endavant. És allò de la voluntat del poble que és més important que la llei; això també ho rubrico. Per acabar aquest preàmbul, vull constatar que tot aquest moviment catalanista s’està fent des de la serenor i la pau, de manera civilitzada i ordenada. Centenars de milers de persones s’han manifestat, s’han concentrat, han fet “vies catalanes” i no hi ha hagut mai ni un sol incident, sempre ha regnat un ambient festiu i de companyonia, i ara surt un tòfol i ens vol fer creure que Catalunya està crispada. Sí, parlo de Pere Navarro, i he sigut curós aplicant-li un epítet “tou”, fins i tot diria carinyós, però que no treu que sigui un reny, perquè penso que aquest senyor, que per ser polític te més responsabilitats que els ciutadans que no ho són, ha estat un irresponsable, i com a home públic no pot fer de bomber que juga amb gasolina. Reconec que no ha de ser agradable que un dia a la tarda vagis a un acte familiar, una activitat absolutament privada, i una desconeguda et foti una galeta i et digui fill de puta. Ho trobo molt malament; la violència no resol res, cap tipus de violència, però a més de la física també hi ha la verbal i aquí el Sr. Navarro hi va caure de quatre grapes, afanyant-se a declarar que a Catalunya hi ha molta crispació i que la persona que el va atacar segur que defensava una opció amb un cert fanatisme, donant a entendre que era una independentista radical. A veure, per fer segons quines declaracions, s’han de tenir proves i el cap dels socialistes catalans ha parlat, però no ha aportat cap evidència. Sr. Navarro, no confonguem la realitat amb els desitjos. A vostè potser li agradaria i fins i tot li convindria —ho poso en condicional— que hi hagués certa convulsió, però de moment no és així. Sé que té molts problemes intentant mantenir unit un partit que es desfà com un “bolado” dins un vas d’aigua, però val més que s’oblidi de resoldre-ho intentant encendre segons quins focs. La meva àvia deia que qui juga amb foc es lleva pixat. Vagi amb compte i no potinegi la pau. Per acabar, li recordaré que vostè va ser alcalde de Terrassa una pila d’anys, i exercir aquesta responsabilitat en una ciutat tan gran que va patir la desfeta industrial del tèxtil i alguna més, desgasta molt i és impossible tenir  tots els conciutadans contents. ¿Doncs qui li diu que aquesta senyora no era la propietària d’un pis, emprenyada per la pujada del IBI de quan vostè era el màxim responsable de la ciutat? Per estar calent per la pujada dels impostos —i només és una suposició— no cal defensar opcions polítiques d’un cert fanatisme ni ser un independentista radical. Només cal anar just de calés i veure com t’apugen els impostos, casumdena. Josep M. Ribaudí

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta