Em dic Pere Joan Vinós i Peiretó. Sóc nascut a Vilanova de Segrià, un poblet molt proper a Lleida. Mestre i pedagog, tinc 63 anys d’edat. Ja fa uns anys que resideixo a l’Anoia, i soc des de fa poc temps el nou President d’Òmnium Cultural a la comarca.
Recentment, vas ser designat nou president d’Òmnium Anoia. Una entitat de la qual avui dia en parla moltíssima gent. Què suposa encapçalar-la a casa nostra?
Bé, de fet jo ja estava a la junta des del 2015, i ara el que tocava era fer renovació. L’entitat cada vegada porta més feina, perquè com tothom sap ha crescut molt darrerament. Pensa que el 2010 teníem 275 socis a l’Anoia, i al 2016 ja s’havia multiplicat per quatre aquesta xifra, érem mil. Doncs ara, el 2019, Òmnium Anoia compta amb prop de 3.000 socis. Des de la declaració al Tribunal Suprem de Jordi Cuixart, hem pujat 500 socis… Avui som l’entitat cultural més gran de l’Anoia, i això comporta que, a part de la feina normal de sempre, de Llengua, Cultura i País, amb tot el procés la feina s’ha multiplicat moltíssim. Els temps ho requereixen. Ser president és per a mi un gran respecte, una responsabilitat molt gran, però ara hi puc dedicar temps i ho faig amb molta il·lusió. Els temps són excepcionals i hem de posar-hi tot el que podem.
No teniu el temor que, com a conseqüència precisament dels temps que vivim, la veritable raó de ser d’Òmnium, que és la cultura i la llengua, es vagi deixant de banda?
No, ans al contrari, s’han de redoblar els esforços. El primer encàrrec que ens fa en Jordi Cuixart és precisament el de no deixar de fer res del què estàvem fent. La seva situació és circumstancial, però Òmnium té 58 anys d’història i això no es pot perdre. La nostra entitat té un missatge molt clar, el de la defensa i promoció de la nostra llengua i cultura, per això va néixer, i per aquí hem de continuar. No hem de baixar la guàrdia.
L’Anoia és una comarca independentista?
Crec que, en general, sí que ho és, tant Igualada com la resta de la comarca. Hi ha barris i municipis que no ho són, però no és la majoria. D’altra banda, nosaltres estem impulsant la campanya del 80%, en el sentit de que no només parlem d’independentisme, sinó també del dret a decidir el nostre futur com a poble, a defensar les nostres llibertats. Hi ha un 80% de la societat catalana que està a favor precisament d’això. Hem de compartir el què ens uneix. Volem votar, és un dret. Com també ho és el dret a l’autodeterminació.
Des d’Òmnium heu fet interessants treballs de memòria històrica en diferents punts del país, alguns d’ells no independentistes. Heu tingut bona resposta?
Molt bona. És que hi ha molt camí a recórrer, i per tota Catalunya. Per començar, Òmnium no és una entitat política. És bàsicament cultural, i la cultura hi és més enllà del tarannà o ideologia que cadascú tingui. Per això mai ens hem pronunciat a favor d’un partit o d’un altre, sinó la defensa de grans consensos de país. Aquí sí que hi entra qualsevol tarannà polític. Nosaltres volem arribar a tots els sectors de la societat, i d’aquí que fem iniciatives arreu del nostre territori. Tenim els Premis al Compromís Cultural, i fem la festa de l’escola pública a Santa Margarida de Montbui, per exemple.
Ha de ser més fàcil entomar Òmnium a l’Anoia si a més una anoienca com Marina Llansana n’és la vicepresidenta nacional…
Intentem no fer valdre mai aquesta “carta”, diríem, però sí que és veritat que alguna vegada, en algun tràmit més complicat, ens ha ajudat en el camí. És un orgull per a nosaltres tenir una persona de la comarca com a vicepresidenta, però és que també hi ha més anoiencs que són a la seu nacional d’Òmnium. És una satisfacció i una seguretat, i és clar, treballes amb més il.lusió.
Quins són els projectes més immediats que voleu fer?
Tenim el nostre president a la presó per defensar drets civils, i estem davant un judici polític. Continuarem estant a favor del dret a l’autodeterminació, per a que tots puguem decidir el nostre futur com a país. Al final, però, davant un judici injust, no ens quedarà més remei, com diu Jordi Cuixart, que la desobediència civil. Respecte les tasques més pròpies de l’entitat, tenim alguns projectes previstos. Un d’ells és el canvi de seu. Fins ara estàvem en una sala acollits per l’Ateneu, pensem que cal donar més visibilitat a Òmnium, i ens hem traslladat de manera provisional a un local del carrer St. Simplici. A partir dels volts de la Festa Major el nou local serà al carrer Santa Maria 12, un espai històric, on ara hi ha la sala l’Empremta. Això ens permetrà fer moltes coses, com exposicions, xerrades, presentacions de llibres… Cal agrair moltíssim la bona predisposició de Gràfiques Vilanova i l’Àngel Acevedo.
I després de la sentència què? És el que es pregunta molta gent.
És molt difícil. Voldria ser optimista, i pensar que tindrem una sentència justa. Però crec que la majoria de catalans no ho veiem així. Crec que no s’hauria d’acceptar res que no sigui l’absolució.
