L’associació Aigua és Vida ha demanat aquesta setmana que el tinent d’alcalde Jordi Pont deixi el consell d’administració d’Aigua de Rigat davant el que entenen “conflicte d’interessos” amb l’empresa per l’auditoria que s’està fent sobre el model de gestió de l’aigua. N’hem parlat amb Pau Ortínez, portaveu de l’entitat Aigua és Vida.
El govern municipal no ha fet gaire cas de les observacions que ha fet algun partit polític -sobretot la CUP- en relació al conflicte d’interessos que existia en els regidors que formen part del consell d’administració d’Aigua de Rigat. Creieu que aquest problema s’hauria de resoldre per avançar en el procés?
A nosaltres, com a entitat, no ens interessa entrar en picabaralles polítiques; volem resoldre el problema i fer-ho de tal manera que la ciutadania se’n vegi beneficiada. Des d’Aigua és vida creiem que hi ha un conflicte d’interessos en les tasques de Jordi Pont, ja que combina la responsabilitat al Consell d’Administració d’Aigua de Rigat i és, alhora, el representant de l’Ajuntament per resoldre la situació. De fet, creiem que ha de renunciar al càrrec al consell d’administració i, per tant, als 18.000 euros anuals que cobra perquè és un clar exemple de la poca motivació que pot tenir el regidor perquè es recuperi el servei ja que haurà de renunciar a aquesta quantitat.
El govern municipal apunta que hi ha una excel·lent relació amb l’empresa per fer l’auditoria, però se’n sap ben poca cosa de moment. Teniu més informació? Com ho veieu?
No tenim informació sobre l’auditoria i això ens preocupa. Per una banda valorem positivament el fet que el govern d’Igualada hagi decidit realitzar una auditoria, ja que l’auditoria ha de permetre fer visible la relació de costos i qualitat del servei que se n’ofereix. Per altra banda, però, creiem que l’auditoria no està sent del tot transparent perquè el govern mai ens dóna la informació que, com a entitat que ha donat a conèixer el tema, creiem que hauríem de tenir. I una auditoria que no vagi al fons de la qüestió no servirà per res. Seran diners llençats, com tantes vegades. Fins on sabem, el regidor Pont no té capacitat tècnica suficient com per tenir una mirada objectiva i totalment eficaç sobre l’auditoria que s’ha de realitzar. Necessitem tenir tota la informació sobre què s’analitzarà i experts que ens recolzin per saber si serà suficient o no amb aquesta informació, per això proposem a l’especialista Joan Gaya. Ell està guiant l’Ajuntament de Terrassa per decidir entre diversos models de gestió, lluny de les pressions de l’empresa que ho gestiona i que no està posant-li fàcil a l’Ajuntament.
El govern municipal s’ha posat en contacte amb vosaltres per informar-vos? Creieu que s’està fent massa picabaralla política, en aquest assumpte?
Com he dit, nosaltres no entrarem en picabaralles polítiques perquè la nostra aposta és per una correcta gestió de l’aigua. Ho reclamem a Igualada (on governa CIU), a Terrassa (on governa PSC), a Barcelona (on governen els Comuns) i a tot arreu. No ens interessa qui governi cada Ajuntament sinó resoldre conflictes com els d’Igualada, que com diu la llei, ho ha de fer elegint la via en que la ciutadania en surti més beneficiada. L’Ajuntament, fins ara, s’ha negat a dir-nos (durant 500 dies) si hi havia contracte… i vam fer públic que no existia. Després es van negar a acceptar la nostra proposta de recuperar el servei i fer una auditoria… i al final s’han fet seva la idea. Ara mateix sembla lluny, però creiem, sincerament, que el tema es resoldrà en una consulta ciutadana en que es pugui decidir entre el model de gestió públic i el provat.
Independentment del que resolgui l’auditoria, la consulta popular que demanàveu per triar el sistema de gestió, com es farà a Terrassa, és “innegociable”? Demanareu el suport de tota l’oposició per sol.licitar-la?
La demanda de la consulta per Aigua és vida, ara mateix, és irrenunciable. Volem ser taxatius en això, perquè l’opció de decidir-ho en Ple Municipal abans del maig del 2019 és un frau democràtic. Si haguessin volgut que la ciutadania votés amb coneixement de causa, no haver demorat 500 dies la resposta sobre si hi havia contracte o no. Si haguessin informat del conflicte abans de les eleccions, els partits s’haurien pogut posicionar i ara sabríem qui està a favor del model privat i qui del públic. Ara mateix, només veiem dues opcions per solucionar-ho que passen, en els dos casos, perquè la ciutadania decideix. L’elecció es pot fer de manera directa, per mitjà d’un referèndum, o de manera indirecta, deixant la decisió per després de les properes eleccions municipals (i obligant els partits a posicionar-se durant la propera campanya electoral). Creiem que la ciutadania, tard o d’hora, ha de decidir quin model de gestió d’aigua volem. Nosaltres, com a entitat, preferim l’elecció directa, però també entendríem la indirecta, sempre i quan sigui passades les següents eleccions.
Si bé a Igualada el tema sembla que s’ha desencallat, a la comarca cap altre ajuntament és mou. Què penseu fer?
Entenem que el pas que ha fet Igualada serà seguit, en un breu termini de temps, per Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, com no pot ser d’altra manera. La recuperació del servei, abans de decidir sobre el model de gestió, és un pas imprescindible a nivell legal per regularitzar el servei i creiem que és qüestió de temps que facin el pas. Qualsevol altra opció, almenys des del nostre punt de vista i vistes les darreres sentències, podria suposar un problema legal per l’Ajuntament. Entenem que vagin lents, que no tenen l’assessorament legal ni tècnic d’Igualada, però acabaran anunciant que recuperaran el servei.
Jordi Puiggròs
