Pau Corcelles, fotògraf aficionat i moixiganguer: “El llibre de fotografies reflecteix com som i què fem els Moixiganguers d’Igualada”

131

Cristina Roma

Soc comptable de professió i fotògraf aficionat. De jove vaig ser pintor d’aquarel·les i havia fet diverses exposicions a Igualada, però ara em dedico a la fotografia. Formo part dels Moixiganguers des del 2012 i soc l’autor del llibre “Força, equilibri, valor i seny i… Moixiganguers”.

El passat mes de juny, en un acte gairebé íntim, es va presentar el llibre Força, equilibri, valor i seny i… Moixiganguers del qual n’ets l’autor. Per què vas decidir publicar-lo?
Fa 5 anys, per la Festa Major del 2015, vaig fer una exposició a la Sala d’Exposicions Municipal i el meu amic Joel Grau em va fer uns textos per a les fotos. Vaig veure que quedaven desaprofitats, la gent mirava les fotos i feia relativament poc cas als textos. I en aquell moment vaig pensar: un dia en podria fer un llibre. I després de deixar passar un temps per anar-ho madurant i trobar el moment propici, vaig presentar la proposta a la colla per aquest any, en què celebrem el 25è aniversari.

El llibre reflecteix la història i el creixement important que han fet els Moixiganguers aquests darrers anys. Ha estat complicat fer la tria de les fotografies que hi apareixen? Segueixen algun tipus de criteri estructural?
Ha estat menys complicat del que m’esperava. És important tenir una idea i començar a desenvolupar-la. Les fotos que apareixen en el llibre segueixen una cronologia: hi ha una primera part que parla d’assajos, dels dos locals que hem tingut, parla de quan estem a plaça: quan arribes, com va passant l’actuació, si es carrega el castell, com se celebra… També hi ha un apartat sobre la Festa Major d’Igualada i un altre del Concurs de Tarragona. Finalment hi ha una altra part del llibre que mostra els quatre castells més importants que hem assolit i el dia en què van ser assolits. A partir d’aquests apartats vaig anar triant les fotos per omplir les dues-centes pàgines que havia de tenir el llibre.

Per fer el llibre has comptat amb l’ajut i participació d’altres persones?
Sí, i a més també he comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i d’Òmnium Cultural. El Joel Grau és qui ha fet els textos narratius, alguns dels quals ja eren els que vam posar a l’exposició i d’altres són nous. El pròleg del llibre és del periodista Benet Iñigo, cap de societat de Rac1 i casteller del Poble Sec. Tenim la gran sort de tenir el Jordi Còdol a la colla i ell ha fet els textos que expliquen algunes de les fotografies. Les correccions del llibre han anat a càrrec de l’Oriol Gabarró i la Iolanda Sanromà. El disseny ha anat a càrrec de l’Helena Aparisi, una companya de Moixiganguers i també hem comptat amb l’assessorament del Xavier Domènech per fer l’adaptació a impremta. L’autora del dibuix de la contraportada és la Núria Riba. El llibre s’ha imprès a Unigrafic. A tots ells, moltes gràcies, perquè sense el seu suport no hauria tirat endavant aquest llibre.

El proper 21 de juliol feu la presentació oberta al públic.
Sí, en principi es farà a les Cotxeres, el nostre local, però sempre amatents a com estigui tot plegat i si s’ha de fer en un altre lloc per mesures de seguretat, doncs ens hi adaptarem. L’acte serà presentat pel Miquel Bernadí, moixiganguer i presentador del programa “Vint-i-quatre” de Ràdio Igualada.

Des de quan formes part dels Moixinganguers. Sempre n’has fet les fotos?
Jo vaig ser un dels que vaig començar els Moixiganguers, fa 25 anys, però per diverses circumstàncies, vaig plegar, i el 2012 vaig tornar a entrar-hi i de fet el llibre comença aquest any, amb un castell, la Torre de 7, que no hi havia manera de fer-lo i que el vam descarregar a Tarragona aquella tardor.

El fet de formar part de la colla fa que les teves fotos tinguin un aire especial?
Soc fotògraf aficionat però hi ha fotos al llibre que no les podria fer un altre fotògraf perquè el fet de formar part de la colla genera la confiança i les sinergies que fan que algunes de les fotos siguin úniques i especials, com la de la portada, en què l’enxaneta aixeca el dit i m’ho feia a mi, perquè era allà donant-li ànims. Hi ha fotos en què estic dins la pinya o dins el castell, encara que després he de sortir ràpidament. N’hi ha d’altres que no són pròpiament artístiques però tenen un significat. Aquesta pregunta que m’has fet és la que defineix el llibre, perquè és un llibre de fotos de tot el que fem els Moixiganguers, no és un llibre de fotos de castells.

On es pot trobar el llibre? Ha tingut bona acollida malgrat l’època complicada que estem vivint?
El llibre es pot comprar a diverses llibreries d’Igualada i té un preu de 25 euros. De moment està tenint una bona acollida i esperem que encara en tingui més. És un llibre que qui s’estimi els Moixiganguers ha de tenir a casa seva.

Ets un fotògraf no professional, però sempre has tingut aquest cuquet per la fotografia? Fas altres tipus de treballs?
M’agrada molt la fotografia, i en faig moltes. I amb la meva feina que és poc activa físicament, em dona l’oportunitat i l’excusa per sortir, fer excursions, veure món… a part dels Moixiganguers, que trobo molt a faltar ara que no podem fer castells.