– Costa ser el primer entre quatre mil psicòlegs de tot l’Estat?
Costa en el sentit d’haver dedicat tant temps i tantes hores d’estudi, quan no estava acostumada a aquest ritme. A més, exigeix un gran sacrifici i mentre estudies no tens la garantia de si podràs aconseguir plaça o no. També crec que influeixen molts altres factors com el teu estat d’ànim el dia de l’examen, els nervis, el tipus de preguntes que et toquen…
– Per què vares decidir estudiar Psicologia?
Vaig decidir estudiar Psicologia perquè, per una banda, sempre m’ha semblat interessant tot allò relacionat amb la ment humana. A més, crec que és una carrera que també et serveix a nivell personal, t’ajuda a entendre millor als altres i a ser més empàtic.
– Podent elegir qualsevol hospital de tot l’Estat, perquè has triat el Clínic de Barcelona?
Perquè és un hospital de referència que ofereix molt bona formació i té diverses àrees d’especialització.
– Estudiar tant com has estudiat, t’ha fet sacrificar relacionar-te amb els amics?
Sí, sobretot al principi vaig haver de renunciar a bastants plans. Però al llarg d’aquests mesos també m’he adonat que és important desconnectar dels estudis i mantenir el contacte amb les amistats.
– Què és el PIR?
El PIR és un sistema de formació postgrau, de 4 anys de durada. S’hi accedeix a través d’unes oposicions, que consisteix en una prova de 225 preguntes (similar a les altres especialitats sanitàries com el MIR). Els 4 anys de residència es realitzen en centres de titularitat pública i el psicòleg fa rotacions per diferents dispositius assistencials. Una vegada finalitzats els 4 anys de formació, s’obté el títol d’especialista en psicologia clínica.
– Després dels 4 anys de PIR, quines són les teves fites?
Encara no m’ho he plantejat. De moment, espero aprendre com aplicar els coneixements que tinc de psicologia a la pràctica, conèixer la forma de treballar de diferents professionals i poder escollir quins àmbits de la psicologia m’interessen més.
– Com ens pot ajudar la psicologia?
De diverses maneres. Per una banda hi ha la psicologia clínica, la branca que jo he escollit, que es dedica a diagnosticar, tractar i prevenir els trastorns mentals. En els últims anys hi ha hagut un augment considerable de problemes mentals com l’ansietat o la depressió i això no s’ha traduït en un augment de psicòlegs en la sanitat pública. Crec que si s’inclogués més la figura del psicòleg als hospitals i en atenció primària, seria possible prevenir aquestes malalties i tractar els problemes des de l’inici, cosa que milloraria molt el benestar de les persones. La psicologia no només serveix per les persones que pateixen trastorns mental, també és molt útil en altres àmbits com el de l’educació, el desenvolupament personal, etc. A nivell individual, pot ajudar a comprendre’s a un mateix i a saber gestionar les pròpies emocions, a desenvolupar relacions personals més satisfactòries…
– Ser pobre afegeix risc de patir una malaltia mental?
Sí, en la mesura en que no et permeti cobrir unes necessitats bàsiques. Les persones pobres també poden estar sotmeses a més nivells d’esdeveniments estressants, cosa que augmenta el risc per depressió, ansietat…
– I les drogues?
La relació va en ambdós sentits. Per una banda, consumir drogues pot augmentar el risc de trastorns mentals, però els trastorns mentals també poden augmentar el consum de drogues.
