Roger Bars estirat a terra després d’un dels seus gols de penal (va acabar amb un hat-trick). És la imatge que reflecteix millor una victòria èpica, lluitada, patida… guanyada amb la força d’una afició (300 espectadors a Les Comes) que va empènyer a l’equip com mai. Un triomf que permet als arlequinats fer un pas més en la seva lluita aferrissada per mantenir la categoria. Els de David Càceres arrodonien una setmana meravellosa amb 9 punts de 9 possibles.
El partit de dissabte va ser tremendament emocionant. El Lleida va tenir la primera oportunitat de marcar amb una FD per blava a Yeste que Elagi Deitg li va aturar a Sergi Folguera. 3 minuts més tard va ser l’IHC qui va tenir també una FD, en aquest cas per blava a Cañellas, que Palau no va poder aprofitar.
I a falta de 3 minuts per arribar al descans Palau va tallar una bola a l’àrea pròpia, va córrer al contraatac i quan feia assistència al segon pal la bola va rebotar en Di Benedetto i es va esmunyir al fons de la xarxa. Un gol afortunat que premiava l’esforç constant dels “rigats”.
Segona part d’angoixa
La segona part va començar molt bé per l’IHC. Tety Vives va forçar una acció davant del porter, quan ja el tenia driblat la bola va sortir rebotada enrere i aleshores va arribar un oportuníssim Bars i la va clavar dins. Però començar bé no vol dir sempre seguir millor. El Lleida va reduir diferències 4 minuts més tard amb un remat creuat a l’escaire de Selva.
Amb un 2 a 1 amenaçador es va entrar als últims 5 minuts de partit, els 5 minuts que ho van acabar decidint tot. El Lleida va picar primer. Al minut 19, Di Benedetto va aprofitar una caiguda de Palau per marcar el 2 a 2, amb dubtes seriosos de si la bola havia entrat o no. Per sort, només 5 segons després Bars va recuperar l’avantatge amb un llançament prodigiós de penal. Que va repetir 2 minuts més tard fent el 4 a 2. Dos penals absolutament claus.
Tot i el 4 a 2 la tensió encara va augmentar ens els últims 3 minuts. Producte d’això hi va haver una doble expulsió de Tomàs i Cañellas que va provocar que els lleidatans haguessin de jugar fins al final amb només 3 jugadors de pista. Tot i això, a falta de 2 minuts i 38 segons Selva va fer el 4 a 3 de penal.
I a partir d’aquí a patir, 142 segons eterns, que no acabaven de passar mai… però que quan es van acabar van portar l’eufòria a Les Comes. Una altra victòria importantíssima dels arlequinats, que pràcticament els assegura no baixar directament, i que els permet dependre d’ells mateixos per no haver ni de jugar la promoció de descens. Ara els queda un últim esforç, dos partits més. A Palafrugell, dissabte, i contra el Lloret a casa a l’última jornada de lliga. Tots dos rivals directes en la lluita per la supervivència. L’objectiu… seguir caminant.
