20.3 C
Igualada
Dimarts, juny 22, 2021

Partitocràcia – Jaume Singla

carrillo-comunista-635.jpg A Catalunya, i encara menys a Espanya, no hi ha democràcia. El que hi ha és una partitocràcia que està més aprop de la dictadura dels partits que de la democràcia real. A la mort de Franco l’únic partit d’oposició organitzat era pràcticament el PCE i/o el PSUC -aquest només a Catalunya- amb alguns grupuscles d’oposició al voltant de la democràcia cristiana o el catalanisme. El règim franquista mostrava senyals de coŀlapse bastant abans de la mort del dictador al qual en realitat només li quedava -i de fet no és pas poc- l’estructura de l’Estat feixista. Per això, a partir de la mort del general Franco, les forces polítiques es comencen a organitzar seriosament i s’entra en el procés històric conegut com “Transición” En aquell moment cervells com Solé Tura, Carrillo, Ruiz Giménez, Pérez Llorca… intentaven trencar els murs que els franquistes menys residuals -inclòs el monarca- posaven per davant dels anhels de llibertat dels ciutadans. Homes com Jordi Pujol, Gutiérrez Díaz o Anton Canyellas des de Catalunya varen prémer l’accelerador a partir de febrer del 1976, provocant la caiguda del presidente hereu de Franco, Arias Navarro -conegut durant la dictadura com “el carnicerito”- que va donar lloc a l’arribada de Suárez i a l’obertura del procés constitucional. En aquell moment varen entrar en acció més directament els homes de partit, amb escassa lluita antifranquista durant la transició, però amb una increïble ambició política: Alfonso Guerra, Felipe González, Roca Junyent i el mateix Adolfo Suárez que foren els encarregats de dirigir la redacció de l’actual Contitución Española. L’objectiu bàsic d’aquella constitució va ser que ni comunistes ni nacionalistes poguessin pintar poc o molt en el govern de l’Estat. I sobretot, volien donar tot el poder als partits polítics. No cal dir que la jugada va reeixir i avui, més de quaranta anys després, són els partits i no els ciutadans els que decideixen la legislació d’Espanya i, per extensió de Catalunya. Tant és així que la llei electoral -espanyola i catalana- està encara per redactar. Avui arriben al Parlament, a les alcaldies, als consells comarcals o a les diputacions únicament les persones que tenen la màxima confiança del secretari general de torn i no pas les més valuoses per a la ciutadania, a la qual la constitució li reserva únicament el paper de “pagano”. No és estrany que a Espanya només hi hagi quatre partits: d’extrema dreta -PP i UPyD- de dreta -PSOE- i d’esquerra -IU- tot i que en tota la història “democràtica d’Espanya” només dos han governat alguna vegada. A Catalunya el ventall s’ha obert fins a set forces polítiques, de les quals cinc han ostentat alguna vegada el poder. És urgent la renovació total del sistema polític per convertir la partitocràcia i la corrupció, en una autèntica democràcia on la sobirania sigui realment en mans del poble. És caixa o faixa. Jaume Singla

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Els Prats de Rei celebra el GroundUP Músic, organitzat per un famós artista veí del municipi amb 4 Grammys

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Prats de Rei l'edició virtual del GroundUP Music Festival, un esdeveniment organitzar pel músic multipremiat Michael League....

Mor el poeta igualadí Pius Morera als 78 anys

El poeta igualadí Pius Morera ha mort aquest divendres als 78 anys. Nascut el 5 de juliol de 1942, va guanyar l’Amadeu Oller de...

L’Anoia registra la pitjor campanya del cereal de l’última dècada

Campanya del cereal irregular a la Catalunya Central. Si bé a les zones més elevades la producció ha estat mitjana, al Pla de Bages...

L’Igualada Rigat no pot amb el Sarzana i cau a quarts de la WSE Cup

L’IHC RIGAT va caure eliminat divendres en els quarts de final de la WSE Cup i ja no es va poder classificar per les...

10 anys d’història d’uns populars, magnífics i generosos “Músics del Parc”

Va ser tot una delícia el passat dijous, 3 de juny, poder participar de l’últim concert d’aquest curs dels “Músics del Parc”, en un...
Compartir