Oriol Amat i Salas, catedràtic d’Economia: “Els territoris que tenen consens, progressen molt bé”

172

Jordi Puiggròs

Tinc 63 anys d’edat i soc catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra i de la UPF Barcelona School of Management. Soc vicedegà del Col.legi d’Economistes i vicepresident l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció. He publicat molts llibres de comptabilitat i finances, alguns dels quals s’han traduït a diversos idiomes. Vaig ser diputat al Parlament del 2015 al 2017.

Recentment va ser a Igualada per a presentar el seu darrer llibre. Parla de com es valora una empresa. Deu ser un tema que preocupa, o que interessa?
Totes les empreses en algun moment o en varis moments de la seva vida tenen que passar per alguna compravenda. Jo en dic un dels moments de la veritat d’una empresa. Si t’equivoques i poses un preu massa alt, massa baix…. Pots cometre errors importants. Per valorar bé necessites quatre. La primera és tenir molta informació de l’empresa, del seu patrimoni, dels immobles, marques, capital humà… En segon lloc tenir informació sobre la capacitat de generació de riquesa que té l’empresa. Al llibre dic que una empresa és com una vaca. Si vols que tingui llet, has de veure quina capacitat té de fer llet. En tercer lloc, les expectatives, hi ha empreses que estan bé però les perspectives de futur no són gaire bones, i viceversa. Finalment, quin preu tenen empreses semblants a la teva.

Com veu l’economia catalana?
L’economia catalana està en un bon moment. Portem des de l’any 2013-14 amb un creixement molt interessant. Recordem que el 2013 teníem un atur del 24 per cent i ara estem al voltant d’un 10. No és per tirar coets però comparat amb 24, Déu n’hi do. S’espera, un cop hàgim passat la crisi del coronavirus, que potser encara baixi més. Després tenim un moment polític que no afavoreix l’economia.

S’havien sentit rumors que venia una nova crisi. Tornem a ensopegar amb la mateixa pedra?
Això ja fa uns dos o tres anys que s’està dient, però jo la crisi no la veig. L’economia va bé. A Catalunya tenim dos reptes molt importants i són dos temes que no ho estem fent gaire bé, també a l’estat espanyol, Són la inversió R+D, en innovació, i parlo sobretot del sector privat. Cada vegada invertim menys i això és una molt mala notícia perquè quan es parla d’indústria 4.0, només s’hi podrà fer front amb innovació… D’altra banda, s’està fomentant la desigualtat. En els últims deu anys els salaris de la gent que guanyen menys, en termes reals han anat perdent, no hem recuperat els salaris del 2008.

I es recuperaran?
Jo espero que sí. En canvi des de l’any 2008, la gent que guanya més, guanya molt més. Per tant, tenim dues grans febleses. Excepte aquests dos temes l’economia ho està fent molt bé i les empreses estan capitalitzades. El Financial Times ha tornat a dir per tercer any consecutiu que Catalunya és la millor regió del sud d’Europa per invertir-hi. Això vol dir que tenim fortaleses molt importants.

A l’Anoia, la Unió Empresarial de l’Anoia insisteix molt en l’aposta pel talent que han de fer les empreses. El problema és que el talent val diners, i no tothom està disposat a pagar-los.
Això és una conseqüència de la menor inversió en R+D. Quan tu inverteixes menys en això, vol dir que al final acabes competint en preu. Si has de competir amb les empreses asiàtiques per preu, vol dir que hauràs de pagar salaris baixos… Des de l’any 2013, l’empresa catalana en general ha augmentat molt els beneficis. I no ha arribat a una bona part de la població treballadora. Llavors això és una feblesa. Com es pot trencar això?. Invertint en R+D, no pujant tant els salaris de la gent que té salaris realment molt alts i que han pujat molt els últims anys, i en canvi intentar pujar una mica més els salaris de la gent que cobra menys. No pot ser és que persones que treballen a temps complet tinguin una retribució que no els permet viure dignament. No ho estem fent bé.

Amb el Coronavirus les borses pugen i baixen, el mercat és molt inestable. Els cervells de l’economia inciten a l’activisme, però després són porucs davant el mercat borsari.
El diner és poruc, i l’ésser humà, en la seva ment, predomina la gent que sobreactua amb les males i bones notícies. Jo de coronavirus no hi entenc, però jo diria que ara és un bon moment per comprar. I si una persona necessita comprar fàbriques asiàtiques l’any que ve, que negociï els preus ara. Això és el que se’n diu la teoria de l’opinió contrària, que és fer el contrari del que fa la majoria. Si mirem les empreses centenàries exitoses, una característica que tenen és que compren en els moments de compra, quan el mercat està en pànic, i venen en els moments de venda, quan el mercat està eufòric i tothom està comprant i tothom inverteix. Les empreses exitoses en aquell moment estan prenent posicions.

Com veu l’Anoia?
A nivell geogràfic, està en una posició molt privilegiada. És veritat que té unes reivindicacions sobre infraestructures que estan pendents, i crec que caldria millorar-ne algunes de concretes. Aquí el que és molt important és veure si els agents principals del territori poden fer projectes diguem-ne “de territori” on tots es posin a remar en la mateixa direcció. Que hi hagi consensos. Els territoris que ho aconsegueixen, progressen molt bé.

Li va tocar viure el Procés en primera línia, l’octubre del 2017, com a diputat al Parlament. Com ho veu ara, passat un temps?
Doncs li deia una mica abans. Quan hi ha consens, quan sumem, podem fer miracles. Quan sumem, multipliquem. I en canvi quan restem, dividim. En la mesura que Catalunya pugui sumar consensos, vull dir fer estratègies conjuntes, la gent s’hi sumarà. A vegades això vol dir renunciar a coses. Quan un vol fer el 100% el que vol, lògicament cada vegada té més difícil per poder sumar a qui té al costat. Crec que cal pensar més en el benestar de la gent. Sóc optimista i crec que a Catalunya per moltes circumstàncies té un futur que serà molt bo, però ens anirà millor i a curt termini, si ens posem a sumar i deixem de restar i dividir.