Un dels temes que s’està estudiant des de fa uns anys en les ciències empresarials és l’efecte de la diversitat en l’acompliment de les empreses. Diversitat de raça, sexe, religió, cultura, orientació sexual, lloc de naixement i tots els etcèteres que es vulguin afegir. Recordo la meva sorpresa quan vaig visitar, ja fa gairebé dues dècades, els menjadors d’algunes empreses del Silicon Valley, aleshores en plena expansió. La majoria dels empleats tenien trets hindús o xinesos i es podien escollir tant plats de cuina mexicana, xinesa, hindú, etc. com alguns pocs més de tipus anglosaxó. Dins d’aquests estudis sobre la…

Prevaricación (Del lat. Praevaricator-onis) f. Der. Delito consistente en dictar a sabiendas una resolución injusta una autoridad, un juez o un funcionario. Aquesta és la definició literal que en fa el Dicionario de la Lengua Española (22a edició) de la Real Academia Española de la Lengua. Ho escric en castellà per no perdre’m en traduccions i perquè es vegi quina és la definició del que estem veient dia sí, dia també en la judicatura espanyola on sembla imperar la llei de l’embut: per a ells el forat gros (Urdangarin, M.Rajoy, Rato, Blesa.... ) i per a nosaltres –els catalans- el…

Algunes empreses que ens han contractat per seleccionar uns determinats professionals, m’han comentat que quan volen contractar algun perfil high creuen més oportú contractar una consultora considerada gran, de prestigi reconegut. Hi ha la creença que les petites no tenen la capacitat de gestionar, amb la suficient eficiència, una selecció d’un perfil d’alt directiu. En part és cert però no del tot. He arribat a escoltar dir que les grans tenen experiència o estan especialitzades en aquest o aquell tipus de perfil. La marca personal d’una consultora no és l’especialització en selecció de personal de determinats professionals. La marca personal…

Quantes vegades hem sentit a dir que una treballadora en estat d’embaràs no pot ser acomiadada per l’empresa on treballa? Doncs, en aquest cas la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del passat 22 de febrer de 2018, trenca amb aquest mite donant una interpretació a la Directiva 92/85 sobre seguretat i salut de la treballadora embarassada, en el marc d’un procediment d’acomiadament col·lectiu en el sentit de la Directiva 98/59 sobre acomiadaments col·lectius. El Tribunal, considera que d’una banda una decisió d’acomiadament adoptada per raons essencialment relacionades amb l’embaràs de la treballadora és incompatible amb la…

Mentre la política ens la facin els jutges, ningú podrà negar la gran anomalia democràtica a la qual els poders estatals tenen sotmesos els catalans, siguin independentistes o no ho siguin. Des que la política catalana ha passat a estar dirigida sota mà pels jutges, el poder, la influència i el protagonisme d’aquests personatges en la nostra societat ha augmentat d’una manera tan escandalosa que no té parangó en les democràcies del nostre entorn. Les contínues interferències judicials en la vida política i la manca de facto d’una efectiva separació de poders ens aboquen cada dia a situacions creixentment esperpèntiques.…

No me n’amago: vivim un moment d’incertesa i fins i tot de decepció política. El carrer mostra nervis. El carrer, ja m’enteneu: els partits, les entitats, els fidels que acudeixen a manifestacions i concentracions. I els mitjans, diaris, ràdios, televisions..., i la xarxa que bull. I el cas és que la incertesa rau en bona part en dues certeses. La primera, que estem davant d’una causa general contra els catalans i la segona certesa, l’escampada de desavinences i malfiances entre els independentistes. La causa general contra Catalunya és un fet real que patim, com consta en la Declaració política aprovada…

L’oposició d’Igualada -bé, quasi tota, menys el PP- ha fet aquesta setmana una roda de premsa per intentar, sabent d’antuvi que no tindrà massa èxit, que l’alcalde Marc Castells faci via en la municipalització del servei d’aigua. Les xifres d’una auditoria de la Diputació de Barcelona a l’empresa Aigua de Rigat no deixen lloc a massa dubtes: si es vol el divorci, es pot fer, perquè la “broma” no sortiria gaire cara, uns 4,5 milions d’euros a repartir entre Igualada, Vilanova i la Pobla. Si volen, clar. Això de l’Aigua de Rigat és d’embolica que fa fort, però no d’ara,…