Maquiavel va escriure que un home que vulgui fer professió de bo entre tants que no ho són no pot arribar més que al desastre. Era un temps de llums i ombres. El Renaixement suposa la transició definitiva del món medieval al modern. Però això només són etiquetes. La Inquisició campava, el Papat era una institució corrupte i nepotista, plena de famílies influents i xarxes clientelars. Els exèrcits dirigits per Condottieres i plens de mercenaris assolaven els camps de batalla i tot Europa es preparava sense saber-ho per les guerres de religió que serien només un pretext dels estats nacionals…

El passat 14 de març es va anunciar la mort de Stephen Hawking, aquest físic teòric, prostrat en una cadira de rodes i impedit de parla, que havia seduït amb la seva presència bona part del nostre món. La seva veu robotitzada i el seu conegut i peculiar sentit de humor l’havien convertit en una persona molt popular, capaç d’aparèixer tan aviat en unes notícies parlant d’una conferència que havia donat, com en els dibuixos animats dels Simpsons, com directament en la sèrie The Big Bang Theory, que m’entreté molts vespres. Hawking ha estat, sobretot, un divulgador dels darrers coneixements…

“Hem vist tancar a la presó, homes plens de raó” cantava Raimon l’any 1964 en plena lluita –pacífica i cultural- contra el franquisme. La cançó li va ser prohibida pel règim manta vegades. “No se si este país es una mierda o esta mierda es un país” deia per escrit i dibuixat en Jaume Perich en una de les seves vinyetes, Noticias del quinto canal, que sortejaven com podien la censura d’aquell temps. Els estudiants sortien molt sovint al carrer a protestar per la dictadura i molts dels seus dirigents -algun dels quals anys després serien diputats- eren detinguts arbitràriament…

Aquests dies amb tot el que està passant a Catalunya sento moltes veus contràries a la unilateralitat i la desobediència civil, considerant-les culpables de la situació actual. Aquestes persones pensen que amb la majoria absoluta del Parlament no s’havien d’haver aprovat les lleis del 6 i 7 de setembre. Discrepo i en donaré els meus motius. Quan es tracta de minories o majories sense poder efectiu que veuen constantment negats els seus drets en base a normes jurídiques manifestament injustes no queda altre via, descartada l’acció violenta, que la desobediència civil i en la història en tenim múltiples exemples: les…

Fa sis mesos que dos milions tres-cents mil catalans votàvem en un Referèndum convocat pel govern de la Generalitat. I no va ser una votació com sempre, va ser una votació molt més participada. A més de votar, els catalans vàrem haver de defensar les urnes, les paperetes i els col·legis electorals. L’Estat ens va enviar unes forces d’ocupació que varen repartir garrotades.... i tot i les agressions, els ciutadans continuarem votant, fins i tot els ferits. L’espera per a votar en alguns casos va ser d’hores, perquè les clavegueres de l’Estat –les mateixes que han utilitzat l’assassinat i la…

D’aquí a un any, estarem a les portes de l’inici de la campanya de les eleccions municipals. Una nova ocasió per escollir als nostres alcaldes i regidors. Nous ajuntaments en èpoques difícils en la política d’aquest país. Precisament per aquesta àurea de dificultats poc o res s’està parlant d’aquests comicis, i menys, de possibles llistes. A les seccions locals dels partits polítics -sigui quina sigui la seva ideologia- hi ha poques ganes d’asseure’s a parlar sobre noms, en especial els del capdavant. No es tracta de por, però sí d’un profund respecte per la situació que vivim. Per primera vegada…

He passat aquests dies de Pasqua amb la meva família gironina, en un petit poblet de l’Empordà. En els quasi 200 km de recorregut per arribar-hi gairebé sempre m’he vist escortat pels llaços grocs que voleiaven a banda i banda de l’Eix transversal. Eren com banderoles que em recordaven que mentre jo estava de celebració hi havia un seguit de persones que, sense haver comès cap delicte, es trobaven tancats a la presó com si fossin perillosos delinqüents. Per això, els nostres “homes i dones de bona fe” s’han conjurat a omplir el país de recordatoris en forma de llaços…