Opinió

No perdonen la victòria

Jaume Singla
- 23 abril 2018
En Josep Rull, el diputat i pres polític, Josep Rull li va etzibar al prevari..., perdó al jutge Llarena, que no els perdonaven l’èxit a les eleccions. “Si no haguéssim guanyat a les urnes, si no tinguéssim majoria al Parlament, nosaltres no estaríem a la presó” li va dir en la seva compareixença de dilluns al Tribunal Supremo de España. En Rull, el català Josep Rull, té tota la raó: l’Estat espanyol no perdona als enemics quan els ha derrotat, com varen comprovar els nostres pares després de la guerra civil i com vàrem comprovar els de la meva generació…
Llegir

Manifestacions

Veuanoia
- 22 abril 2018
Diumenge hi vam tornar. A Barcelona hi havia molta, molta gent. L’itinerari era des de la plaça d’Espanya, pel Paral·lel, fins a les tres xemeneies de la FECSA. La gernació ho va desbordar tot, només cal veure les imatges aèries amb gent ocupant grans espais de la Gran Via, el Poble Sec i venint de mar: un èxit extraordinari de la voluntat d’aquest poble. Tot i que només arriben a comptabilitzar-nos en 315.000... Ja ens havien parlat de les deficiències aritmètiques dels de la Guàrdia urbana, però deixem-los estar, nosaltres sabem que n’érem moltíssims més. I la gent d’Igualada hi…
Llegir

Violències masclistes més enllà dels blaus

Mónica Morros
- 21 abril 2018
El Parlament de Catalunya considera les violències masclistes com un problema de salut pública per les seves implicacions i grans dimensions. L’OMS situa la violència contra les dones com una epidèmia, ja que les morts que provoca són més elevades que moltes malalties esteses mundialment. De fet, les violències de gènere, poden provocar patologies i tenen clares repercussions tant sobre la salut física i psíquica com social i sexual-reproductiva de les dones. La doctora i especialista en medicina i perspectiva de gènere, Carme Valls, afirma que la violència psicològica o física dilatada en el temps destrueix lentament els recursos físics…
Llegir

El príncep estimat de Maquiavel

Bernat Roca
- 19 abril 2018
Maquiavel va escriure que un home que vulgui fer professió de bo entre tants que no ho són no pot arribar més que al desastre. Era un temps de llums i ombres. El Renaixement suposa la transició definitiva del món medieval al modern. Però això només són etiquetes. La Inquisició campava, el Papat era una institució corrupte i nepotista, plena de famílies influents i xarxes clientelars. Els exèrcits dirigits per Condottieres i plens de mercenaris assolaven els camps de batalla i tot Europa es preparava sense saber-ho per les guerres de religió que serien només un pretext dels estats nacionals…
Llegir

La fe de Hawking

Veuanoia
- 18 abril 2018
El passat 14 de març es va anunciar la mort de Stephen Hawking, aquest físic teòric, prostrat en una cadira de rodes i impedit de parla, que havia seduït amb la seva presència bona part del nostre món. La seva veu robotitzada i el seu conegut i peculiar sentit de humor l’havien convertit en una persona molt popular, capaç d’aparèixer tan aviat en unes notícies parlant d’una conferència que havia donat, com en els dibuixos animats dels Simpsons, com directament en la sèrie The Big Bang Theory, que m’entreté molts vespres. Hawking ha estat, sobretot, un divulgador dels darrers coneixements…
Llegir

D’un temps, d’un país

Jaume Singla
- 18 abril 2018
“Hem vist tancar a la presó, homes plens de raó” cantava Raimon l’any 1964 en plena lluita –pacífica i cultural- contra el franquisme. La cançó li va ser prohibida pel règim manta vegades. “No se si este país es una mierda o esta mierda es un país” deia per escrit i dibuixat en Jaume Perich en una de les seves vinyetes, Noticias del quinto canal, que sortejaven com podien la censura d’aquell temps. Els estudiants sortien molt sovint al carrer a protestar per la dictadura i molts dels seus dirigents -algun dels quals anys després serien diputats- eren detinguts arbitràriament…
Llegir

Desobediència activa, resistència passiva

Lidia Olivenza
- 17 abril 2018
Aquests dies amb tot el que està passant a Catalunya sento moltes veus contràries a la unilateralitat i la desobediència civil, considerant-les culpables de la situació actual. Aquestes persones pensen que amb la majoria absoluta del Parlament no s’havien d’haver aprovat les lleis del 6 i 7 de setembre. Discrepo i en donaré els meus motius. Quan es tracta de minories o majories sense poder efectiu que veuen constantment negats els seus drets en base a normes jurídiques manifestament injustes no queda altre via, descartada l’acció violenta, que la desobediència civil i en la història en tenim múltiples exemples: les…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Més noticies