Opinió

Algunes claus d’un judici polític

Miquel Saumell
- 21 febrer 2017
Durant el franquisme, i amb una complicitat fora de dubte i gens dissimulada pels governants (poder executiu), els procuradores en Cortes (poder legislatiu) i els jutges (poder judicial), els processos polítics estaven a l’ordre del dia. Tu feies nosa i aquella maquinària et condemnava amb un simulacre de judici. La separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), exigència mínima d’una democràcia, no existia. Potser és per això que van batejar aquell règim com a democracia orgánica, ja que era un sistema no precisament basat en la voluntat popular expressada a les urnes. En aquells anys foscos les decisions de l’executiu…
Llegir

La violència no és amor

La Veu de l'Anoia
- 21 febrer 2017
Hi ha una dita popular a Rússia que diu: “si et pica és que t’estima". É́s, sense cap mena de dubte una afirmació, salvatge, cruel, retrògrada i masclista. No obstant això, el govern de Rússia encapçalat pel seu mandatari, Vladimir Putin sembla que no ho veu així. La prova n’és que Putin acaba de promulgar una nova llei que despenalitza la violència contra la dona i en l’àmbit familiar i la castiga només amb una simple multa administrativa. I encara va més lluny perquè aquesta nova llei dictamina que només quan l’agressor torni a colpejar al mateix familiar en el…
Llegir

Vegueria Penedès: 12 anys per fer-ho possible

La Veu de l'Anoia
- 20 febrer 2017
Amb la modificació de la Llei aprovada al Ple del Parlament, ja tenim la somiada i desitjada VEGUERIA PENEDÈS. Ja som com els altres 7 territoris, és el que volíem; ara Catalunya SOM els 8 àmbits. Des de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, fem una CRIDA per donar les gràcies a les persones, entitats, organitzacions i institucions que van signar la seva adhesió, i ens han donat suport permanent, constituint una xarxa de complicitats que al final ho ha fet possible. Aquesta crida va més enllà de les nostres fronteres imaginàries, va adreçada a tothom, i per això ens…
Llegir

La filla de Descartes

Bernat Roca
- 14 febrer 2017
René Descartes comença el Discurs del mètode comparant-se a un home que camina sol i a les fosques i que avança lentament vers el coneixement. El seu temps, el segle XVII, és un moment trepidant, brillant i tenebrós en el qual els avenços de la ciència es combinen amb els plecs i replecs de les ombres del Barroc i la Contrarreforma. Descartes, un dels pares de la geometria moderna i de la matemàtica, té un fons metafísic que sovint s’oculta per presentar-nos-el com un home racional, fred, ordenat, fins al punt que l’adjectiu cartesià s’empra per elogiar l’ordre i la claredat…
Llegir

Homes florero

Mónica Morros
- 14 febrer 2017
"La llei de quotes no apodera als homes ans el contrari, obligues a posar homes perquè sí i no pas pels seus mèrits, per tant acaben sent HOMES FLORERO”. “No vull que m’obliguin a escollir un home per ser home, vull triar a la millor persona”. “La llei de quotes discrimina clarament a les dones perquè estableix que cap dels dos sexes pot estar representat per sobre del 60%”. “Si hi ha més d’un 70% de dones alcaldesses és perquè són les persones més ben preparades, no existeix la desigualtat”. L’absurditat impregna aquestes afirmacions, però sembla que aquest qualificatiu d’absurd desaparegui…
Llegir

6F i més

La Veu de l'Anoia
- 14 febrer 2017
Ara va de debò. I no és el nom de cap grup d’animació infantil. Per bé que aquestes setmanes han estat ben animades, farcides d’esdeveniments, amb la culminació aquest dissabte del “vist i plau” de la CUP als pressupostos i l’episodi de les maldestres declaracions del jutge Santiago Vidal. Entremig hem vist passar l’episodi de Brussel·les, que ens ha tingut ben entretinguts i no per l’acte en si protagonitzat per Puigdemont, Junqueras i Romeva al Parlament europeu sinó, i sobretot, per la reacció dels reaccionaris de sempre. Els qui fins fa quatre dies se’n fotien del procés perquè, ens venien…
Llegir

Amb el vent a favor

Josep M. Carreras
- 14 febrer 2017
Seguint la consigna del Pep Guardiola, ens vàrem llevar ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora. Potser una mica massa i tot, abans de les 6. Tot era fosc i negre. Feia vent i fred. Per això, un cop a l’autobús, vàrem intentar fer una clapadeta per recuperar una mica el son interromput. Però no ens va privar d’embadalir-nos davant una esplèndida sortida del sol com feia temps que no veia (parlo per mi, és clar). A l’entrada a Barcelona, els embussos de trànsit habituals ens varen fer arribar al passeig Lluís Companys gairebé a misses dites. El grup de corals entonava…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Més noticies