Opinió

La Tribuna: El nen de la Nati

Jordi Puiggròs
- 19 abril 2024
L’any 2010 va deixar el micròfon de la ràdio per la responsabilitat de la gestió d’un club que estava molt lluny del que havia aconseguit anys abans. Llavors, tot i que s’ho veia venir, no s’imaginava, ni ell ni els qui l’acompanyaven en l’aventura, que començava un camí ple de rocs, de disgustos, d’impediments, dificultats pròpies d’un esport com l’hoquei patins però augmentades en una ciutat molt donada a les aparences que amaguen la crua veritat. Li va costar molt superar-ho, però avui, catorze anys després, em somriu murri i amb els ulls humitejats i la seva mirada m’ho diu…
Llegir

La sostenibilitat ha vingut per quedar-se

Aïda Torrens
- 17 abril 2024
Durant els últims mesos s’ha intensificat la feina de la Unió Europea per establir un marc comú en matèria de sostenibilitat i fer-lo no només més exigent sinó que passi a ser obligatori, aquest procés ens indica que aquesta regulació no està aquí de passada, sinó que formarà part del dia a dia de les empreses des d’ara i ja per sempre. Fins ara, eren només algunes les empreses que els feia falta reportar sobre els criteris Ambientals, Socials i de Governança de les seves organitzacions, altrament anomenats com ESG, i que conformen els Informes d’Estats No Financers, perquè estaven…
Llegir

No ho entenc

Jaume Singla
- 15 abril 2024
Estic bastant enganxat a la xarxa X (abans Twitter) i no puc passar ni dos dies sense entrar-hi per llegir què s’hi penja o dir-hi la meva en funció del que veig a la premsa i a la mateixa xarxa social. Quan piulo o repiulo algun tuit, rarament té transcendència. Normalment em quedo entre 500 i 1000 visualitzacions i poc més de dues-centes repiulades. Només quan entro en un tema polèmic, les interaccions es disparen, a favor algunes i en contra, la majoria. Aquesta setmana he fet enfadar a molta gent amb dos tuits. El primer deia poc més o…
Llegir

Millores necessàries

La Veu de l'Anoia
- 13 abril 2024
La direcció de l'Hospital Universitari d'Igualada, que compleix un any en el càrrec, ha presentat unes molt bones xifres econòmiques resultat de la seva gestió durant el 2023, i, al mateix temps, un paquet d'inversions de 18 milions d'euros per als propers cinc anys. Una molt bona notícia. Certament, la situació en el primer centre sanitari de la nostra comarca -i de municipis d'altres properes- no convidava precisament a tenir bones sensacions. Llargues llistes d'espera, unes urgències caòtiques, manca de professionals d'algunes especialitats i una certa incomoditat dels usuaris en alguns serveis quotidians no ajudaven. Una de les millores ostensibles…
Llegir

La safata d’entrada buida

Laura Ravés
- 10 abril 2024
En Mihaly Csikszentmihalyi, doctor en psicologia, descrivia l’estat de flux com un estat mental que experimentem quan estem immersos en alguna activitat que ens resulta gratificant pel simple fet de fer-la, una activitat que ens estimula i en la que ens posem tant que perdem la noció del temps. Per a que l’estat de flux es doni, l’objectiu de l’activitat ha d’estar clar, alineat als nostres talents i el repte que representa ha d’estar equilibrat amb les nostres habilitats. De manera que, si estem massa capacitats per dur-la a terme, ens avorriríem i si n’estem massa poc, ens estressaríem. Imagineu-vos…
Llegir

“La Caixa”

Josep Soriguera
- 10 abril 2024
La Fundació “la Caixa” rebrà al voltant de 800 milions d’euros en dividends de CaixaBank i amb càrrec als resultats de 2023, segons càlculs dels analistes (Expansión). La Fundació “la Caixa” és fruit de la refundació de la Caixa, pròpiament dita, el juny de 2014, a resultes de la Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d’estalvis i fundacions bancàries. Al mateix temps va establir el holding de Criteria Caixa, que és el que gestiona el patrimoni empresarial de la Fundació “la Caixa”, i CaixaBank, que és el braç bancari, l’antiga Caixa. Aquest fet va tenir un rerefons polític.…
Llegir

Les dues Espanyes

Jaume Singla
- 9 abril 2024
Durant la primera meitat del segle XX, la situació política espanyola era com va definir Antonio Machado de “las dos Españas” irreconciliables la una amb l’altra. Allò va continuar amb els quaranta anys de dictadura militar franquista on l’Espanya, feixista i autoritària, dominava absolutament. La resta era carn de presidi pel sol fet de pensar. A partir del 1975, amb la mort del general Franco, i no sense una llarga i dura lluita, la situació va millorar molt. Tant que el mite de las dos Españas va semblar que quedava enrere i com solució argumental per al cinema “progre” de…
Llegir

Subscriu-te gratuïtament al nostre butlletí digital.

Butlletí digital

Més noticies