Una nova mirada cap a l’aprenentatge
U

3 de maig de 2017

Des de molts sectors de la societat es demana una actualització del sistema educatiu perquè els nostres alumnes, ciutadans del segle XXI i de la societat del coneixement, puguin desenvolupar competències per a la vida.

Un dels principals reptes que hauran d’afrontar serà el de ser capaços de reinventar-se i adaptar-se a un món que canvia a una velocitat exponencial, especialment amb tot l’avanç tecnològic de la darrera dècada. Tal com citava Eduard Vallory en un article dels seu blog, un estudi de la Universitat d’Oxford sobre els reptes globals indicava que, el 50% dels llocs de treball existents al món occidental podrien ser automatitzats en una o dues dècades. Per tant, encara s’ha d’inventar la gran majoria de professions a que es dedicaran els nostres alumnes en el seu futur. Davant d’aquesta incertesa hi ha un intens debat sobre el sistema educatiu en moltes societats avançades i aquest, principalment, se centra en dos elements diferents: què cal aprendre (el propòsit) i com cal que sigui l’aprenentatge (la pràctica).

En el primer eix, el propòsit, hi ha un cert consens en que l’aprenentatge s’ha de centrar en les competències perquè l’alumne pugui aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure (segons Informe Délors de la UNESCO de 1996). Per tant, aquesta formació integral ha de preveure l’adquisició de diverses tipologies de coneixements: informacions, conceptes, habilitats, actituds i valors. Per això, si volem aprenents autònoms i capaços d’aprendre a aprendre, les experiències d’aprenentatge han de ser vivencials, significatives, motivadores i gratificants. I aquesta realitat xoca amb un sistema educatiu que durant més de 50 anys ha tingut un currículum memorístic i mecànic, on s’estudiaven disciplines o àrees i no la realitat.
I si volem donar resposta a un nou propòsit educatiu, de ben segur que hem d’abordar el segon eix de debat: les pràctiques d’aprenentatge. I aquesta nova mirada envers l’educació, implica un canvi de fer i ser en el dia a dia dels alumnes, mestres i famílies.

El dia a dia dins d’una aula ha de ser protagonitzat pels alumnes, ja que són ells els qui han de proposar, argumentar i triar per prendre decisions; buscar, organitzar i interpretar la informació, així com també comunicar-la i fer-la comprensible als demés. Finalment, han d’autoavaluar el que han fet, el que saben, el que els falta saber per assolir l’objectiu proposat i el recorregut fet per arribar al fi marcat. Serà d’aquesta manera com els alumnes aniran construint el seu propi aprenentatge, un aprenentatge contextualitzat.

Però tot això no ho podran fer sense uns mestres que ofereixin les condicions idònies on les curiositats, les teories i les recerques dels infants es puguin sentir legitimades i escoltades. Uns contextos plens d’inquietud, d’emoció i de reptes.
Paral·lelament, les famílies viuran de més a prop el dia a dia de l’escola i hauran d’acompanyar els seus fills en tots aquests processos de descoberta.

Només amb aquest rol per part dels tres agents educatius (alumnes, mestres i família) serà possible donar significat als aprenentatges vinculats a l’entorn immediat i basats en la participació de l’alumnat en el procés d’aprenentatge. Per tal que puguin comprendre el món des de la complexitat i la globalitat, és necessari que els continguts de les diferents àrees es connectin i s’interrelacionin donant sentit a aquesta visió global de l’aprenentatge.

És amb aquesta mirada que podrem donar més importància al camí recorregut fins a arribar als nous coneixements, que no pas als resultats obtinguts perquè, com diu Hernan (1988): “S’aprèn millor quan el que passa durant l’aprenentatge té més importància que les conseqüències d’aquest aprenentatge, quan l’acció és més important que les conseqüències de l’acció.”
Per poder donar resposta a totes aquestes necessitats, a la nostra Escola estem fent una important aposta per la metodologia del treball per projectes -a Educació Infantil i Primària- i per espais -a Educació Infantil-. Per fer-ho possible hem incrementat la plantilla dels mestres i s’han prioritzat aquestes franges a l’hora de fer els horaris.

Al llarg d’aquest curs a l’escola hem viscut moments molt emocionants: la creació del “Galeton” dels Follets, les recerques arqueològiques dels Esquirols al pati de l’escola, el viatge a l’espai dels Pinotxos, la representació de l’obra de teatre de Sant Jordi dels Rikkis, la desfilada amb les robes dissenyades pels Toomais, l’arna, l’stop motion i l’exposició d’història relacionada amb la Granja Escola dels Baloos i Koticks i l’exposició de les maquetes del cos humà de Mowglis i Akeles.
Tota la comunitat educativa valorem molt positivament aquest procés de canvi i veiem que aquesta transformació va molt més enllà de les estones de projectes. La nostra mirada a l’hora de plantejar experiències d’aprenentatge busca el paper actiu i protagonista dels alumnes.

Jordi Rojas, Aura Monclús i Yannick Ramis
Mestres de l’Escola Mowgli

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta