La Primera. David Pintó i Joan Valentí. Teatre de l’Aurora
Què hauria estat de la nostra societat sense les primeres persones que han fet el pas per obtenir alguna cosa? En el cas de les dones, sempre sota l’ombra d’un home (pare, germà, marit, fill…), era molt més difícil d’aconseguir un reconeixement, així i tot, ho van fer. Però, de què serveix ser la primera si ningú dona veu a les teves fites?
Amb aquesta intenció de donar a conèixer a una de les dones més importants de la nostra comarca durant els anys de la República, l’igualadí i gran actor consolidat, Joan Valentí i David Pintó (direcció) han presentat al públic “La Primera” un muntatge teatral en honor a la Nativitat Yarza Planas, la primera alcaldessa de Catalunya i dona més que valenta i lluitadora.
“La Primera” no deixa indiferent a ningú. Mitjançant un estudiat monòleg sobre la vida, la política i l’educació, en Joan Valentí ens porta als anys de la República i Franquisme de la mà de diferents dones que van ser les primeres a brillar en diferents disciplines. La protagonista de la història, i, per tant, el fil conductor és la Nativitat Yarza Planas, qui va ser alcaldessa de Bellprat i professora a més de cinquanta localitats de Catalunya.
El Teatre de l’Aurora, ple de gom a gom durant les tres funcions, va ser l’escenari de l’obra així com un espai per mostrar una exposició de la mestra.
Sobre l’escenari, Valentí ha fet viatjar en el temps a tots els presents sense moure’ns de la cadira. El seu potent monòleg, amb tocs d’humor i emocionants moments ha estat acompanyat per la veu en off d’una fictícia Nativitat i imatges reals del segle passat. Amb objectes com unes maletes perdudes, una pissarra i una mà que il·lustra la història de les primeres, en Joan Valentí ha aconseguit treure del calaix el nom de moltes dones que ara, gairebé cent anys després, tindran el reconeixement que mereixen i el coneixement de la injusta societat els el va privar.
Si parlem de la Nativitat Yarza, és una dona que va protagonitzar una dura història com la de molts catalans que van haver de marxar de la seva terra sense saber si podrien tornar a trepitjar-la. Yarza, una professora que estimava sense condicions a tothom i tenia devoció per ajudar i ensenyar, va estar exiliada durant quaranta anys, i quan va fer el pas per a tornar a Catalunya, mai va arribar, només van fer-ho les seves maletes. Si fem una reflexió de tot plegat, és injust veure com una persona que ha fet el bé, tingui un final tan trist per culpa dels que creuen que allò que és bo només pot ser imposat per la seva voluntat.
Allò de “la letra con sangre entra” no tenia cabuda en la manera d’ensenyar de la Nativitat; ella, com a pionera de l’educació, creia que els nens havien d’estimar, conèixer i aprendre. I això, apreciat Joan Valentí, és el que em vas transmetre durant la teva funció: nous coneixements històrics i feministes a través de les dones del nostre passat que ens han fet millor el present, un gran aprenentatge com a dona per continuar la lluita que amb tanta dificultat unes altres van començar, i estimar una vegada més el teatre i la cultura.
