Toni Olivé i Oriol Càlichs
Membres de la llista de Poble Actiu
Aquesta campanya ha estat especialment dura… per a nosaltres dos. Fa mesos, quan vam dir a les nostres mares que ens presentàvem a les eleccions municipals per Poble Actiu, la reacció va ser inesperada: “doncs jo segurament no et votaré”. Una sentència acompanyada de l’exclamació “aquests de la CUP són massa extremistes” i rematada amb el clàssic “no sé per què t’has de posar en política! Que no té més gent, la CUP?” En una assemblea, parlant del vot de la gent gran, ens ho vam explicar i ens vam dir: “ho tenim fotut. No ens votaran ni les nostres mares!”
Han passat els mesos. Per allò que el vot és secret, no sabem què votaran les nostres mares. Tot i que tenim la confiança íntima que finalment votaran Poble Actiu, no en tenim la certesa.
És fàcil pensar que si finalment voten Poble Actiu ho faran perquè nosaltres dos som a la llista. Però volem creure que ho faran per d’altres raons. Perquè a Poble Actiu som un equip i no una cara. Som un equip format per molta gent: els vint-i-un, els suplents i els que no apareixen a la llista però hi són. Perquè al capdavant de la llista hi ha dues dones i perquè sis de les deu primeres són dones. Perquè hi som per transformar Igualada, no pas per ocupar un seient i fer-nos fotos i més fotos. Perquè hi som per un o dos mandats, no pas per fer carrera política. Perquè entenem la política com un servei, no com un trampolí. Perquè venim de l’activisme polític, social i cultural. Perquè tenim experiència a gestionar projectes de tota mena. Perquè hem fet un programa pensat per governar, no pas per ser a l’oposició. Perquè hem fet un programa realista, sense propostes desmesurades. Perquè el nostre programa és el resultat de reflexionar sobre els principals reptes de la ciutat: l’habitatge, l’educació, la lluita contra desigualtat i la lluita contra el canvi climàtic.
És per tot això, i no pas perquè nosaltres siguem a la llista, que les nostres mares, la Paquita i la Concepció, potser finalment votaran Poble Actiu.
No us volem avorrir amb dades, però deixeu-nos recordar aquí que a l’Anoia el PIB per habitant està 12 punts per sota de la mitjana catalana i la renda familiar disponible per habitant està 28 punts per sota de la mitjana catalana. Que respecte al 2007, a Igualada hi ha un 12% d’assalariats menys i un 40% d’aturats més. Que a Igualada la taxa d’atur és del 12%, però en les dones entre 55 i 64 anys és del 25%. Que l’any passat Càritas va atendre 496 persones, un 12% més que l’any anterior, i que un 28% d’aquestes persones fa més de cinc anys que són ateses per Càritas. Que els usuaris dels bancs dels aliments de l’Anoia han augmentat un 18% en el darrer any. Que d’ençà del 2013 el preu del lloguer a Igualada ha pujat un 24%. Que en el període 2013-2017, els jutjats d’Igualada van executar 828 desnonaments, 534 dels quals per impagament del lloguer. I podríem continuar… Aquesta és la fotografia que molts sembla que no vulguin veure, una fotografia que no canviarà per més festivals i esdeveniments que organitzem.
Davant d’aquest panorama cal plantejar propostes valentes. Extremistes no, valentes sí. Mesures com: municipalitzar el servei d’abastament d’aigua, la gestió de les escoles bressol públiques i el servei de recollida de residus i neteja viària; destinar un 10% del pressupost d’inversions a polítiques d’habitatge; caminar cap al Residu Zero i la plena sobirania energètica; reduir l’ús del vehicle privat; recuperar l’Escorxador i Cal Badia; congelar la càrrega impositiva però atorgant ajuts a les famílies amb baixa capacitat econòmica i gravant més les grans superfícies comercials; crear una escola pública al centre i dues escoles bressols, una al centre i l’altra a l’est; lluitar contra la segregació escolar.
Queden un parell de dies perquè decidim el nostre vot. La Paquita i la Concepció hauran de decidir si finalment voten Poble Actiu. Esperem que sí i que ho facin perquè Poble Actiu presenta un programa realista, pensat per a governar i fonamentat en tres eixos: afrontar els reptes de ciutat i les necessitats socials, deixar de vendre fum i assegurar que ningú no es queda enrere.
