Amb motiu de la publicació de l’obra Nits d’insomni-2. Cinquanta relats breus amb sabor igualadí, de l’escriptor Lleonard del Rio i Campmajó, un llibre editat per Parnass Edicions, revisat gramaticalment per l’eminent Josep Ruaix i Vinyet, prologat per Marta Vives i Sabaté i amb un disseny de coberta de la mà de Maria Rosa Del Rio i Torrents; aquest recull de cinquanta relats breus, escrits en un llenguatge ric i summament planer, vestits d’intimisme i d’unes pregones connotacions d’aquella proximitat que parla de diverses reflexions sobre escenes quotidianes, passatges tradicionals de la vida local i sobretot molts apunts d’una viva memòria que li atorguen aquell caràcter tan genuïnament igualadí, va ser presentat en un acte del tot concorregut, el passat 17 d’octubre, a l’Auditori de la Biblioteca Central d’Igualada, comptant amb la presència de l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, dels mossens Josep Ruaix i Carles Riera, de Xavier Pedraza, responsable de la valoració crítica de l’obra, i d’altres col·laboradors i familiars. Una presentació de la qual val a remarcar l’actuació dels músics (néts de l’autor), Arnau i Èric, que van amenitzar la vetllada amb un notable domini artístic.
Amb un actiu compromís cultural envers la ciutat i una amplíssima producció literària, a grans trets, en aquesta obra, Del Rio convoca al lector a descobrir la realitat que l’envolta des del seu més profund compromís humanista amb la vida, perquè val a reiterar que aquests relats, i en paraules del mateix autor, des de la seva pròpia llibertat interior, són un complet homenatge a la vida, a la paraula i a la identitat local; una incansable exploració del dia a dia i, sobretot, d’una longeva experiència vital esdevinguda a la ciutat que va bressolar-lo l’any 1942.
Recuperant, doncs, el fil inicial d’aquell primer volum de Nits d’insomni. Relats amb sabor igualadí, el títol és al·lusiu a les silencioses hores nocturnes en què, desposseït de qualsevol destorb, l’autor aprofita -des d’un procés d’introspecció- per a pensar, recordar, sentir … i escriure. Això és, en aquests episodis de temps, de Del Rio, van prenent cos unes sòbries paraules, carregades de matisos, que convertiran en petits passatges quotidians un continu de reflexions susceptibles d’entrellaçar els valors, de vegades inadvertits, d’una quotidianitat estrictament local amb aquells d’un abast més universal; àdhuc una invitació a recórrer literàriament no solament el bagatge vital i humà de qui escriu, sinó també el seu compromís cultural amb el país, amb la llengua, amb la seva ciutat i amb la seva gent.
Quant a la seva composició i estructura, l’obra, si bé és una continuació del primer llibre també apunta a ser una oportuna exhibició d’una consolidada maduresa narrativa, en el benentès que una conscient i esmerçada prosa fan que cada paraula estigui plena de significat. Així entrant en matèria, tot començant amb una colla d’Adagis sobre somnis i d’insomnis, relat rere relat -amb sensibilitat i discerniment- parlen de múltiples instants de vida, fragments de pensament, unes autèntiques declaracions d’intencions; altrament la manera personal, més concisa i a voltes metafòrica -des del diàleg interior- que l’autor té a l’hora de mostrar com estima el món. Tot plegat una lectura d’un estil clar i directe que, lluny de qualsevol exhibicionisme, posa en descobert, a més dels esmentats Adagis: Ordinacions municipals antigues; Articles biogràfics d’alguns personatges locals (Josep M. Prat Dalmases, Joan i Teresa Llacuna, Josep M. Borràs Codina); Reflexions sobre el català i la seva regressió, amb capítols dedicats a pinzellades biogràfiques de celebritats de Casa Nostra, els mateixos Mn. Pere Ribot i Mn. Cinto Verdaguer; i Històries curioses i iròniques com les de l’estafador Antoni Llucià Bossè o la de la màquina de fer bitllets.
Tanmateix, un incís sobre la llengua delata un autor preocupat per la delicada situació del català, advertint que si no se’n fa un ús actiu, aquesta llengua pot desaparèixer. I, com que: parlar, escriure i llegir en català és, a més d’una opció lingüística, un veritable acte d’amor, de resistència i d’afirmació; Del Rio, en aquesta obra hi dedica uns capítols veritablement estimulants.
I, sense gaires trames ni girs argumentals, tota l’obra està amarada d’una sincera confidencialitat i una càlida nostàlgia, tot un segell d’identitat de l’autor quan parla d’aquelles sensacions i emocions inherents a aquelles petites coses (l’amor, la família, el pas del temps… ) que acaben escrivint la nostra memòria personal i també la compartida; posicionant-nos resoltament davant d’una literatura estretament convinguda amb la vida i carregada d’una significativa transcendència. Al cap i a la fi, una literatura extraordinàriament propera al lector i que el convida, també, a pensar, recordar i a sentir.
