“Nits d’insomni”, de Lleonard del Rio, altrament unes sàvies paraules per a mantenir despert el cervell

14 de maig de 2023

El passat 21 d’abril, davant d’una notable concurrència de públic, a la Biblioteca Central, va ser presentat un nou llibre de Lleonard del Rio Campmajó, “Nits d’insomni”, subtitulat “50 relats breus amb sabor igualadí”. L’obra és un aplegament de relats que, en paraules de l’autor, podrien contemplar-se com a trivials si no fos per un propòsit intrínsec que és el de convidar-nos a desentendre’ns una mica de les contrarietats que ens consumeixen en el dia a dia; és a dir, una sèrie de narracions soltes i independents que es proposen entretenir-nos, no sense -si cap- animar-nos a pensar.

L’acte, coordinat pel fill de l’autor Lleonard del Rio Torrents, va acollir no solament la presentació del llibre, de la mà de Montse Lobato, directora d’aquesta biblioteca, sinó també una fantàstica recitació de la rapsoda Adoració Aliberch, amb l’acompanyament musical d’uns joves intèrprets: Núria Brunet del Rio (flauta travessera) i Èric del Rio Sanz (piano). Seguidament, les respectives intervencions del mateix autor del llibre, i de Carles Maria Balsells, redactor del pròleg, van contribuir a despertar un total interès anvers la lectura de l’esmentada publicació. Finalment, aquesta vetllada literària i musical va ser clausurada, amb diferents mostres de reconeixent a l’autor i a tota la presentació, per l’alcalde d’Igualada, Marc Castells.

De la mà d’aquest artesà de la paraula, i docte coneixedor dels nostres girs i dites lingüístiques; per a aquesta avinentesa, l’univers de la narrativa s’omple de paraules senzilles i molt col·loquials que ressenyen una cinquantena d’articles breus: petites històries, sàviament ideades i pensades en aquestes nits d’insomni, això és, hores d’estadis interromputs del son.

Es tracta, doncs, de relats breus sobre vivències, proposicions, reflexions… i un llarg etcètera d’idees així com de recordatoris d’assignatures pendents. Al capdavall una mena d’enunciats i exposicions sobre la quotidianitat viscuda per aquest autor, que revelen la pròpia memòria subjectiva, és a dir, la vida real. Tal vegada uns axiomes en què queden al descobert alguns interrogants; mentre que, de retruc, altres sentències del pensament, de manera intel·ligent, amaguen alguna crítica.

Amb “Nits d’insomni”, una vegada més, i de forma quasi proverbial, en Lleonard ens transporta gratament per diferents episodis del passat, de la seva viva i atresorada memòria; sense deixar de tocar -això, sí- de peus a terra en el present.
I, lluny de qualsevol intenció de revelar detalls de la trama d’aquestes narracions, no me’n sé estar de fer esment a uns quants relats que m’han semblat del tot suggeridors, i que parlen de: El patinet, aquella joguina estrella del Dia de Reis, d’altres èpoques.

Alguns passatges evocatius de les nostres festes i tradicions, amb retrats summament descriptius de com era el paisatge urbà de la nostra Igualada… Per exemple, el Passeig de les Cabres, amb aquelles fileres de carros i cavalls dels marxants de fires i mercats.
Certs apunts històrics que verifiquen l’origen de la confecció de la majoria de corbates de tot l’Estat espanyol.

Reflexions sobre el difícil moment en què cal fer una tria de tots aquells papers, documents i per descomptat fotografies que, amb el pas del temps, hem anat conservant com si d’una afecció de col·leccionisme es tractés.

Una emotiva recordança a tots aquells objectes i estris que les noves generacions mai no sabran per a què servien. Així com la sorprenent capacitat de supervivència d’uns actes en què eren inimaginables les mesures de seguretat imposades a l’actualitat.
Una oportuna cavil·lació en favor de la bona parla i de la riquesa del llenguatge; una pràctica tan en desús a l’actualitat… I no diguem de la proliferació de les paraules malsonants!

L’orgullosa complaença d’un Lleonard -periodista- per haver entrevistat la Mary Santpere, a l’aleshores antic Centre Nacional; a propòsit de la representació d’un espectacular music hall.

Potser una de les més punyents reflexions -en la meva opinió- és la que fa referència a l’ús del paper, al seu malbaratament, i al seu futur. Àdhuc, un elogi emotiu a les cartes, a la premsa escrita en paper, que han passat a ser substituïdes per telegràfics escrits a les xarxes socials.

També, la Rifa de Nadal i aquell vincle amistós de tantes entitats i associacions que, puntualment, se sumaven a participar d’unes més o menys prodigues fortunes.
En fi, sincerament, no em cansaria de llegir i rellegir un llibre que manté tan despert el cervell i ajuda a combatre perquè no llargues hores d’insomni.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta