Fa molts anys, a la ciutat era en veu de tothom que un conegut igualadí, propietari d’un negoci que avui dia encara existeix, s’havia casat amb una dona en segones núpcies, que havia estat casada amb un fill de Fidel Castro. El cert és que, en aquells temps, es donava per fet que això era d’una certesa absoluta. També, alguns igualadins -pocs- deien que era la dona, la que era filla del “comandante”. Tot i això, no ha portat pas mai el seu cognom…
Amb la mort del líder cubà, aquesta setmana hem volgut indagar una mica per descobrir què ha hi ha del cert en tot això. Anant directament a la font familiar, es nega rotundament qualsevol vinculació amb Fidel Castro. “Ja m’agradaria que sortíssim a l’herència”, ens diuen, gairebé rient, però, tot sigui dit, mirant d’acabar ràpidament la conversa, ni tan sols demanant quin és l’origen de la “bestiesa” que li pregunto… En canvi, parlant amb altres parents, donen per segur que la història és certa. I donen més dades encara: el primer matrimoni va tenir un fill, nét directe doncs de Fidel Castro, i aquest ve “sovint a Igualada per veure la seva mare…”
Fills, néts, besnéts per tota la geografia
Que ningú no se’ns alarmi. Això de tibar del fil, en aquest cas, és molt complicat. Penseu que Fidel Castro té fills, dones, néts i bésnets per llogar-hi cadires. Es veu que l’home era una perla en això dels amors, i hi ha fills legals i “secrets” repartits per tot arreu. Només a Espanya, consultant en algunes bases de dades de la xarxa, em surten néts i besnéts a Sevilla, Madrid, València i La Corunya. I ara el d’Igualada! No se sap en cap cas si són reconeguts o no.
Profílic en tenir descendència
La família Castro ja era prolífica. El pare de Fidel, el gallec Ángel Castro Argiz, va arribar com soldadet a Cuba i va acabar per arrelar a l’illa. Primer es va casar amb una mestra anomenada María Luisa Argota i va tenir dos fills, després es va separar i es va unir a Lina Ruz, la mare de Fidel, amb qui va tenir set fills. Però hi ha un altre mig germà, nascut d’una relació de “don Àngel” amb una altra dona. Fidel Castro Ruz, doncs, té sis germans i tres mig germans.
Fidel al seu pare -i mai millor dit- el “comandante” va tenir 11 fills coneguts, un altre que se sap que existeix i tres que se li atribueixen sense cap prova fefaent. Els coneguts i reconeguts: Fidel Castro Díaz-Balart (1949), fill de Mirta Díaz-Balart; Alexis (1962), Alexander (1963), Antonio (1969), Alejandro (1971) i Ángel (1974) Castro Soto de la Vall, fills de Dalia Soto de la Vall. De moment en portem sis.
L’any 1956 Fidel Castro va “treballar” molt. Acabava de sortir de la presó i aquell any va tenir tres fills: dues dones, Alina Fernández, qui porta el cognom de qui llavors era espòs de la seva mare, Natalia Revuelta, i Francisca Pupo, a la qual no va reconèixer no se sap molt bé per què. També hi ha un home: Jorge Ángel Castro Laborde, fill de Maria Laborde.
En els anys seixanta va néixer un altre fill, de mare desconeguda per la premsa, al qual va insistir posar de nom Alejandro, però qui va tenir el bon judici de canviar-li per Ciro, en vista que altres dos germans es deien d’igual o semblant manera. El de Fidel i el nom Alejandro té història. Ell mateix, originalment, es deia Fidel Hipòlit Castro Ruz. Però, quan legalment poder, als 18 anys, obsessionat per la figura d’Alexandre el Gran, l’hi va canviar per Fidel Alejandro. Se sap que hi ha un altre “fruit” nascut el 1970, però no se sap ni el nom de la mare. Ni tan sols se sap el del propi noi. L’esmenta la investigadora i periodista nord-americana Ann Louise Bardach («Without Fidel»). Apa, cinc més. Els tres que se li atribueixen sense cap prova en el món dels rumors populars, són: una de les filles d’Antonio Núñez Jiménez, una de les de Jaume Crombet i un fill d’Abraham Maciques, els tres alts funcionaris del règim que rondaven la casa de govern…
Muntanya de parents
Amb tants fills i tants germans, Fidel Castro té una muntanya de nebots, néts i nores que es casen, se separen i multipli- quen amb una freqüència que espanta. Se sap que fora de Cuba hi ha almenys dues filles de Fidel, dues germanes i diversos néts i nebots. Excepte la filla Alina i la germana Juanita, que han publicat llibres molt crítics, els altres parents, encara que disgustats, han op- tat per guardar silenci…
No us estranyi, doncs, que en això del “cas d’Igualada” tingueu davant una història que costarà de delimitar si és veritat o tot plegat una llegenda que s’ha mantingut al llarg de dècades. Detalls per donar-li certesa n’hi ha, francament. Per haver-hi posat més pa que formatge, potser també.
