La participació de les dones al món rural és ancestral, de fet aquestes han tingut un paper també important en la propietat de terreny forestal i des de fa dècades que es reivindica la importància de la dona en el sector agrícola.
Si bé antigament el paper femení en la sobirania rural era més aviat tímid, amb el temps ha anat guanyant participació fins a dia d’avui a on el 30% de les persones propietàries forestals a Catalunya són dones, i si a més hi sumem les copropietàries, arriben a quasi un 40%.
Arran d’aquesta diagnosi duta a terme pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; la mateixa institució va organitzar en col·laboració amb el Centre de la Propietat Forestal i la PEFC (Associació Per a la Certificació Espanyola Forestal) una jornada tècnica al Palau Robert de Barcelona l’abril del 2024, que sota el nom Les propietàries forestals avancem juntes, pretenia conèixer i visibilitzar la dona en un sector tradicionalment d’homes. També buscava establir un primer contacte entre dones propietàries perquè poguessin crear xarxa entre elles i compartir recursos. D’aquesta jornada, ara ja fa més d’un any, en va néixer el projecte embrionari del qual acabaria sent “Dones de Bosc”.
Neix una associació que busca fer xarxa i divulgació
“Dones de Bosc” és la primera associació de dones propietàries de terreny forestal a l’Estat Espanyol que ha nascut amb l’objectiu de reunir a totes aquelles dones que tenen en propietat alguna terra. Així ho explica a aquest diari Sílvia Busquets, original de Vilanova d’Espoia (la Torre de Claramunt). Busquets és una de les 18 impulsores de l’associació; narra que en aquella primera reunió al Palau Robert “hi havia un volum molt important de dones, potser érem 120 o 130 dones. Vam veure que érem força i que potser es podia fer alguna cosa interessant”.
La torredana explica com “Dones de Bosc”, que es va presentar al públic general el dia 21 de març coincidint amb el Dia Internacional dels Boscos, ara mateix està molt enfocat a buscar i contactar a dones que puguin encaixar en el perfil de l’associació “ens hem constituït en diferents grups de treball, encara estem fent molta paperassa, però la idea és plantejar cursos sobre com fer un pla de gestió forestal a la teva finca, de quines maneres podem treure’n profit també o contemplar diferents maneres de cuidar-lo”.
Una entitat amb perfils molt diferents
Sílvia Buquets és professora Agregada del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia, tot i que explica que hi ha perfils molt diferents dins de l’associació “Tota la meva vida he viscut a la masia de Vilanova, el meu pare era pagès i tot i que jo realment treballo en bioquímica, com que estic a la Facultat de Biologia, tinc relació amb el departament d’ecologia que em poden donar guies. Hi ha molts perfils diferents, la presidenta porta una ramaderia, la vicepresidenta també té una finca i la gestiona, i també hi ha moltes propietàries que tenen cases rurals i es dediquen a això… Hi ha dones amb moltes hectàrees, dones amb molt poques, realment és força divers, busquem que pugui interpel·lar a qualsevol dona que tingui propietat forestal”.
Busquets explica que dins les impulsores tot i haver-hi una dona calafina, la majoria de propietàries venen de les comarques gironines i de la part nord de la Catalunya central “l’associació al final el que farà serà sumar esforços. Aquí a la comarca hi ha associacions que gestionen els incendis, les ajudes, etc. El que volem fer nosaltres és més a nivell de Catalunya”. Sílvia Busquets és també secretària de l’Associació Propietaris Forestals Serres Miralles, Orpinell, Queralt, Collbàs i Miramar, i explica que “moltes de les integrants de l’associació formen part d’altres entitats relacionades amb el sector”.
“Dones de Bosc”, que ja són presents a les xarxes, tenen projectes en ment per començar a treballar per la gestió forestal a través de divulgació i el treball en xarxa, tot això “amb una mirada més femenina”, recalca Busquets.
Les associacions, una bona solució en un context de molta propietat privada
L’enginyera forestal Cesca Vidal explica a La Veu com, en un context com el català, on hi ha molt territori de propietat privada amb finques petites, fa que la gestió forestal pugui ser més laberíntica. Això és degut al fet que cada propietari s’encarrega de la seva parcel·la individual i de les necessitats que pugui observar. El treball en xarxa es presenta com una alternativa de gestió positiva ja que permet unificar forces, recursos i maneres de treballar. Vidal posa d’exemple l’Associació Forestal de la Vall de Lord, una entitat que a còpia d’unir recursos pot desenvolupar una tasca més àmplia de gestió forestal i prevenció d’incendis.
