Ha mort als 70 anys en el dia d’una festa molt assenyalada pels igualadins i en una diada per ell molt estimada. Havia dedicat una part de la seva vida a la política on havia estat regidor de l’Ajuntament d’Igualada i de Barcelona, President de la Diputació, vicepresident del Parlament de Catalunya i durant molts anys president de la Comissió de Cultura d’aquesta institució. Participà activament en la comissió dels Jocs Olímpics de Barcelona i va ser membre de la delegació que va anar als Jocs Olímpics de Seul. Va ser qui negocià el retorn del Palau a la Generalitat i qui endegà el nou edifici de la Diputació a la cruïlla de Diputació i Rambles. Ha estat un dels històrics socialistes que van deixar el partit i es van apropar a ERC.
Persona compromesa amb el català que escrivia amb pulcritud i precisió. Dirigí la Fundació Teatre Lliure – Teatre Barcelona, membre del Consell del Palau de la Música, fundador i ànima de la Revista d’Igualada i col·laborador de diferents mitjans de comunicació on publicava articles d’opinió. També va ser un tertulià assenyat i conferenciant il·lustrat, amb una notòria activitat literària publicant una vintena de llibres de novel·la i de caràcter històric, especialment els que tracten de figures anarquistes sent un dels referents actuals del món càtar.
D’una gran família vinculada a la ciutat i a Montserrat, on va ser membre de l’escolania i on hi tenia un germà monjo, ha estat un referent en l’àmbit igualadí, vinculat a moltes iniciatives culturals i cíviques. Sempre disposat a emprendre noves accions per Igualada i la seva gent.
La seva mort ha sobtat molt i les condolences oficials i de molts particulars s’han estès arreu des del moment en que va començar a córrer la notícia.
