Mobilitat viària – Ramon Vallès

M

La mobilitat viaria a la nostra ciutat, té certes deficiències. Algunes per excés, i d’altres per mancança. Excés de senyalització. Manca de respecte.
Entenem la mobilitat com la capacitat de desplaçar-se, d’un lloc a un altre, per diferents motius i amb diferents medis. Podem anar caminant, pedalant, amb moto, amb cotxe….. Com sigui, aquests medis que utilitzem per anar a treballar, a l’escola, a comprar…..han de conviure amb harmonia. I només es requereixen dos paràmetres perquè així sigui: respecte i seguretat. De l’un, n’esdevé l’altre. Si som respectuosos, la nostra mobilitat i la dels altres usuaris, serà segura.
Especialment respectuosos cal ser amb els més vulnerables. Des de la posició de poder que ens dona el cotxe, cal tenir cura dels vianants, les bicicletes, les zones de proximitat escolar….. I perquè caminar resulta molt més senzill i menys complex que conduir un cotxe, els vianants han d’anar amb compte, per tractar-se del element més feble.
Per respectar unes normes, cal tenir coneixement d’elles. Per poder conduir un vehicle, cal superar unes proves teòriques i pràctiques. Però, si després, tot aquest coneixement no el posem en pràctica, i per tant, no actuem amb respecte, la seguretat se’n va en orris. Tothom sembla tenir clar que un semàfor en vermell, no es pot superar. No així succeeix amb els passos de vianants. Feu la prova, i observeu el poc respecte que molts conductors tenen per els vianants que esperen per creuar un carrer en un pas de vianants.
I com a conseqüència, ens trobem que molts d’aquests passos, estan regulats per un semàfor, que perfectament ens podríem estalviar, si respectéssim la prioritat que tenen els vianants per creuar. Si afegim que, alguns d’aquests semàfors estan mal col·locats, massa propers a una rotonda, ens trobem que, perquè un vianant pugui creuar el carrer, ens provoca l’embussament de la rotonda. Caldria mesurar quants cotxes queden aturats, i per quan temps, amb els motors en marxa, consumin i contaminant.
És clar que, molts cops, els vianants tampoc respecten la indicació vermella que els prohibeix travessar el carrer, mentre hi ha semàfor verd per els cotxes. Ningú passa cap test per ser vianant. Els conductors no gosem a passar un semàfor en vermell, però un vianant, no hi té cap problema. Només li cal mirar que no vingui un cotxe. Això deu ser degut a que, tenim por a ser sancionats com a conductors, però mai com a vianants. Tots hem vist algun cop un policia multant un conductor, però mai un vianant. Aleshores, per què tenim semàfors, si fan més nosa que servei? Provoquen una espera, molts cops innecessària, i fan perdre la paciència i el temps a tots, vianants i conductors. En ocasions, una persona d’edat avançada, nens menuts, una cadira de rodes, necessita més temps del que el semàfor és verd per creuar, i els conductors, per sentit comú i respecte, ni engeguem ni fem cap gest de desaprovació. De la mateixa manera que, qualsevol persona en bon estat físic, té temps de sobres per creuar. Mentre, els conductors, seguim esperant llum verda, quan el vianant ja s’allunya de nosaltres.
Exceptuant aquelles cruïlles múltiples, on hi conflueixen varis carrers a la vegada, i les que tenen mala visibilitat, caldria fer l’intent d’agilitzar la nostra ciutat, eliminant barreres a la mobilitat. Ningú discuteix que una cruïlla on hi conflueixen 5 carrers (Av. de Caresmar/Av. Montserrat/Av. Pau Casals/Av. de Vilanova/C. de Badalona) necessita ser regulada per llums. Però totes les rotondes que hi ha al llarg de l’avinguda del Mestre Montaner, o la que hi ha a l’avinguda Balmes amb Av. de Barcelona i Av. Dr. Pasteur, només hi cal respecte i seny per poder-hi transitar amb seguretat..
Les normes de trànsit estableixen unes prioritats en els senyals de circulació. La presència d’un agent de policia, com acostuma a succeir en horari d’entrada i sortida d’algunes escoles, ja li dóna total preferència. Qualsevol indicació seva, estarà per sobre del semàfor o del pas de vianants. Ara bé, fora de situacions excepcionals, o quan es tracta de la seguretat dels més menuts, cal pensar que els conductors i els vianants, amb coneixement de les normes, i el respecte vers elles, podem circular sense necessitat d’aturar-nos més enllà del temps que un grup de vianants triguen a creuar un carrer.
No cal duplicar la senyalització (pas + semàfor), quan amb el pas, i sobretot, el respecte, ja n’hi ha prou.
Ramon Vallès