El 31 de març de 2016, el rendiment del deute de la Generalitat, concretament el dels bons de venciment 2020, va tocar el seu nivell màxim, el 4,79 %. En aquell moment, els bons espanyols de venciment semblant cotitzaven al 0,25 %. Aquell percentatge de rendibilitat mostrava la desconfiança que es produïa cap al deute català. Els mercats consideraven que la situació de tensió entre l’Estat i la Generalitat posava en qüestió les línies de liquiditat estatals, bàsicament el FLA, i així ho indicava l’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s.

Tanmateix, d’aleshores ençà els rendiments dels bons de la Generalitat amb venciment 2020 s’han anat reduint i, de fet, han iniciat el 2017 al 2,51 %. La pregunta que ens hem de fer és a què es deu aquesta millora tan dràstica del preu del deute català. La premsa especialitzada ho atribueix a una reducció del risc que percep el mercat a causa de les ofertes de diàleg que venen del Govern de l’Estat. Però, és ben bé així?
Jaume Domènech, economista