El rendiment del deute és un indicador de la salut financera dels estats o de les empreses. Un rendiment més alt en comparació amb el d’emissors semblants ens parla de la relativament baixa confiança que molts inversors tenen cap aquest emissor. Si es vol comprar bons d’un estat del que es creu que pot tenir dificultats per pagar els interessos compromesos o per tornar part del capital invertit, se li exigeix un tipus d’interès més alt.
El 31 de març de 2016, el rendiment del deute de la Generalitat, concretament el dels bons de venciment 2020, va tocar el seu nivell màxim, el 4,79 %. En aquell moment, els bons espanyols de venciment semblant cotitzaven al 0,25 %. Aquell percentatge de rendibilitat mostrava la desconfiança que es produïa cap al deute català. Els mercats consideraven que la situació de tensió entre l’Estat i la Generalitat posava en qüestió les línies de liquiditat estatals, bàsicament el FLA, i així ho indicava l’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s.
Tanmateix, d’aleshores ençà els rendiments dels bons de la Generalitat amb venciment 2020 s’han anat reduint i, de fet, han iniciat el 2017 al 2,51 %. La pregunta que ens hem de fer és a què es deu aquesta millora tan dràstica del preu del deute català. La premsa especialitzada ho atribueix a una reducció del risc que percep el mercat a causa de les ofertes de diàleg que venen del Govern de l’Estat. Però, és ben bé així?
Jaume Domènech, economista
