Espanya és el millor país del món. Amb diferència. Aquí pots viure com un maharajà, fer inversions amb seguretat que tindràs beneficis, tenir el diners a l’estranger -i no tributar- i
demanar que et facin lleis a mida. Com es viu a Espanya, no es viu en cap altre lloc del món. Això sí, només hi viuen així els Borbons, els que són rics, els que són dirigents del Real Madriz, els que manen al PP (o al PSOE) els alts càrrecs de l’Estat i els banquers.
Per a la resta de súbdits, Espanya és una p… merda. I si tens dependència, estàs parat, ets pensionista o tens idees contràries al sistema, l’Estat et farà la vida molt dura. El país on paguem els impostos acaba de buidar la guardiola de les pensions. Fa sis anys hi havien
60.000 milions d’euros. Avui no hi queda un sol euro. El ministre De Guindos (el nom ve de guindar?) ha dit que en el rescat bancari hi hem perdut 60.000 milions d’euros. Ja sabem on són els diners de les pensions de la nostra gent gran. El fiscal anticorrupció que va dimitir per tenir una empresa a Panamà, legalment no tenia perquè dimitir. Segons la llei vigent a Espanya, Panamà no és un paradís fiscal tot i que s’hi amaguin empreses fantasma per no pagar impostos. Resulta que el govern d’Espanya va declarar formalment que Panamà no era un paradís fiscal…. per afavorir a una empresa espanyola que volia construir el nou canal de Panamà. Els panamenys encara lamenten haver-la contractat, pels sobrecostos que s’han generat. Una empresa de Florentino Pérez (un altre que -com el campechano- és molt amic de Roca Junyent) va invertir en un diposit de gas sota el mar.
Quan el dipòsit ha provocat terratrèmols als pobles costaners i s’ha hagut de tancar, l’Estat l’ha gratificat amb 1350 milions d’euros (que ja ha cobrat) i ara ens toca als ciutadans pagar el capital, els interessos i les costes, en el respectius rebuts del gas. Un altre grups d’empreses -de la construcció, naturalment- va invertir en autopistes de peatge al voltant de Madrid. Com que els usuaris no hi passaven per no pagar el peatge, ara s’han rescatat -uns
altres 5.000 milions d’euros- amb diners públics. És tan collonut ser empresari amic del règim a Espanya, que pots invertir i fer-te immensament ric, sense arriscar el teu capital. Si et falla la inversió, el pare Estat et retorna els diners invertits i el benefici. Lucro cesante, en diuen en castellà. Digueu-me en quin altre país del món pots fer això? I fer-ho sense que els ciutadans no protestin. Els rics condemnats a presó -com ara Rato i Blesa es mouen lliures pel carrer mentre manifestants, twitaires, comediants…. passen nits a la presó sense sentència. Si jo fos ric, molt ric, potser també seria unionista, però no es donarà mai el cas.
Per això tot i viure legalment al País de las Maravillas, tinc ganes de viure en un país normal, on la llei sigui igual per a tothom. En un país nou.
