Per tercer any consecutiu, l’aeròdrom d’Òdena va viure dissabte una nova jornada d’aviació adaptada. Vinguts d’arreu del territori català, però també d’altres punts de l’Estat, persones amb discapacitats van poder gaudir del plaer de volar en avionetes, ultralleugers, trikes, autogirs i vols a vela.
La Maite Andrés va ser una d’elles. Viu a Lleida però a primera hora del matí ja era a Òdena. “Tenia moltes ganes de fer-ho”, explicava només baixar de l’ultralleuger, tot assegurant que havia estat “maquíssim” i que s’havia pogut sentir com un ocell, “en llibertat”.
Precisament aquesta sensació de llibertat és el que més li va cridar l’atenció a Lluís Cortés, que ja avançava que si té ocasió “repetiria”. Com en Jordi Soler, que ja hi havia participat ara fa dos anys, quan va pujar a una avioneta i, enguany, es va decantar per un vol a vela. “Hem d’aprofitar que avui ho podem fer”, deia. També el jove Albert Pinyol, que en ser menor d’edat va pujar amb el seu pare, ressaltava que havia estat “súper xulo”.
La jornada està plenament consolidada. “Vam obrir inscripcions i deu dies després ja no quedaven places”, destacava Alberto De Andrés, responsable d’un esdeveniment que té clar que ha arribat per quedar-se. “Permet conèixer l’aviació, la fa inclusiva, independentment de la discapacitat. Aquí no hi ha barreres, aquí ve tothom”, explicava. I és que malgrat que la majoria de participants eren persones amb mobilitat reduïda, també hi va participar gent amb altres discapacitats, com ara ceguesa o sordesa.
L’activitat, però, també té un segon rerefons: donar a conèixer la tasca que es fa des de l’aeròdrom d’Odena, on hi ha dues escoles de vol que formen pilots amb discapacitats. A més, en aquesta edició, entre la vintena de pilots que altruistament van voler participar en l’activitat, hi havia Philippe Carette, col·laborador de la Universitat d’Enginyeria Aeronàutica i Aeroespacial de Tolosa (ISAE-SUPAERO), on lidera un projecte d’adaptació universal desenvolupant un exoesquelet que serà capaç de moure les cames de persones sense mobilitat per a pilotar avions.
El paper dels voluntaris
Segons De Andrés, la clau de l’èxit de la jornada és també el paper que hi juga el voluntariat, que fa possible que “es pugui realitzar”. La jornada va comptar amb un centenar de persones, entre els quals fisioterapeutes, pilots, controladors aeris i psicòlegs. En aquest sentit, de Andrés recalcava que enguany la pandèmia ha jugat “un rol important”. I és que a banda de fer créixer aquesta necessitat entre els participants de “sentir-se lliure”, ha fet que moltes persones empatitzin i, posant el símil de quan el confinament impedia sortir de casa, “s’adonin del que vol dir estar tancat i dependre d’algú per poder sortir”.
