22.2 C
Igualada
Dimarts, juny 15, 2021

Merescut homenatge a Josep Benet Valls, aquell hostaletenc deportat i mort al Camp de Mauthausen-Gusen

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Per al passat 2020, any en què es commemorava el 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen-Gusen, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, en memòria de Josep Benet Valls, li va ser expressament programat un acte d’homenatge; una oportuna ocasió per a descobrir el drama viscut per aquest veí dels Hostalets de Pierola. Això no obstant, la pandèmia va obligar suspendre aquesta iniciativa, essent novament programada, a l’Auditori Cal Figueres, per a aquest 8 de maig; una data justament tres dies posteriors a la commemoració del 76è aniversari de l’alliberament d’aquest camp.


L’homenatge es va dur a terme en dues fases: de primer, amb la intervenció del 1r Tinent d’Alcalde, regidor d’Urbanisme, Obres i Serveis, Jordi Parcerisas Valls, qui va participar al públic d’una molt amena presentació biogràfica de l’homenatjat; i, seguidament, amb la conferencia de l’historiador Enric Caballeria Lamelas, qui va subratllar la realitat del camp, els deportats i les conseqüències de l’anomenada “solució final”.

Seguint fil per randa tot l’acte, tal i com ho possibiliten els canals de difusió, val a subratllar aquest extraordinari document audiovisual que ha pogut arribar a tot l’Anoia i més; i que -jo, personalment- com a historiadora, em permeto de presentar en aquesta pàgina. A tall inaugural, doncs, es va posar de manifest l’orgull per la definitiva realització d’un acte que havia quedat com una assignatura pendent i que ha pogut veure la seva realització de la mà d’una regidoria de Cultura prou satisfeta amb la recuperació històrica del període 1936 – 1939 i l’exili català i espanyol. Així, amb un previ agraïment als descendents directes i a certes aportacions d’alguns veïns, i gaudint de la sort de comptar amb la presència de la germana de Josep Benet, Roser Benet Valls (17 anys més jove), una dona gran i d’admirable lucidesa, es va procedir a avançar en aquesta memòria que parteix de l’instant en què se certifica la defunció de Benet a Mauthausen. És a partir d’aquí que comença una reconstrucció honesta i precisa de la vida d’aquest personatge tot perseguint treure’l de l’oblit; un commovedor treball que, al seu torn, ha permès a un petit municipi enorgullir-se d’haver rescatat la memòria viva d’aquesta -silenciada- víctima del nazisme, àdhuc dignificar la grandiositat d’un merescut reconeixement públic.


Josep Benet Valls va néixer a l’any 1919, a Can Joan Valls, una casa del carrer Major. Fill de Norberta Valls i Manel Benet, originari de Castelló, va ser el primogènit de quatre germans. Ell es va criar en un marc familiar dedicat a la fusteria, passant més tard a viure a Pierola, en una finca que era una vaqueria. Amb gairebé 20 anys, i sense cap militància ni compromís polític, va resultar incomprensible el motiu del seu exili cap a finals de la contesa bèl·lica; llevat que hagués estat vinculat a algun sindicat per a resoldre deutes familiars amb propietaris agrícoles, resultant únicament aconsellable d’exiliar-se. A finals del 1938 o principis del 1939, Benet emprendria el camí de l’exili; i, no serà fins a finals de 1940 que una carta enviada a la família el situí exiliat a França, a la localitat de Vouglans, a prop de Grenoble. Després, al 1942 es trasllada a Viviers, prop de Marsella. I, més tard, vivint en la França convulsa, sota el règim de Vichy, ocupada pels nazis, en la seva condició de refugiat espanyol va ser detingut i empresonat a la població de Compiegne, al nord de París, el 6 d’abril de 1944; convertint-se en una veritable víctima apàtrida. Compiègne era, aleshores, un estratègic nus ferroviari des d’on es distribuïa als presoners cap als camps de concentració; i, des d’aquest indret va ser traslladat, el 8 d’abril de 1944, al camp de Mauthausen, una destinació última que comptava amb més d’un 20% dels deportats catalans, i on no va ni sobreviure-hi un any, perquè el 24 d’abril de 1945, als seus 26 anys, apareix certificada la defunció sense coneixement precís de la causa; precisament dues setmanes abans de l’alliberament de camp el 7 de maig de 1945 per les forces aliades. Amb tot i en termes jurídics es considera la seva mort una més de les morts d’un camp d’extermini. Cinc anys més tard, un correu expedit a França i dirigit a la família, informava de la seva mort.


El següent capítol, una magnífica dissertació, per part de l’historiador, Enric Caballeria Lamelas, apuntava a posar en context la vida als camps de concentració, no sense centrar-se en el camp de Mauthausen. Finalment, després d’aquesta conferència, la col·locació de la replica d’una llamborda commemorativa davant la casa on va néixer Josep Benet, a l’esmentat carrer Major, numero 21, va sumar-se a ser el major tribut testimonial de tot l’homenatge.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’Ajuntament d’Igualada és condemnat per acomiadament improcedent d’una treballadora el 2019

L’Ajuntament d’Igualada ha estat condemnat pel Jutjat Social número 11 de Barcelona per cometre un acomiadament improcedent l’octubre de 2019 a una treballadora de...

Stay Homas actuarà a Igualada per l’European Balloon Festival

Tres joves músics catalans, companys de pis a Barcelona, es van posar de moda a l'inici de la pandèmia amb les cançons que penjaven...

Campanya de cens d’animals de companyia a Sant Martí Sesgueioles

L’Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles ha engegat la campanya de cens municipal d’animals de companyia “Ja tens el meu carnet?”, amb l’objectiu de fomentar...

Àngels Chacón agafa les regnes del PDeCAT

El PDeCAT ha renovat la seva direcció després d'un procés de votació telemàtic de dos dies que ha confirmat la igualadina Àngels Chacón com...

Toni Bou arrenca amb bon peu el mundial a l’aire lliure

Pels voltants de la població italiana de Tolmezzo es va donar inici al campionat del món de trial a l’aire lliure. Es van disputar...
Compartir