16.3 C
Igualada
Dimecres, octubre 27, 2021

Merescut homenatge a Josep Benet Valls, aquell hostaletenc deportat i mort al Camp de Mauthausen-Gusen

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Per al passat 2020, any en què es commemorava el 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen-Gusen, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, en memòria de Josep Benet Valls, li va ser expressament programat un acte d’homenatge; una oportuna ocasió per a descobrir el drama viscut per aquest veí dels Hostalets de Pierola. Això no obstant, la pandèmia va obligar suspendre aquesta iniciativa, essent novament programada, a l’Auditori Cal Figueres, per a aquest 8 de maig; una data justament tres dies posteriors a la commemoració del 76è aniversari de l’alliberament d’aquest camp.


L’homenatge es va dur a terme en dues fases: de primer, amb la intervenció del 1r Tinent d’Alcalde, regidor d’Urbanisme, Obres i Serveis, Jordi Parcerisas Valls, qui va participar al públic d’una molt amena presentació biogràfica de l’homenatjat; i, seguidament, amb la conferencia de l’historiador Enric Caballeria Lamelas, qui va subratllar la realitat del camp, els deportats i les conseqüències de l’anomenada “solució final”.

Seguint fil per randa tot l’acte, tal i com ho possibiliten els canals de difusió, val a subratllar aquest extraordinari document audiovisual que ha pogut arribar a tot l’Anoia i més; i que -jo, personalment- com a historiadora, em permeto de presentar en aquesta pàgina. A tall inaugural, doncs, es va posar de manifest l’orgull per la definitiva realització d’un acte que havia quedat com una assignatura pendent i que ha pogut veure la seva realització de la mà d’una regidoria de Cultura prou satisfeta amb la recuperació històrica del període 1936 – 1939 i l’exili català i espanyol. Així, amb un previ agraïment als descendents directes i a certes aportacions d’alguns veïns, i gaudint de la sort de comptar amb la presència de la germana de Josep Benet, Roser Benet Valls (17 anys més jove), una dona gran i d’admirable lucidesa, es va procedir a avançar en aquesta memòria que parteix de l’instant en què se certifica la defunció de Benet a Mauthausen. És a partir d’aquí que comença una reconstrucció honesta i precisa de la vida d’aquest personatge tot perseguint treure’l de l’oblit; un commovedor treball que, al seu torn, ha permès a un petit municipi enorgullir-se d’haver rescatat la memòria viva d’aquesta -silenciada- víctima del nazisme, àdhuc dignificar la grandiositat d’un merescut reconeixement públic.


Josep Benet Valls va néixer a l’any 1919, a Can Joan Valls, una casa del carrer Major. Fill de Norberta Valls i Manel Benet, originari de Castelló, va ser el primogènit de quatre germans. Ell es va criar en un marc familiar dedicat a la fusteria, passant més tard a viure a Pierola, en una finca que era una vaqueria. Amb gairebé 20 anys, i sense cap militància ni compromís polític, va resultar incomprensible el motiu del seu exili cap a finals de la contesa bèl·lica; llevat que hagués estat vinculat a algun sindicat per a resoldre deutes familiars amb propietaris agrícoles, resultant únicament aconsellable d’exiliar-se. A finals del 1938 o principis del 1939, Benet emprendria el camí de l’exili; i, no serà fins a finals de 1940 que una carta enviada a la família el situí exiliat a França, a la localitat de Vouglans, a prop de Grenoble. Després, al 1942 es trasllada a Viviers, prop de Marsella. I, més tard, vivint en la França convulsa, sota el règim de Vichy, ocupada pels nazis, en la seva condició de refugiat espanyol va ser detingut i empresonat a la població de Compiegne, al nord de París, el 6 d’abril de 1944; convertint-se en una veritable víctima apàtrida. Compiègne era, aleshores, un estratègic nus ferroviari des d’on es distribuïa als presoners cap als camps de concentració; i, des d’aquest indret va ser traslladat, el 8 d’abril de 1944, al camp de Mauthausen, una destinació última que comptava amb més d’un 20% dels deportats catalans, i on no va ni sobreviure-hi un any, perquè el 24 d’abril de 1945, als seus 26 anys, apareix certificada la defunció sense coneixement precís de la causa; precisament dues setmanes abans de l’alliberament de camp el 7 de maig de 1945 per les forces aliades. Amb tot i en termes jurídics es considera la seva mort una més de les morts d’un camp d’extermini. Cinc anys més tard, un correu expedit a França i dirigit a la família, informava de la seva mort.


El següent capítol, una magnífica dissertació, per part de l’historiador, Enric Caballeria Lamelas, apuntava a posar en context la vida als camps de concentració, no sense centrar-se en el camp de Mauthausen. Finalment, després d’aquesta conferència, la col·locació de la replica d’una llamborda commemorativa davant la casa on va néixer Josep Benet, a l’esmentat carrer Major, numero 21, va sumar-se a ser el major tribut testimonial de tot l’homenatge.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

Igualada acull una exposició per reflexionar sobre els usos de l’aigua

Igualada acull l’exposició “Operació Aigua” d’Aigua de Rigat, companyia gestora del cicle integral de l’aigua al municipi, amb el suport de l’Ajuntament d’Igualada, per...

S’inicia l’elaboració del Pla Estratègic de la Vall de la Riera de Carme

El proper dissabte 6 de novembre a les 17:00h a Carme es donarà a conèixer l’inici del procés de redacció del Pla Estratègic de...

Cap de setmana de curses i cervesa a Capellades

Capellades ha viscut un cap de setmana ple d’activitats. Dissabte, més de mil persones van passar per la 3a Mostra de Cervesa Artesana, organitzada...

Esquerra colla a Castells perquè es reuneixi amb les entitats veïnals

Fa pocs dies va fer-se públic que 12 entitats veïnals de la ciutat han reclamat una reunió amb l’alcalde de la ciutat, Marc Castells,...

Jorba Reflexiona demana al govern municipal que defensi de manera “ferma” el resultat de la consulta

El diumenge 24 d'octubre va celebrar-se la consulta popular a Jorba per tal que els veïns majors de 16 anys decidissin dues qüestions, la...
Compartir