Competir és veure l’altre com un rival a qui cal combatre, i això ens porta a fer el camí sols i en un ambient hostil. Una mica trist, no? De fet, els darrers anys ja han fet evident en la nostra societat que aquest individualisme no ens porta a bon lloc.
És cert però que el progrés ve per l’afany de millora, però no cal que sigui per intentar ser millor que l’altre sinó motivat per la superació personal, per la il·lusió, per la curiositat d’arribar més enllà, en definitiva competir amb un mateix.
Si realment volem evolucionar, cooperem. Cooperar és veure l’altre com un company, com algú de qui aprendre, algú amb qui connectar, compartir, confiar, sumar i, el més important de tot, guanyar plegats.
Algunes empreses ja s’han adonat dels beneficis que els aporta, ja que mitjançant la cooperació obtenen avantatges competitius, o millor grau d’innovació, o més capacitat productiva per oferir al client, etc.
El canvi de competir a cooperar no serà ràpid, però ens urgeix perquè és una sortida del context econòmic i social actuals. És un valor que cal començar a inculcar des de petits, està a les mans dels pares i per sort algunes escoles també han fet ja un canvi de mentalitat. Però els adults també tenim deures pendents per competir menys i cooperar més: ens cal treballar l’escolta, l’empatia, el respecte i la confiança. Ens hi posem?
