5.6 C
Igualada
Dissabte, febrer 4, 2023

“Mentre els carrers dormien” i més…, una introspectiva i emotiva passió per la pintura, de la mà d’Anna Carretero Garcia

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Aquests dies, la sala – galeria d’art Nivell 46, un espai diàfan i acollidor, destinat a les creacions de diferents artistes d’Igualada i comarca, ens obre les portes, per a mostrar-nos un nou projecte de l’artista igualadina, Anna Carretero García; una exposició, una fantàstica col·lecció de làmines i teles emotivament pintades que, certament a hores d’ara, li concedeixen llum a aquesta primavera i ens descobreixen, de retruc, un pessic del neguit que aquesta dona -tota una artista- té ganes de compartir amb tots nosaltres.


Dues són les col·leccions d’olis i acrílics que ocupen i serveixen de reclam per a aquesta excepcional mostra pictòrica, un potent treball realitzat durant aquest últim any, al llarg del període de confinament, que tal i com subratlla l’autora ve representat per dos singulars episodis: un, “Mentre els carrers dormien”, tan explícit com el seu propi contingut; i l’altre, concebut com “Les finestres de la Natura”, estadi on l’autora avança en el seu procés creatiu per a explorar noves tècniques artístiques i nous formats de realització. Al seu torn, la mateixa presentació aplega algunes obres que posen de manifest el seu salt artístic cap al gran format, introduint-se així en el camp de la pintura mural. A propòsit d’aquests dos reclams, i com a complement a l’exposició, també hi ha incorporada una original i genuïna línia de fundes de coixí pintades a mà, peces en què s’observa el seguiment puntual de la pulsió i l’estil floral mostrat en aquestes “Les finestres de la Natura”.

Efectivament, en paraules de Carretero: “Aquest temps estrany de pandèmia, de restriccions i d’incertesa m’ha regalat temps, una oportunitat per treballar en el meu projecte, la pintura”. És a dir, la pintura a tothora present, una gran passió fruit d’una profunda inspiració i un no menys intens desenvolupament creatiu. Un cop més, i amb poques paraules, el procés pictòric que ara ens ocupa apunta a posar en valor la connexió existent entre Carretero i la Natura. I si unes paraules descriuen la palpitació d’aquest vincle, aquestes són: “La Natura, que de manera gairebé obstinada sembla perseguir-me, em sedueix i m’inspira dia rere dia a la vegada que m’allibera de sorolls externs i interns i em transporta per un univers de bellesa inimaginable, empenyent-me a això: a pintar-la “.

Aquest és l’incondicional repte de l’artista, quan a partir de l’acte de sentir-se captivada per la Natura necessita transmetre-la i comunicar-la visualment, i ho fa tal i com millor sap, a través de la pintura, amb un excel·lent domini de la tècnica i dels materials pictòrics, ja siguin el paper o la tela, o bé altres.


Després, qualsevol espectador amb la mirada atenta a les creacions de Carretero s’instal·la davant d’una bella pintura, producte del seva personal mirada a la Natura. Una mirada clara, plena de llum i color que resideixen en les seves pròpies i més sensibles figuracions.

Simultàniament, més enllà d’aquest àmbit temàtic, qualsevol observa aquella personal potestat tècnica que imprimeix a les obres una claredat en majúscules a més d’un atractiu i vistós aparador cromàtic, guanyant alhora terreny a uns recurrents traços i pinzellades capaços de crear una admirable successió de capes i relleus pictòrics.

El resultat és, doncs, tot una creació artística processada mentalment, gairebé de forma anticipada, que emana d’una exploració i transformació plàstica d’aquelles emocions que emergeixen anticipadament del seu interior després unes puntuals mirades a la Natura que li és més propera, la de la nostra comarca. Així, Carretero assenyala el batec d’alguns passos: “… la importància de mantenir la tonalitat d’una llum només intensificant el verd d’un paisatge, o bé el propòsit d’aconseguir el color atrevit d’una flor o el viu mosaic paisatgístic dels camps conreats”. Aquests passos i molts d’altres apunten a ser emocions enregistrades per a convertir-se en la primera espurna -l’inici- d’un quadre.


L’obra de Carretero és la seva manera artística de ser i de procedir, endemés de correspondre’s amb la seva sentida forma d’imaginar la vida i d’inventar universos ja siguin florals, amagats dins del paisatge, o bé impregnant les seves obres d’atmosferes oníriques o irreals. Al cap i a la fi, a través de tota aquesta creació pictòrica, s’endevina, més enllà d’un esperit intuïtiu, una evolució artística sustentada en una màgia i una sensibilitat que no fa difícil de pressuposar que l’autora se senti plenament connectada amb el present. I, al capdavall, Carretero ens ratifica tot un enunciat que –actualment- ja ens és prou comú: “Hi ha un abans i un després de la Covid”. I, ella vol trobar-se amb aquest nou després, una nova albada i una nova manera de viure.

A mode de gratitud, Carretero no vol passar per alt el treball d’unes persones que han contribuït a donar sentit a aquesta exposició. Les làmpades rústiques de Pep Tort, els mobles naturals reciclats de Marc Monsó i els motius florals de Cristina Lladó.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

ESCRIU UN COMENTARI

Més notícies

Oriol Solà deixa la presidència dels Moixiganguers d’Igualada

Oriol Solà Solà ha estat president dels Moixiganguers d'Igualada des de fa set anys. Avui, ha fet un comunicat al seu perfil d'Instagram on...

Toni Bou arrenca un nou mundial sota sostre com a màxim favorit

Aquest diumenge a les cinc de la tarda, al Palau Sant Jordi de Barcelona, comença el campionat del món de trial sota sostre. Serà...

Nou espai d’esbarjo per a gossos, al carrer de la Mercè de Montbui

L’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui ha habilitat recentment un nou espai per a l’esbarjo dels gossos. Aquest espai es troba al lateral del...

Últimes notícies