14.9 C
Igualada
Dissabte, setembre 26, 2020

Mentides supremes

A Espanya, i des del temps de la Inquisició, quan l’estat t’acusa per pensar diferent, de primer redacten la sentència i després fan el judici. Val a dir que en alguns moments de la Història d’Espanya això no ha estat així, però sempre, en moments de tensió, l’estat es defensa aplicant a la seva manera el dret. Escric història en majúscula perquè en aquest cas no es una història en genèric, sinó la història oficial d’Espanya. I quan es tracta de règims militars o en contra de Catalunya, aquesta forma de procedir –escriure la sentència i després fer el judici a mida- és més que evident i la història de Catalunya, n’és plena d’exemples. El cas del president Companys n’és segurament la mostra més evident. Una sentència per cert, que no ha estat anul·lada vuit dècades després.

Això ve a tombs veient el desastre en què s’ha convertit el judici farsa que s’està fent al Tribunal Supremo on no es respecten els drets dels acusats, sotmesos a jornades maratonianes amb petits períodes de descans que no els permeten preparar la jornada següent. On veiem uns testimonis que no es corresponen a la realitat ni, en alguns casos, han estat obtinguts per les vies legals previstes a la LECRIM.

Estem veient com fiscalia, especialment la fiscal, apunta als testimonis les respostes que vol obtenir (deu ser allò que deia en Fernández Diaz: ésto te lo afina el fiscal) sense que el presidente de Sala faci els advertiments preceptius.

Aquesta setmana, després de veure la “testifical” de M.Rajoy i SS de Santamaria trufada de mentides i quan ens semblava que ho havíem vist tot, s’ha produït el testimoni de qui va ser Delegado del Gobierno en Catalunya, l’inefable Enric Millo.

És tant el deliri anticatalà, és tant l’odi que els té als presos polítics catalans, que en el seu afany per justificar una violència que només existeix a la ment dels acusadors, va arribar a denunciar l’ús d’armes per part dels pacífics votants de l’U d’octubre. Armes tan insòlites com un pot de Fairy “que provoca la caída de los agentes para que sean pateados en la cabeza”.

Fins ara, ingenu de mi, havia pensat que això del Tribunal Supremo era un organisme seriós, un temple del dret, on els ciutadans injustament tractats pels tribunals inferiors, podien acudir en busca de justícia i reparació. Doncs no. A causa de personatges com Millo, SS, M.Rajoy i altres congèneres, és la suprema mentida feta llei.

Com deia un destacat socialista al principi del procés: “El estado está dispuesto a pagar la factura de la represión contra el independentismo”. Estan deixant les institucions del país fetes una ruïna i tot per a justificar el que és injustificable. Coses de l’estat borbònic.

Jaume Singla

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

S’escullen les propostes finalistes del pressupost participatiu de Piera

El passat divendres 18 de setembre es va celebrar a Piera el taller TOP10!, una jornada participativa oberta a tota la ciutadania on s’havia...

La nova plaça del Pi de Santa Margarida de Montbui ja està a punt

Quan només falta la plantada de tres aurons blancs que presidiran el renovat espai de la Plaça del Pi, les obres de remodelació i...

Totes les fires que se celebren a Igualada

Fira d’Igualada és una entitat sense afany de lucre. Neix l’any 1951 amb la finalitat de fomentar fires, mercats, festes i potenciar el comerç...

“En cap cas es vol construir un macropolígon a la Conca”

Entrevista a Raquel Serra, gerent de la Mancomunitat de la Conca d`Òdena Una de les persones que millor coneixen el contingut del Pla Director Urbanístic...

“Paisatges i racons de l’Anoia”, un valuós reportatge gràfic de Joan Sala i Joan Felip

La Aquests dies, a la Sala d’Exposicions de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, amb el reclam de: “Paisatges i racons de l’Anoia” s’exposen 43 fotografies...
Compartir