Els medicaments sempre van acompanyats d’uns prospectes que expliquen la fórmula, les indicacions d’ús i els possibles efectes negatius, però poca gent els llegeix i menys encara els entén i es refia que la prescripció mèdica haurà tingut en compte els potencials efectes perniciosos.
Molts pensen que les repercussions negatives són menys que els resultats curatius per la malaltia que ens ha fet anar al metge. Però n’hi ha que no solen explicar-se directament. Són els anomenats medicaments fotosensibles o fotosensibilitzants, que són sensibles a la llum i que de no guardar-se protegits de la llum poden alterar les seves propietats fisicoquímiques i farmacològiques.
Els medicaments fotosensibilitzants són aquells que, combinats amb les radiacions ultraviolades, tenen conseqüències negatives per a la pell. És a dir, que no passa res si ens exposem a la radiació solar sense haver pres el medicament, o si prenem el medicament sense que ens toqui el sol, però que poden produir-se reaccions fototòxiques o fotoal·lèrgiques si coincideixen ambdues coses.
Les reaccions fototòxiques es produeixen quan la radiació solar incideix en el fàrmac que ha arribat a la pell i allibera energia que afecta l’ADN com si multipliqués les radiacions nocives. Solen produir-se en medicaments per via oral i apareix en forma de cremades i butllofes. Les fotoal·lèrgiques, en canvi, requereixen una exposició prèvia o l’agent fotosensibilitzant, i que fa que el fàrmac, amb la radiació es converteix en al·lèrgic. Es produeix normalment en cremes i pomades d’ús tòpic, encara que la reacció pot aparèixer en altres parts del cos i sol fer-se visible fins a 72 hores després de l’exposició amb forma de dermatitis, èczemes i picors.
És important utilitzar fotoprotectors de la pell, el més elemental és la fotoevitació, posar-se la roba, però també les cremes clàssiques, quan ens exposem a radiacions solars fortes. També quan tenim tractaments, a vegades tan quotidians com antiinflamatoris del tipus «AINE» com ibuprofèn, diclofenac, ketoprofèn o naproxèn; antibiòtics com norfloxacina o azitromicina; anticonceptius orals com etinilestradiol, estradiol o levonorgestrel (coneguda com la píndola del dia després; antihipertensius com losartan o enalapril; hipolipemiants com atorvastatina o simvastatina; antiulcerosos com ranitidina i omeprazol i psicofàrmacs clàssics com el diazepam, entre d’altres. També alguns perfums i colorants, com olis essencials: bergamota, cedre, lavanda, llima, llimó i sàndal; perfums: derivats de cumarina (metilcumarina), fragància de mesc; colorants: groc d’acridina, antracè, blau de metilè, de toluïdina, eosina, eritrosina, fluoresceïna, laca roja brillant rosa de bengala, taronja, tripaflavina.
No solen ser problemes greus, però sí molestos. Com sempre la millor opció és seguir les prescripcions de metges i farmacèutics i tenir cura de l’exposició excessiva a la radiació solar. Prendre el sol és una font vitamínica, però que s’ha de tenir cura dels riscos que comporta.
