Matèria i Natura, de Clara Rossy Ramírez
M

20 de desembre de 2020

Vagi per davant que em complau de debò de dedicar, una vegada més, una pàgina de reconeixement a l’obra i la trajectòria artística de la Clara Rossy; una nova ocasió, en què no deixa de sorprendre’m no solament en referència a la seva incansable i immensa capacitat creadora sinó també per tot el que correspon a una superior qualitat artística.
Amb un esperit innovador molt donat a l’experimentació de diverses tècniques artístiques, Rossy presenta per a aquesta ocasió, a l’Espai multifuncional Opera Lounge del carrer Mallorca, de Barcelona, una mostra que es proposa ser un recopilatori d’algunes produccions del darrer lustre. Així, amb la mirada atenta, i aprofundint en cadascuna de les obres, després d’un lapse de placidesa i una posterior reflexió, d’aquest respectable treball, entre d’altres, és impossible de no esmentar per exemple: “Empremta IV” i “Empremta V”, uns sorprenents gravats escultòrics de grans dimensions en acer corten, esmalt acrílic vermell i vernís. També, “Arbre I”, gravat-escultòric en acer corten i cera; o “Arbres LXVII”, gravat-escultòric en acer corten negre. Totes elles criden l’atenció per un perfecte domini de la tècnica del gravat escultòric segons un procés metodològic que permet acabats seqüenciats en diferents fases d’actuació, en definitiva unes realitzacions que es poden perllongar en el temps i, al seu torn, fan possible el treball amb diverses peces o sèries alhora. “Al cap i a la fi, aquesta tècnica és la que t’obre pas a processos creatius sempre imprevisibles i summament insòlits”, tal com manifesta Rossy.


Darrere de la unicitat de cada peça s’hi subjuga una profunda admiració pel concepte del “Wabi Sabi” japonès. Efectivament, i en el seu conjunt, s’evidencia un cert acostament a la bella simplicitat de les coses incompletes, imperfectes i no permanents. No obstant això, aquesta afinitat amb la idea “Wabi sabi” no veuria la seva consecució en els diferents estadis de temps si no fos per l’ús d’uns materials i d’una tècnica tan concrets. I per això que, de manera resolta i concloent, Rossy apunta: “No importa tant el resultat final de l’obra com la consecució pas a pas de la mateixa, o el que és el mateix l’emoció del gest -ja sigui voluntari o inconscientment lliure- que genera cada imatge. El temps deixa de ser el que és, aturat permanentment en la matèria per aquest gest imprès que modifica l’objecte, i esdevé l’ànima desarrelada, reflectida, despullada; exposada fora del canal executor”.
D’ençà ben jove, Rossy va determinar que l’art era el seu món, però circumstàncies de la vida van interrompre la seva pràctica artística més d’una vegada; tot i així, el seu esperit creatiu ha passat per diferents episodis i focus d’inspiració: Opiso, Casas, Rossiñol, Tharrats, fins Kandinsky, incloent alguns artistes locals. Tots ells van influir en la seva personal manera d’entendre i interpretar l’art. Tanmateix, les creacions d’aquestes últimes dècades s’han decantat estan influenciades per la línia pictòrica de Zao Wou-Ki i Paul Klee, algunes; i, d’altres per les pintures líquides de Michael Biberstein, sempre perseguint la recuperació de materials naturals, o el que és el mateix una estreta connexió amb la Natura.


Als nostres dies, i des de fa unes dues dècades, Rossy se sent realment afortunada -especialment en tant que dona- del seu actiu retorn al circuit artístic, la seva veritable vocació. Efectivament, al marge d’altres introspeccions creatives (escultures sobre metall i més) el seu validat recorregut professional en el camp de la pintura, amb aquesta incessant recerca de noves eines d’expressió pictòrica ha conquerit unes destreses inèdites d’una sorprenent agitació colorista -dels jocs de llums i foscor- ben pròximes a l’abstracció.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta