Tinc 30 anys. Sóc Llicenciat en Comunicació Àudiovisual. Em veieu cada dia al programa “8 al dia”, de 8TV, amb Josep Cuní, explicant les notícies de caire internacional. Vaig començar a fer periodisme a Ràdio Sant Cugat, on hi vaig ser durant força temps. També vaig estar una temporada a TV3. Vaig néixer a Barcelona, i visc a Igualada.
– Ets una de les cares del programa “8 al dia”, amb el veterà periodista Josep Cuní, un mestre de la professió. Com hi vas arribar?
Durant un temps vaig fer substitucions de companys a TV3, en el programa “Els Matins”. Hi vaig estar pràcticament un any, i coincidia quan hi era en Josep Cuní. Quan ell va passar a conduir “8 al dia” a 8TV, jo ja no hi era, a TV3, però em va trucar i em va proposar treballar amb ell en aquesta nova etapa. No vaig poder dir que no, és clar.
– I ja hi portes cinc temporades.
Sí, i anem creixent cada any. Tenim molta feina, però la veritat és que el resultat val la pena. És un programa on hi participa molta gent, s’ha de preparar molt bé, i els resultats són que anem endavant. Estic francament bé.
– Treballar en un programa de televisió en directe, d’àmbit nacional, deu ser tota una experiència.
Ja ho és treballar amb Josep Cuní. Però també pel fet que és un mitjà petit, que està creixent. Tenim pocs mitjans, però els fem servir tots. Amb 30 anys que tinc, i com a periodista, la veritat és que poder estar en un programa així és molt important. Cuní és una persona molt exigent, i aquesta actitud la trasllada a tot l’equip. No en podem deixar escapar ni una… Però també és molt comprensiu. Té un fort caràcter, però quan el coneixes i sap el què vol, és una persona molt propera. És clar que treballem de cara a l’audiència, i tot ha de sortir molt bé. A més, Josep Cuní és qui dóna la cara en nom de tots. No ens en podem oblidar, d’això.
– La teva mare és igualadina, la teva dona també ho és, i tot i que has nascut a Barcelona el cert és que sempre has tingut molt contacte amb la ciutat. Com la veus?
La veig bé, sempre l’he defensada, Igualada. De fet, des de petit he dit que algun dia vindria a viure-hi, en aquesta ciutat. Ho he complert. Penso que li falta un impuls, saber situar-nos on realment som, que és molt a prop de Barcelona. Evidentment, això té uns avantatges, però també té inconvenients, i cal saber gestionar-los. Hi ha hagut ciutats del nostre entorn que han sabut créixer molt més que nosaltres. Vull dir amb això que s’han sabut posicionar molt millor, es tenen més en compte… És igual, perquè sempre defensaré aquesta ciutat. No ho sé, té quelcom que m’atrau.
– Vas començar a fer periodisme en una ràdio local. Coneixes bé el periodisme de proximitat, el que fem molts mitjans a nivell comarcal. Què en penses?
És una forma de comunicació necessària. És un pilar bàsic en el periodisme d’avui dia, a Catalunya, per molt que la gent, en el fons, no ho sàpiga valorar. Sí, avui podem saber molt fàcilment el que succeeix a l’altra punta del món, però tothom necessita saber què passa al seu barri, a la seva ciutat o comarca, al costat de casa seva. Ja no ho dic com a periodista, que ho sóc, sinó com a ciutadà. Tenir informació del que passa a casa teva és molt important. És el que tens més a prop. Quan tens una queixa a nivell administratiu, on vas? Doncs al teu ajuntament. Si vols saber quina és l’actualitat del teu entorn més pròxim és bo que hi hagi no un, sinó més, si cal, mitjans de comunicació de proximitat. I t’ho diu un periodista que treballa notícies de la secció d’internacional. De les que passen aquí, ni en parlo. També és cert que les coses que puguin passar a l’altra punta del món acabin tenint repercussió o fins i tot conseqüències a casa nostra. El periodisme local no pot desaparèixer.
– Passar pel periodisme de proximitat t’ha ajudat a ser millor periodista?
Sóc on sóc gràcies al periodisme de proximitat. Vaig passar molts anys en una ràdio local on vaig aprendre a fer de tot. A locutar, anar a rodes de premsa, a tractar amb polítics de la ciutat… Arribes a dominar tot el procés de creació d’una notícia, des de l’inici fins que està a punt per a arribar a l’audiència. És un cicle que en mitjans de comunicació de caire local o comarcal es pot treballar molt bé, i t’ajuda a formar-te millor en la professió, i segur que s’aprofita en el futur.
JORDI PUIGGRÒS
