L’Anoia compta amb tots els elements per ser un territori econòmicament competitiu i capaç d’albergar projectes empresarials transformadors, tecnològicament avançats i sostenibles liderats des del sector industrial. Per fer-ho possible, però, cal que administracions i empreses sumin esforços per transmetre els actius estratègics i corregir els dèficits de la comarca.
Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen del Pla d’acció per a la dinamització i la sostenibilitat dels PAE de l’Anoia, un extens document que recull informació de valor afegit sobre l’economia de l’Anoia i anàlisis detallades sobre el seu ecosistema econòmic, així com un seguit de propostes i eines per guiar la presa de decisions orientades a l’assoliment d’aquest objectiu.
El document s’ha presentat aquesta setmana en un acte de la Cambra de Comerç a l’Anoia i que ha comptat amb la participació, entre d’altres, de l’alcalde Marc Castells, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca i Aparici, la directora de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, Sílvia Solanellas.
Elaborat per la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), l’estudi situa el teixit industrial com una de les principals baules per al rellançament de la competitivitat de l’Anoia, sent la indústria l’activitat que ofereix una millor estabilitat i formació, i la que pot aportar més oportunitats de transformació tecnològica al territori.
Quatre programes estratègics
La creació d’un teixit empresarial generador de riquesa al territori és el primer dels quatre grans programes estratègics del pla d’actuació que proposa l’estudi per incrementar la competitivitat de la comarca.
L’estreta col·laboració publicoprivada és una de les claus que senyala per assolir els èxits de les diferents línies del pla d’actuació. En el cas d’aquest primer programa, s’ha de materialitzar, entre d’altres, amb la creació d’una taula conjunta de competitivitat industrial. L’obertura dels Polígons als instituts i les universitats, l’increment de la col·laboració empresarial en l’FP dual i el foment del talent local són també altres accions per contribuir a la generació d’aquest teixit generador de riquesa.
Els Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) copsen els 2 següents programes estratègics del pla d’actuació, centrats en la transformació d’aquests complexos en infraestructures eficients, sostenibles i connectades, amb alts estàndards de qualitat i referents en la implementació dels ODS.
Finalment, el quart programa advoca per un posicionament ferm de la comarca a favor de la sostenibilitat i la descarbonització a la indústria que aplegui tots els agents econòmics de la comarca i la ciutadania. Entre les seves línies d’actuació, destaca la creació del Manifest per una Anoia Industrial Sostenible i accions per a l’impuls d’una marca que promogui la indústria sostenible a la comarca, així com polítiques d’invest in per atraure noves inversions al territori.
Actius estratègics i dèficits
Tot i ser una economia molt terciaritzada -7 de cada 10 empreses són del sector serveis- l’Anoia és una comarca de tradició industrial i avui compta amb un teixit industrial tractor i generador d’ocupació estable a la comarca.
El sector industrial anoienc encapçala la llista de les empreses amb més facturació de la comarca, un altre exemple del valor que aporta aquesta activitat al territori. De fet, l’estudi identifica 41 empreses tractores a la comarca, pertanyents a sectors industrials tradicionals com el tèxtil, el paper o la pell, però també del sector del software. La majoria d’elles tenen un elevat grau d’innovació i internacionalització, però només el 24% mencionen expressament la seva pertinença al territori.
L’Anoia compta també amb una localització estratègica com a porta d’entrada a la Regió Metropolitana de Barcelona mitjançant l’A-2 i a només 40 minuts de l’Aeroport de Barcelona, a 45 minuts del Port de Barcelona i a poc més d’una hora del Port de Tarragona. També hi operen nombrosos agents econòmics i del coneixement que desenvolupen polítiques actives de formació i assessorament a l’empresa.
No obstant això, la comarca arrossega diferents dèficits motivats per causes exògenes i endògenes que han restat oportunitats al territori, com la manca d’inversió en infraestructures tant viàries com ferroviàries per incrementar la connectivitat, la manca de sòl industrial i logístic de grans dimensions i l’oposició a projectes empresarials tecnològicament avançats i transferidors de coneixement.
L’Anoia destaca també per haver patit tradicionalment una fugida de talent per una escassa oferta formativa de grau mitjà o superior adaptada a les necessitats de les empreses, així com de formació universitària. La manca de mà d’obra qualificada dificulta així l’expansió empresarial.
L’estudi anima el teixit empresarial i a tots els agents de la comarca a reforçar la seva col·laboració per comunicar el bon posicionament de la comarca i els seus actius, però alhora, per corregir els problemes que dificulten el progrés de la comarca. Entre les seves principals consideracions, és vital la posada en marxa del Pla director urbanístic de l’activitat econòmica (PDUAE) de la Conca d’Òdena.
Dels 15 municipis anoiencs analitzats que disposen de sòl d’activitat econòmica, Igualada, la Pobla de Claramunt i Òdena són les poblacions millor posicionades per atraure inversions, seguides per Masquefa, Vilanova del Camí, Calaf, Capellades, Piera, Santa Margarida de Montbui, els Hostalets de Pierola, la Torre de Claramunt, Jorba, Castellolí, Sant Martí de Tous i el Bruc.
