Entrevista a Jordi Roca, Empresari de la construcció i soci de NEGER S.L.
El Jordi Roca té 53 anys i porta des dels 18 treballant com a paleta, una feina molt dura però que dona sentit al seu dia a dia. Ha passat per totes les fases de la construcció: peó, paleta, obrer…, i ara és soci de NEGER S.L., una empresa de construcció de l’Anoia.
Què diferencia a NEGER d’altres empreses de construcció?
Empreses de construcció n’hi ha moltes, però a NEGER intentem fer les coses bé i treballar amb la millor qualitat possible, per això ens va bé i tenim molta feina.
Teniu feina a la comarca de l’Anoia o feu més treballs fora?
En totes dues parts. A la comarca tenim molts clients i altres, en canvi, són de fora. Fem molts treballs en fàbriques de Barcelona i obres a Cervera, Santa Coloma de Queralt… Intentem treballar més a la comarca, però allà on ens busquen, hi anem.
Com és el dia a dia d’un paleta?
Et lleves i a treballar. El pitjor és que hi ha dies que et despertes malament o et fa mal alguna cosa. Ser paleta m’agrada, el problema és el fred, la calor, el cansament, el pes, la pols, el desgast dels ossos, treballs que només es poden fer amb les mans… és molt dur.
Quin tipus d’obres es treballen més ara mateix?
El que més treballem és reforma de banys, cuines i sòls; exteriors (terrasses, teulades, façanes) i obra nova la demanen poc. Una de les reformes que treballem molt és arreglar els desperfectes que es van fer durant el boom de la construcció com ara sòls que s’aixequen, banys, canonades… Eren obres que feia personal no qualificat, ràpid i malament i ara toca arreglar-les.
El sector s’ha recuperat de la crisi?
No. Hi ha més feina, sí, però els preus no han millorat. La majoria d’empreses cobrem el mateix des de 2006. En 15 anys només ha apujat el preu de l’hora uns 4€. Per no parlar de la quantitat exagerada que hem de pagar com a empresa o autònoms d’impostos a l’Estat, a la Seguretat Social…, i la pujada de preu dels materials i de l’IVA.
Quants treballadors teniu a l’empresa? I la mitja d’edat?
Som una S.L. de tres socis autònoms. Tenim tres treballadors fixos i fem subcontractes a fusters, pintors, enguixadors, altres paletes autònoms…, treballem sempre amb els mateixos i també són de l’Anoia. Gairebé tots tenim més de 40 anys i 50 anys.
Costa trobar treballadors que vulguin anar a l’obra? Hi ha interès dels joves?
Molt, i és normal. Els que treballem a l’obra és perquè ens agrada i no és un treball monòton, però és cansat, dur i perillós. I econòmicament, tampoc està massa ben remunerat. La gent jove no vol treballs tan durs, i ho entenc. Però això no passa només a l’obra, a la comarca hi ha pocs enguixadors, fusters i lampistes. És difícil que la gent jove s’interessi per aquests treballs. Quan nosaltres ens jubilem, no se què passarà amb el sector…
La mitjana d’edat de jubilació ara mateix a Espanya és de 65 a 67 anys. Creus que un paleta pot treballar fins a aquesta edat?
M’agradaria saber si la persona que ha fet aquesta llei podria ser paleta… A partir dels 50, tot els que treballem en això i portem tota la vida, tenim alguna malaltia (dolor d’esquena, hèrnies, problemes en les articulacions, oïda…). Els dies que toca terra, estem les vuit hores de genolls, si toca posar totxos, ajupits o en alçades, quan cal posar bigues o materials de ciment, arribem a carregar més de quaranta quilos. Sincerament, no veig que als 65 anys puguem pujar una bastida de vint pisos carregats de materials i fer jornades llargues de dur treball. Al meu entendre, estaria bé que els paletes es poguessin jubilar als 57 o 59 anys.
És un sector amb una mà d’obra molt barata, però suposa gairebé el 12,5% del PIB d’Espanya i dona treball a 1,3 milions de persones al país. Com es podria arreglar aquesta situació?
El problema està en el fet que les empreses no estan regulades de la mateixa manera i és un sector on enganyen molt al treballador. Hi ha empreses que no asseguren als seus obrers, que paguen en B o que no tenen els papers en regla; tot això fa que el nostre treball perdi valor i no arribi mai millorar-se econòmicament. Hi ha empreses que fan trampes per estalviar-se diners, això no és cap secret. Si ningú declara a Hisenda, si ningú paga segurs, com podrem sobreviure?
En l’obra es treballa moltes vegades per sota del preu que marca la llei i moltes empreses no segueixen l’estipulat, per exemple, en una obra nova ha d’haver-hi casetes i lavabos per als treballadors; en obres de la via pública, materials de seguretat, si tot això no ho posen, s’estalvien molts diners, però aquesta no és manera de treballar.
En el cas de NEGER, podem dir que tenim tots els papers en regla i treballem com marca la llei, vetllant sempre per la seguretat dels nostres treballadors. Moltes persones no saben que si al treballador té una accident laboral en una reforma de la llar, per exemple, és culpa tant de l’empresa com del propietari perquè com a client tens l’obligació d’assegurar-te que l’empresa compleixi les mesures de seguretat adequades durant l’obra.
L’obra i la feina de paleta és una feina on es veuen molts treballadors estrangers o de nacionalitats diverses. Per què?
Crec que és una mica pel que comentàvem abans. És un treball que està mal pagat i mal regulat però hi ha moltes persones que necessiten diners ràpids i l’obra, t’ho dona. On més estrangers treballen és a l’obra pública (carreteres, reformes municipals…) perquè són les que tenen un sou més baix i requereixen molta mà d’obra. No és just ni correcte, però per desgràcia hi ha empreses que fomenten aquestes irregularitats i s’aprofiten de les persones necessitades.
