Tarda de llums i ombres al Pavelló Municipal de Manlleu. Els arelquinats es van endur els tres punts cap a casa després d’una primera part on van anar de més a menys i en un segon temps on van demostrar una gran capacitat de reacció que els va portar a capgirar el marcador. Partit amb gran protagonisme de la cantera igualadina: Roger Bars, Jordi Méndez i Tety Vives van marcar quatre dels cinc gols de l’Igualada i van desencallar el partit quan més difícil se li estava fent. Amb el triomf, l’Igualada certificava que tornarà a passejar el seu nom per Europa la temporada següent. A la vegada, el Manlleu confirmava el seu descens.
Els primers minuts de joc van ser de domini igualadí. El Manlleu, més còmode amb un sistema defensiu, optava per esperar la seva oportunitat al contraatac. Els dos equips van fer un primer avís, però va ser l’Igualada, meritòriament, qui es va avançar al marcador. Al minut 8, Emanuel García assistia a Roger Bars des de darrere de la porteria perquè el canterà fer el primer gol. El partit va començar bé per un Igualada que es va anar apagant gradualment fins al descans.
Un Manlleu cada vegada més còmode va aconseguir empatar set minuts més tard. Al 15 de la primera, Aniol Mangas, que ja havia avisat a la defensa igualadina, va empatar. El gol en contra no
va fer reaccionar a l’Igualada, que va entrar en una dinàmica negativa gens habitual durant aquesta segona volta. Només un minut després de l’empat, ‘Tety’ Vives va veure la targeta blava que va significar una falta directa pel Manlleu que Elagi Deitg va poder aturar.
Tot i això, a l’Igualada li costava molt retrobar el joc que havia demostrat els vuit primers minuts i el Manlleu, que s’hi jugava el ser o no ser a l’OK Lliga l’any següent, veia com cada vegada més, podia estar més còmode amb el seu estil de joc. A falta de només tres minuts pel final, Emanuel García va cometre un penal i Marc Prat, que a Les Comes ja va demostrar que era un gran llançador, no va fallar i va posar al seu equip per davant. L’Igualada s’havia desgastat des del seu gol i havia enterbolit el seu joc. Però un descans que els de Ferran López necessitaven amb urgència, van capgirar el partit.
Els primers compassos de la primera part van seguir una tònica similar. El Manlleu es va mostrar disposats a aguantar durant 25 minuts el resultat, que encara els donava esperances de mantenir la categoria. Al minut 32 de partit, Ferran López va donar entrada a Jordi Méndez. El júnior arlequinat, que feia només 25 segons que era a pista va empatar el partit i va aconseguir el seu primer gol a l’OK Lliga. El gol de Méndez, que va tenir una gran actuació – fins i tot va enviar una pilota al pal – va aconseguir que l’Igualada posés la marxa que li havia mancat durant els últims minuts i comencés a reaccionar, recuperant el bon joc.
De fet, només hi va haver quatre minuts de diferencià entre gol de Méndez i el primer de Tety Vivs, que aconseguia tornar a posar l’Igualada per davant amb un xut llunyà. Amb el 2-3 l’Igualada sumava una victòria momentània (que finalment es va certificar) gràcies als gols de tres jugadors canterans. Al minut 37, es va produir l’empat a nou faltes. El primer en cometre-la va ser el Manlleu, al minut 42, però Emanuel García no va poder transformar-la.
A falta de cinc minuts per acabar el partit, David Martí va veure la segona targeta blava del partit, la primera del Manlleu. Sergi Pla va ser l’encarregat de transformar-la i posar per primera vegada en tot el partit, una renda de dos gols favorables per l’equip que guanyava. Immediatament després, el Manlleu també va gaudir d’una falta directa que Marc Prat no va poder transformar. Ja quan només quedava poc més d’un minut pel xiulet final, Tety Vives va firmar un doblet i va posar el 2 a 5 definitiu després d’una bona segona part de l’Igualada.
Els tres punts davant el Manlleu deixen que l’Igualada sumi 39 punts (26 dels quals a la segona volta) i s’asseguri la classificació matemàtica per la CERS, després d’una temporada difícil on fins i tot l’equip va arribar a ocupar la posició de cuer. Ferran López defineix aquesta classificació com una “recompensa espectacular per un equip que no ha deixat de treballar”. Sobre el partit, va declarar que “la primera part no m’ha agradat gens, però si la capacitat de reacció de la segona”. El tècnic va parlar també d’un dels noms propis del partit, el del canterà Jordi Méndez: “és jove i té talent, però s’ha d’acabar de polir”. L’entrenador de Sant Sadurní també va voler agrair a la Junta Directiva el suport durant els moments més difícils de la temporada.
L’Igualada ja només té un compromís restant aquesta temporada amb l’Alcoi, el pròxim dissabte 3 de juny.
