L’Igualada Femení HCP Grupo Guzman continuarà a la millor lliga del món després de vèncer per 3-4 a un Club Patí Voltregà Stern Motor que va posar contra les cordes a les igualadines durant moltes fases del matx i que va fer perillar el triomf de les de Jordi Mier fins a l’últim segon. En un exercici de resiliència i de lluita fins a l’extenuació, les igualadines van reaccionar davant el gol inicial de les osonenques, van capgirar el resultat abans del descans, i a la represa van conservar l’avantatge fins uns dramàtics minuts finals. Tot i marcar dos gols més, van veure com les locals contrarestaven “ipso facto” aquests gols i sempre es quedaven a un gol d’esguerrar la festa. Els resultats a Las Rozas i a Bigues i Riells també acompanyarien, però la clau era sumar el triomf a Sant Hipòlit, i va ser possible per un equip que es va conjurar per fer possible allò que semblava molt complicat.
El partit de Voltregà l’afrontava l’equip igualadí amb la baixa de la seva segona màxima golejadora, Helena de Sivatte, sancionada per acumulació de blaves. Tot i això, les de Jordi Mier van sortir a la pista rebent l’escalf d’una cinquantena d’aficionats del conjunt igualadí, que van creure en tot moment en el que podria semblar gairebé un miracle esportiu. Calia guanyar sí o sí i esperar que Cerdanyola CH o CHP Bigues no fessin la feina.
Marcava un CP Voltregà molt intens el primer gol quan es complien cinc minuts de joc, i la gerra d’aigua freda refredava els ànims de les igualadines, que començarien a capgirar la situació gràcies a les aturades espectaculars d’una Laia Navarrete descomunal i a la bona elaboració ofensiva. Fruit d’una bona acció de les de Jordi Mier, Carolina Herrera caçava una bona dins l’àrea i feia l’empat a un al minut 11.
Però sense gaire marge per pair l’empat, la igualadina Carla Claramunt veuria una blava i l’osonenca Anna Bosch disposaria d’una falta directa que va resoldre a la perfecció una Laia Navarrete que tornava a liderar al seu equip amb les seves accions. Les igualadines defensarien a la perfecció la inferioritat i anivellarien el joc en pista, arribant amb bones accions de perill. Blanca Angrill, en una acció de joc combinatiu rebent de cara dins l’àrea aprofitaria per fer l’1-2 a sis minuts del descans. Aquest gol va diluir el joc de les locals i va asserenar les igualadines, que mantindrien sense problemes l’avantatge fins al descans.
En aquell moment l’Igualada Femení Grupo Guzman estava salvat perquè el CHP Bigues empatava a un amb el Deportivo Liceo i CP Las Rozas i Cerdanyola CH empataven a dos gols. Un gol del Bigues condemnava les igualadines. Però un gol de Las Rozas les podria tornar a salvar. L’estat de tensió era evident i la represa acabaria decidint.
El segon temps a Sant Hipòlit va ser ple d’emocions fortes. En el minut 32 la jove jugadora del CP Voltregà Berta Ferran veuria una targeta blava, però Blanca Angrill no podria transformar la corresponent falta directa. Arribaven bones notícies de Bigues, amb un Deportivo Liceo que sorprenia a les vallesanes i feia que un triomf igualadí suposés la permanència. Continuarien passant els minuts, i en el minut 43, coincidint amb la desena falta de les locals, Carolina Herreria demostraria els galons i l’experiència per transformar magistralment una falta directa que semblava que seria decisiva. Res més lluny de la realitat. A la jugada següent, el CP Voltregà Stern Motor faria el 2-3 per mediació d’Irene Torres i tot tornaria a quedar penjant d’un fil i de les aturades magistrals d’una Laia Navarrete que va tornar a ser un mur a la porteria igualadina.
A Las Rozas les locals marcaven i completaven el cercle virtuós de resultats que garantien la permanència si les igualadines feien la feina a Sant Hipòlit. Com si d’una pel·lícula de suspens d’Alfred Hitchcock es tractés, Aida Mas disposaria d’un penal per sentenciar el matx a menys de dos minuts per a la conclusió. No hi havia manera de “matar” el partit, i el CP Voltregà continuava bombardejant la porteria de Laia Navarrete amb rematades llunyanes però sempre amb perill. I, per postres, les igualadines, es posaven amb nou faltes.
Les de David Noguera ho van intentar jugant sense portera el darrer minut i mig, però en una pèrdua de bola Carolina Herrera completava un històric hattrick i posava un 2-4 que ara tornava a semblar decisiu a 31 segons de la conclusió. El Voltregà no va donar mai el seu braç a tórcer, i a 10 segons Alèxia Bosch faria un 3-4 que ja no es mouria i que culminaria amb tot l’equip igualadí celebrant a la pista amb els seus afeccionats i afeccionades una permanència assolida de forma tremendament meritòria. Quedarà per a la història una remuntada classificatòria sense precedents.
En menys de dos mesos, de primers de març a primers de maig, les de Jordi Mier van passar de tancar la taula de l’OK Liga Iberdrola abans del partit a Cerdanyola a assolir la desena posició final, amb 23 punts. El segon miracle esportiu de Jordi Mier es feia realitat (va salvar al CP Vilanova en una situació similar ara fa uns anys) i també Laia Navarrete es treia l’espina del descens que va viure amb l’equip igualadí ara fa unes temporades.
Una permanència que finiquita una temporada que es va anar complicant moltíssim, en la qual l’efecte Jordi Mier va tenir un paper fonamental, així com la capacitat de resiliència i superació d’unes jugadores que, liderades per una Laia Navarrete sensacional a la recta final del campionat, van aconseguir una de les fites esportives més patides i meritòries de l’esport igualadí en els darrers anys. Van tenir l’abisme molt aprop, però sempre van saber reaccionar i superar les adversitats, una rere l’altra.
Les Comes continuarà vibrant amb la millor lliga d’hoquei femení del món. I això, ara com ara, només ho podran gaudir d’altres set equips catalans: HC Palau, CP Vila-sana, PHC Sant Cugat, CP Voltregà, CP Manlleu, CH Mataró i el campió de Nacional Catalana que es coneixerà durant les properes setmanes.
