17.4 C
Igualada
Dilluns, octubre 18, 2021

Per fer l’evolució humana més correcta

Moltes vegades sentim l’expressió per un món millor, vivim en un món insensat desassenyat, de fet ho ha estat sempre, però no és el món si no l’espècie humana que no acaba o no troba la manera de viure ni conviure amb d’harmonia entre ells, no solament s’esbatussen amb molta violència que arriben a produir-se terribles guerres. Aquestes situacions sempre han estat presents en l’espècia humana, de fet, l’espècia humana ha estat o ha tingut aquests comportaments des dels seus inicis. Però és en els últims segles quant més s’agreuja la convivència, i segons es pot veure va pel camí d’agreujar-se més i més, degut al augment de la població humana, les llibertats mentals, i amb el desenvolupament de moltes idees de conductes estranyes i incorrectes, que intenten o volen solucionar els problemes, cosa que no s’ha trobat cap solució per evitar els conflictes tan greus de la conducta humana.
Com és possible el d’haver-hi aquestes grans guerres amb uns poderosos armaments tan destructius? Com s’ha arribat fins aquest extrem? I com és que s’està desenvolupant amb tanta rapidesa les grans controvèrsies, renyines, separacions dels matrimonis, i en moltes d’altres disputes. Quines son o poden ser les causes? Pot tenir alguna solució?.
Hi ha una manera per saber-ne les causes dels grans desgavells i problemes que pateix l’espècia humana, i de saber-ne també, la manera de poder-se solucionar.

Les causes
Per saber-ho, es necessari anar als orígens de l’espècia humana. Segons els entesos, l’espècia humana ha sigut el resultat de l’evolució d’algun animal dels anomenats primats, que va viure farà molts milions d’anys, i és aquí, en els animals, on és pot trobar i de fet es troben, molts dels comportaments humans. Els animals tenen uns comportaments instintius en la seva conducta. L’instint de tenir un territori on poder viure, buscar el menjar, i quant ho aconsegueix trobar, el defensa amb totes les seves forces per tenir un territori on poder fer totes les seves necessitats, poder viure, trobar l’aliment i formar una família, el defensa amb tot el seu poder, foragitant tots els altres, com també si pot aconseguir el menjar i territoris que siguin d’algun altra, no dubta gens de prendre-li, o sigui sempre sestant barallant-se matant-se i menjant-se els uns als altres, i aquests comportaments es un procés de cada dia . Aquests instints tant simples i completament lògics i naturals son els que tenen tots o quasi bé tots els animals, principalment els mes desenvolupats, i aquests comportaments son els instints agressius dels animals. Amés d’aquests instints agressius en tenen un altre d’instint, el de ser pacific, o sigui que en unes ocasions han de ser agressius i en d’altres pacífics. Ens em de concentrar en aquests dos conceptes o instints, el de ser agressius i pacífics. Tots els animals tenen aquests dos valors, més o menys, principalment els carnívors, i son aquests dos elements, els quins ens interessa saber per ser-ne els més importants, i els quins ha heretat l’especia humana.

Aquests dos instints dels animals, l’espècie humana els ha heretat, i en el transcurs de la seva evolució de milions danys, s’han incrementat extraordinàriament degut, al desenvolupament cerebral. Aquests dos valors estan ben arrelats en el cervell humà, i son mol actius, i estan dominant els comportaments humans, en la seva vida i conducta.
Els instints agressius es desfermen amb molta facilitat, tant en els animals com en els humans, quant volen o desitgen apoderar-se d’alguna cosa que no té.
Els instints pacífics és tot al contrari dels instints agressius, tan en els animals com en els humans. Ho poden veure i comprovar en l’amor dels pares als fills, animals i persones tenen aquests sentiments i tendresa amb les seves descendències i en moltes d’altres activitats de les seves vides.

En el transcurs de la seva evolució, els humans han creat un altre valor de gran importància, és el llenguatge. El llenguatge és una creació humana que, juntament amb els territoris, son elements passius, es ha dir, son dominats o es deixen dominar pels instints animals agressius i pels pacífics.
Ens trobem dons, amb els dos instints animals, agressius i pacífics, “els dominadors”, que tot ser humà els té ben arrelats en el seu interior o cervell, que són els heretats de quant era animal, i els altres dos, els llenguatges i territoris, “els passius”.
Aquests són els quatre elements que estan dominant l’espècia humana, i ens em de concentrar en aquests quatre elements per ser-ne els més importants i per entendre la conducta humana.

Farà uns vuit o deu milenars d’anys més o menys, l’espècia humana encara seguia alimentant-se igual com tots els altres animals, eren nòmades, caçadors i recol·lectors dels aliments que trobava en els territoris on vivien, un cop esgotat els aliments, anaven a buscar-ne en algun altra lloc. I també com tot els animals, les incursions i baralles entre els grups o tribus eren continuades, seguin la mateixa línia de comportaments com tots els animals. I és en aquestes èpoques quant es va començar a cultivar i produir-se els aliments, i no dependre tota la seva alimentació de la natura. Al estar mes ben alimentats, les tribus és van engrandint, i en el transcurs de milenars dany, les tribus al ser més nombrosos ja estaven en condicions d’envair i apoderar-se dels territoris d’altres tribus. D’aquesta manera van neixe els imperis, i seguint aquest procés, en el transcurs uns quants milers d’anys més de desenvolupament, és vant estenent fins a arribar als imperis actuals. Ara, tot el món està estructurat per imperis, ben armats per protegir-se i no ser envaïts, i també per poder envair d’altres imperis, encara que actualment, ja es molt difícil d’apoderar-se i d’envair-se entre ells degut als grans armaments que disposen.

Seguin l’evolució de l’espècia humana des dels seus orígens de molts milions d’anys, s’està seguin la mateixa línia de conducta des del principi, o sigui, que els comportaments humans dels imperis, son gairebé els mateixos de quant encara els humans eren animals, dels mateixos que tenen tots els animals. Si ho observem bé, podem comprovar, la gran similitud dels comportaments dels imperis, amb els comportaments dels grups d’animals carnívors. Els animals desitgen de tenir un territori on poder tenir mes oportunitats de trobar el seus aliments, els imperis també tenen aquests desitjos, el de tenir un gran territori per obtenir mes oportunitats de benefici de totes les matèries que necessita. Els grups d’animals carnívors, sempre que es troben s’esbatussen entre ells per prendre’s els aliments i els territoris, els imperis fan el mateix, i quant aconsegueixen conquerir un territori se’ls cau la baba de satisfacció. En els animals carnívors, la natura els ha proveït d’unes “armes” urpes, per defensar-se i per atacar, els humans s’han fet les seves armes i continuen creant-se cada vegada de més i més poderoses, tan per apoderar-se d’altres territoris com per defensar-se. Els desitjos dels imperis sempre tenen la dèria d’apoderar-se dels territoris dels altres i ser el mes fors grans i poderosos, tots estant ben protegits amb grans armaments.

Anomeno imperis, als “estats, nacions, pàtries, països” que actualment hi ha al món. Tots absolutament tots, han estat creats i formats ha base d’invasions i guerres, durant uns quants milenars d’anys, o sigui, des de quant es vant crear els imperis.

Els imperis tenen els instints agressius, desfermats que impulsa a la majoria dels seus habitants el de voler ser el més grans i poderós, de voler posseir més que els altres. Tots els humans es neix, amb els desitjos de tenir i de viure en un estat-imperi gran i poderós, on el seu llenguatge sigui el mes extens i que domini sobre els altres llenguatges, son els instints animals agressius que tot ser humà neix amb aquestes “qualitats”. És en aquesta apetència i tendència, on és desfermen els instints animal de la agressivitat per tenir més i més poders i de ser el més poderós. Conquerint d’altres estats imposant el seu llenguatge, destruint els llenguatges naturals i matant els nadius que s’oposen a ser conquerits i governats. Aquestes son les formes i maneres dels comportaments dels imperis, on tots o quasi bé tots els seus habitants tenen aquests desitjos.
Unes de les tendències mes corrents en els joves, és el de voler ser més espavilats i agosarats, busca’n alguna víctima que tingui alguns petits defectes de comportament, per burlar-se’n, ja que el fan sentir-se mes fort mes important mes intel·ligent. Aquests comportaments està cada dia mes extens, degut a les llibertats mentals de la societat, i no solament en els adolescents, persones ja ben formades també senten o tenen aquests desitjos de trobar alguna víctima per poder burlar-se d’ella, i és per sentir-se més important i forts, i per fer front a les dificultats que troben o tenen en la vida. Aquests comportaments, son els instints animals agressius desfermats que els impulsa. I aquests son solament uns comportaments individuals. Al ajuntar-se tots els habitants d’un imperi que tinguin o sentin aquests mateixos desitjos, aleshores els desitjos seran per tenir un imperi gran i poderós. Ens adonarem compte del gran poder que tenen els imperis en els seus desitjos de voler ser forts grans i poderosos i que el seu llenguatge és parli a moltes parts del món.

Ho podem comprovar i veure en els comportaments desfermats dels estats-imperis del passat i present com en les seves invasions per conquerir d’altres estats, s’imposaven per dominar els territoris conquerits, també en els seus llenguatges, això es degut a que els llenguatges van units als instints animals agressius i aquesta unió produeix en els imperis una forta emoció i dominació sobre els territoris conquerits, obligant als nadius a fer us dels llenguatges dels conqueridors. Els quins presumeixen que el seu llenguatge és parla a moltes parts del món, se’ls ha de recordar que per ser així, han agut de matar molts nadius dels territoris conquerits, i de haver-los destruïts els seus llenguatges naturals, i obligar-los a fer us dels llenguatges dels conqueridors.

Actualment degut als desenvolupament de les comunicacions, tothom es veu obligat aprendre un altre llenguatge d’algun estat-imperi dels molts que han conquerit moltes parts del món amb guerres, matant, reprimint, obligant e imposant als nadius els llenguatges dels conqueridors. Aquests imperis se senten molt orgullosos el de haver sigut tant poderosos i encara que ara no tinguin els territoris conquerits si que els seus llenguatges perduren en els llocs conquerits, i sempre estan presumin que el seu llenguatge es el millor, escarnint i burlant-se dels petits i modestos llenguatges com passava abans, com està passant ara, i com passarà sempre, mentre existeixin els imperis carregats d’instints animals agressius. Precisament el llenguatge que mes predomina actualment al món, és l’anglès, un imperi que ha sabut conquerir moltes part del món imposant el seu llenguatge i arrasant els llenguatges naturals, en les seves conquestes, sobre tot en Amèrica, l’Àfrica i Austràlia on en aquests llocs ha arrasat els petits i desarmats estats i llenguatges, imposant la seva voluntat i el seu llenguatge.

L’anglès s’ha fet l’amo dels llenguatges del món, i es avui un dels principals, degut a haver conquerit moltes parts del món, i ha obtingut el “premi de la seva gesta”, de ser el principal llenguatge mundial, i per tant, la gen es veu obligat a aprendre l’anglès per desenvolupar-se i relacionar-se en el món i com cada vegada es necessari d’estar relacionat amb totes les parts del món, és el llenguatge l’anglès, (per desgracia dels llenguatges que va arrasar,) el mes important. Altres estats imperis també han estat conquerint algunes parts del món, el francès i el castellà-espanyol, però sense tenir els grans èxits del imperi anglès, alguns dels seus llenguatges perduren encara en alguns llocs que van ser conquerits, sobre tot, pel imperi espanyol, on van imposar el seu llenguatge en el continent sud-americà (que per desgràcia dels llenguatges naturals, encara perdura), i el francès també en algunes parts de l’africa encara es veuen obligats a fer-ne us.

Actualment les agressions dels estats-imperis no és tan acusat, part per l’enorme armament que disposen tots els imperis, i el principal és el gran poder armament nuclear, que, per sort, és un dels millors dissuasius disponibles que es disposa. Els estats-imperis ja no s’atreveixen a enfrontar-se entre ells, però de petites guerres sempre n’hi haurà, com està passant actualment en moltes pars del món. ¿Però fins quant es podrà aguantar aquesta situació, el de haver de tenir i mantenir aquests enormes quantitats d’armaments i el cost que representa per tots els habitants de la terra, i amb tots els perills que comporta el de mantenir aquest arsenal nuclear i de tots els altres armaments?. I no solament l’armament si no també mantenir el personal o sigui els militars. I tota aquesta situació és pot allargar durant molts anys, inclús milers danys, mentre existeixin els grans imperis. Aquesta situació d’imperis fortament armats que existeix actualment, seguirà pels segles dels segles, ja que es té el convenciment de que per tenir la pau s’ha d’estar preparar per fer la guerra, i quasi tots els habitants dels imperis, estan ben mentalitzats amb aquests raonaments, per tenir l’imperi fort i poderós. Aquesta és la idea predominant dels imperis. Tot i això, farà uns pocs anys, dos imperis van envair i apoderar-se d’uns territoris que no eren d’ells, el imperi xinés va conquerir el Tibet, i el Marroc es va apoderà del Sàhara, podria ser que els dos envaïts estiguessin desarmats o mol poc armats. I es aquesta la dèria dels imperis, impulsats pels instints animals agressius ben desfermats. I els imperis seguiran amb aquesta dèria, pels segles dels segles.

Catalunya i Escòcia, son dues parts dels imperis castella-espanyol, i anglès, i es volent separar dels seus imperis per tenir un estat propi, Els seus imperis es posen fets unes feres estirant-se els cabells de ràbia pel temor de perdre un trosset d’imperi, i posen tota mena d’impediments per impedir-ne la pèrdua, no volent perdre els sentits de grandesa dels seus imperis, els grans temps de grandesa que tenien en el passat quant en els seus grandiosos imperis conquerits, on mai es ponia el sol. Encara que ara no tinguin els grans territoris, sempre tindran els instints animals agressius desfermats, i els satisfà sentir encara les grans emocions, el de haver sigut un grandiós imperi on mai es ponia el sol. Ara no estan pas disposats a per-dren ni un trosset dels territoris que encara els queda, ni tampoc volen que es perdi els llenguatges que els vant imposa, destruint els seus llenguatges naturals, ja farà uns quants centenars d’anys quant es vant apoderà d’aquests petits estats amb grans guerres i matant a molts nadius, aleshores se’ls queia les babes de satisfacció, però ara es tot el contrari.

Com podem veure, amb aquests petits exemples, es pot comprendre que la línia que segueixen els imperis, es la mateixa que tenen els animals carnívors, i que els imperis continuen seguin o fent servir, aquesta mateixa línia extraordinàriament incrementada, i que és l’herència dels animals, quant l’espècia humana en formava part.
Cal tallar aquesta línia de conducta, i formar unes societats amb intel·ligència humana, sense els instints animals agressius heretats, en que es recolzen encara, tots els estats imperis existents al món.
En el transcurs del anys, els avanços en el desenvolupament humà, s’han anat incrementant molt, principalment en las ultimes dècades. Aquest procés es degut a esprémer-se el cervell. El cervell humà segurament ja es trobava tant ben format com ho està ara, farà molts milenars d’anys, i com és que ara s’està desenvolupant d’una manera tant ràpida? la causa és, que ara s’està espremem-se el cervell amb els estudis. Pocs anys després de neixe un infant, ja comença els estudis, i és passa molts anys espremem-se el cervell, esforçar-se molt estudiant, d’aquestes manera és desenvolupa el cervell. Per tant, l’espècia humana aconsegueix descobrir i desenvolupar-se avançant en la seva evolució per tenir una millor existència, i ho està aconseguint en tota la banda de la seva vida. Però aquests avanços tecnològics que es produeixen, encara excita més i més els instints agressius dels imperis sempre desfermats, en els seus desitjos per obtenir uns armaments poderosos, amb unes grans despeses fabuloses. Això demostra clarament, que l’espècia humana encara està seguin la mateixa línia de conducta de quant era animal, la que estant seguin tots els animals, el de voler ser forts poderosos i tenir el domini sobre els altres.

La solució
Com es veu, una de les principals causes del mals comportaments humans, son els instints animals agressius heretats, que encara es troba molt arrelat dins del cervell humà, i la solució es tallar aquesta línia de conducta de l’herència animal. Cal fer-ne o crear-ne una altra línia de conducta completament humana o més humana, que aconsegueixi treure els instints animals agressius de la ment humana, i que siguin solament els instints animals pacífics heretats, els quins dominin la ment humana.

Primer: crear un llenguatge comú per a tots els habitants de la terra. Al haver-hi un llenguatge comú, els llenguatges dels imperis amb els seus instints animals agressius, perdran tota la força i domini que tenen sobre els llenguatges naturals, (els quins encara existeixen i han pogut resistir les repressions i agressions dels imperis) i tots els llenguatges naturals quedaran lliures.
Segon, desmuntar els imperis, per fer-ne uns “estats-nacions” amb territoris reduïts o limitats, i cada un d’ells, han de tenir el seu propi llenguatge. Tan els estats-nacions com els llenguatges s’han d’anomenar naturals, no es que siguin naturals del tot, però es millor d’anomenar-los naturals per distingir-los dels imperis.

D’aquesta manera, és separen els instints animals agressius heretats, que estan dominant els territoris i llenguatges, i es trenca la línia que segueixen els imperis, la mateixa línia heretada de quant era animal. Amb aquesta disposició d’uns estats-nacions petits amb el seus llenguatges propis, és formarà automàticament una línia de conducta totalment humana, o quasi bé humana, on els instints pacífics dominin molt per sobre dels instints agressius.

Les dimensions limitades dels territoris dels estat-nacions naturals, han de ser entre uns quants km² fins a un màxim de 40,000 km² ,i cada un dels estat-nacions ha de tenir el seu propi llenguatge. Aquestes dimensions petites comparades amb les grandioses dimensions dels imperis fetes amb conquestes i guerres, sense límits d’extensió, és necessari, ja que s’ha de tenir en compta quant mes gran és un estat, mes domini tenen els instints agressius desfermats i molt pocs els pacífics, com està passant ara en els imperis, i al contrari, quant mes petit es l’estat, menys instints agressius i més instints pacífics, i seran aquests, els instints pacífics, quins dominin la men humana, amb les dimensions proposades.
Amb aquestes dimensions limitades dels estats amb els seus llenguatges naturals proposades, els instints agressius, no desapareixen, però es trobaran en unes situacions molt baixes, molt per sota dels pacífics.

Si un estat natural no troba o no té un llenguatge propi, el primer a fer, es esbrinar si hi ha hagut un llenguatge anterior que hagi sigut víctima del imperi i de mirar si és pot ressuscità. En cas de no trobar-ne cap, ha de seguin el procés següent: Andorra parla un llenguatge que no és el natural, i per ser totalment natural ha d’anar-lo modificant d’any en any o sigui cada any o tot sovint ha d’ésser modificat en la gramàtica i en la par-la, per tenir el seu llenguatge totalment propi. Seguint aquest procés caldrà uns quants anys per ser un llenguatge cada vegada més diferent del català que estan usant actualment, i ser un llenguatge andorrà totalment propi i natural.
Tots els estats que no tinguin o no trobin un llenguatge propi, i solament tinguin el llenguatge del imperi, han de seguir aquest proces per tenir el seu llenguatge propi i natural. El món solament ha d’estar format per estats i llenguatge natural, i la distribució d’aquests milers i milers d’estats per tot el món, és una gran riquesa cultural i espiritual, i uns grans valors humans, que enalteixen la vida i els comportaments humans, i tenen un gran poder per fer front als instints animals agressius, què encara es troba molt arrelat dins el cervell humà.

Tots els habitants de la terra han de tenir i disposar dels dos llenguatges, el natural del país, i el comú, i cap mes, tothom al néixer disposarà d’aquests dos llenguatges i aprendrà a parlar- los des del principi, i ningú ja no tindrà necessitat d’aprendre més llenguatges com està passant ara que al no haver-hi un llenguatge comú per tots els habitants de la terra es veuen obligats a prendre els llenguatges dels grans imperis, farcits dels instints animals agressius que van destruir i encara continuen destruint els llenguatges naturals. Precisament el llenguatge que mes predomina al món actualment, es quin mes a dominat i conquerit bona part del món, destruir molts llenguatges naturals, i presumin del seu llenguatge. Es totalment inadmissible aquests comportaments per una convivència humana en el món, on no hi ha d’haver cap mena de predomini de llenguatges.

Amb les extensions geogràfiques de la terra, els estats-països seran mol nombrosos, i no és convenient que cada estat vagi pel seu comte en el comerç i d’altres necessitats. Per relacionar-se tots els estats, tan en els tractes comercials con per d’altres causes, calen uns sistemes pràctics i efectius. Els estats naturals han de crear i mantenir un grup que se’l podria anomenar “el grup d’estats”. La seva funció és el de fer-se càrrec de les vies de comunicacions, carreteres i trens per enllaçar els estat, les mines mes importants, de carbó de metalls, els centres de producció elèctrica, nuclears, de gas, producció de petroli, i totes les industries mes o menys conflictives, es millor que estiguin a càrrec del grup d’estats. Preservar el medi ambient, la terra i el mar, que siguin productius sense malmetre’l, i es solament el “ grup d’estats”, el millor per fer aquestes tasques, no com ara que cada imperi soluciona el medi ambient pel seu compte i a la seva manera. El planeta terra hi ha molta aigua i es distribueix en forma de pluja però la pluja no és suficient per les necessitats que tenen tots els sers vius, cal distribuir l’aigua potabilitzada del mar amb canonades en els llocs mancats o en poques pluges. Ajudar els estats amb pocs recursos fins que siguin capaços per ells mateixos. El grup d’estats ha de tenir una llei comuna per que els estats puguin acollir-se, en alguns dels continguts o en tot el contingut, com poden ser els estats mes modestos, els estat poden tenir les seves pròpies lleis, o acollir-se en algunes de les parts de la llei del grup. Aquestes son solament unes quantes de les seves funcions, que pot fer “el grup d’estats”, i ni pot haver-hi moltes més, i els estats han de decidir quines funcions han de fer o de tenir “el grup d’estats”. La producció d’aliments ja no es cap problema, i al món no hi ha d’haver cap lloc mancats d’aliments, “el grup d’estats” ha de fer els possibles en els llocs mancats o en pocs recursos, per ajudar-los fins que siguin capaços per ells mateixos, de produir-se els seus aliments.

Actualment el món es troba cada vegada en els problemes de la contaminació, i és va agrujant cada vegada més i més, i els imperis no son capaços de solucionar aquests increments que és produeixen constantment en totes les parts del món, ja que les seves prioritats son les de mantenir un fort exercit per mantenir l’imperi. I és solament el grup d’estats que pot solucionar aquest greu i gran contaminació mundial.

Amb aquesta disposició o distribució dels estats-països naturals, i amb el grup d’estats, hi ha una gran comoditat i avantatge per anar pel món, ja que no seran necessaris les documentacions exigides actualment en els imperis, solament amb el document d’identitat del estat natural on es resideix, serà suficient per anar en qualsevol part del món.

Fins ara, l’espècia humana encara no és pot considerà completament humana, Físicament ho està, però encara l’hi queda la part mental. Aquesta part mental encara és troba molt enganxada al instints agressius animals, que li impedeix de ser-ne totalment humà. Cal, tallar la línia que segueixen els imperis, per seguir la línia proposada, més humana o totalment humana, i que siguin solament, els instints pacífics animals heretats, els quins dominin la men humana. Serà aleshores, quant l’especia humana, ho serà completament.

LA GRAN QUANTITATS D’ESTATS AMB ELS SEUS LLENGUATGES NATURALS, REPARTIDES PEL MÓN, ÉS UNA GRAN RIQUESA CULTURAL I ESPIRITUAL I UNS GRANS VALORS HUMANTS, QUE ENALTEIXEN LA VIDA I ELS COMPORTAMENTS HUMANTS, I TENEN UN GRAN PODER PER A FER FRON ALS INSTINS ANIMALS AGRESSIUS QUE ENCARA ESTÀ DOMINANT LA MENT HUMANA.

 

Antoni Carreter

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

No amb el meu vot

El govern més progressista de la història d’Espanya -tampoc és dir gaire- ha presentat els seus pressupostos generals de l’Estat. És a dir, explica...

L’Events CB Igualada s’emporta un partit ajustat contra el CB Roser

EVENTS CB IGUALADA 49 CÀMPING BIANYA CB ROSER 45 L'Events CB Igualada va aconseguir diumenge la tercera victòria al campionat de Copa Catalunya de bàsquet. Els...

El Zoom Festival obre les inscripcions pel torneig de League of Legends

El Zoom Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya incorpora aquest any, per primer cop, un campionat del videojoc League of Legends. El torneig, organitzat...

Comença la reurbanització de l’avinguda de Manresa d’Òdena

L’Ajuntament d’Òdena ha començat les obres de reurbanització de l’avinguda de Manresa. El projecte té com a objectiu transformar el caire d’antiga carretera a...

El mercat no sedentari torna a la plaça de la Masuca aquest dimecres

A partir d’aquest dimecres, les parades del mercat no sedentari d’Igualada tornaran a la seva ubicació original a la plaça de la Masuca. El...
Compartir