“Les Figueres, 1573”, de Marta Bartrolí i Romeu, un excepcional treball de memòria col·lectiva de la Pobla de Claramunt

27 de maig de 2023

El passat 18 de maig, a l’Ateneu Gumersind Bisbal de La Pobla de Claramunt, amb una notòria assistència de públic, i en el marc del cicle “Conferències Km 0”, organitzades per la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament; prèvia intervenció de l’alcalde Antoni Mabres i Marimon, va tenir lloc una darrera i eloqüent presentació, a propòsit de la publicació del llibre “Les Figueres, 1573”, de la mà de la seva autora, la poblatana Marta Bartrolí i Romeu. Conseqüentment, val a dir, que com a punt i final de l’acte, un participat col·loqui va contribuir a acabar de brodar el que va ser un fantàstic retrobament amb la memòria històrica d’un veïnatge, d’un poble.

Des dels àmbits de la cultura i la recerca, al costat d’altres poblatans, una vegada més, la Marta Bartrolí i Romeu, llicenciada en Filologia Romànica (U.B.), i professora de Francès, a Secundària, fins a la seva recent jubilació, ens sorprèn amb una laboriosa y no menys ambiciosa producció que ens transporta a un llunyà segle XVI; quan l’aleshores anomenada Pobla estava modelada seguint els límits de tres carrers: el Sobirà, el Mitjà (avui, Major), i el Jussà, en un embolcall d’horts, de molins de farina, de basses i de generosos recs (riera de Carme i riu Anoia), tot un escenari rural en el qual s’hi dibuixava un ric paisatge arbori de figueres.

Per a aquesta avinentesa, “Les Figueres, 1573”, 2021, a grans trets, a partir de la transcripció d’un Capbreu de l’any 1573, localitzat a l’Arxiu Diocesà, apunta a ser una minuciosa labor de reconstrucció històrica que, presentada de forma summament didàctica, ens apropa des d’una fidel reconstrucció cronològica a descobrir la societat i l’entorn vital dels pagesos i menestrals que vivien en aquest territori poblatà, ara fa 450 anys, en temps del domini territorial dels Ducs de Cardona.

A propòsit d’una amable i molt il·lustrativa conversa, Bartrolí puntualitza que l’objectiu d’aquesta presentació és donar a conèixer qui eren, com vivien i com es comunicaven els avantpassats comuns del segle XVI en aquest indret; un qüestió que va estudiar transcrivint i copsant al detall les tres-centes vint pàgines del llibre manuscrit que, custodiats amb altres fons documentals, ella i l’Isidre Surroca i Llucià havien trobat per atzar, a l’any 1994, a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, uns documents -tot sigui dit- que s’havien donat per desapareguts durant la Guerra Civil.

Tanmateix, i des d’aquesta perspectiva, Bartrolí matisa que no va poder fer la transcripció del Capbreu de 1573 fins que, com a conseqüència de la pandèmia, no va disposar del temps suficient per a lliurar-se a una tasca que exigeix solitud i concentració. Això és, aquell impàs de confinament i reclusió va suposar una oportunitat d’or per a encarar una feina llargament posposada. De retruc, l’Anna Gavarró i Algueró, fundadora de les Edicions del Molí de Dalt, va proposar-se per a materialitzar aquest treball d’investigació en una definitiva publicació, a l’any 2021; esplèndidament prologada per ella mateixa.

Endemés, si es para atenció en l’obra, al costat d’algunes puntualitzacions de la pròpia autora; aquesta ens transporta pel coneixement d’aquell Capbreu de 1573 -bo i senyalant com es realitzava una capbrevació, els principals protagonistes i de com es procedia- que havia de permetre descobrir el veïnatge poblatà en aquella època. Alhora, aquest document fa al·lusió als principals tributs que es van pagar als ducs tant per Santa Maria d’agost com per Nadal d’aquell any; tot donant fe dels cognoms de les famílies que han perviscut fins als nostres dies, així com dels immigrants occitans que, en gran nombre, van arribar al poble fugint de les Guerres de Religió del país veí.

Dels textos del Capbreu se n’obté, també, un coneixement del pes dels menestrals i els seus oficis, tots ells instal·lats a peu del Camí Ral que passava per La Pobla; subratllant, convenientment i amb dades toponímiques, qui vivia en els masos i en els tres nuclis principals del terme ara fa 450 anys, amb referències fins i tot a la desolació demogràfica provocada per la pesta del segle anterior.

Al capdavall, una obra d’un incalculable valor si, a més, es té en compte el singular i oportú suport gràfic d’una sèrie d’imatges sobre la pròpia transcripció dels textos del Capbreu i altres fotografies que retraten l’ahir i l’avui d’aquell entorn de Les Figueres.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta